Per xerrar de llibres i altres coses

Ara que s’acosten els Òscars, ara que la xarxa s’omple de propostes per fer quinieles dels possibles guanyadors dels diferents premis de l’Acadèmia, potser és un bon moment per mirar d’aclarir d’una vegada per totes els dubtes que any rere any se’ns plantegen al voltant d’aquests premis: Què és el Disseny de producció? Quina diferència hi ha entre l’edició d’efectes de so (sound editing) i la mescla de so (sound mixing)? Quina diferència hi ha entre actor/actriu principal i actor/actriu secundari? Què fa que un guió sigui original o adaptat? Qui vota les diferents categories?

Bé, anem per parts. Comencem amb el Disseny de producció. Potser és la categoria que ha canviat més vegades de nom. Inicialment es va anomenar Direcció artistica, però al llarg dels anys ha anat canviat de denominació: Direcció artística-Disseny d’interiors; novament, Direcció artística; més tard, Direcció artística-Decoració de sets; a partir de 2005, novament, Direcció artística; i, a partir de l’edició de 2013, Disseny de producció. L’equip encarregat del Disseny de producció té la tasca d’aconseguir que l’espectador es fiqui completament dins la història a través de les imatges. Per una banda, la Direcció artística pròpiament dita és responsable de crear l’espai visual en el que es farà el rodatge de la pel.lícula; per l’altra banda, l’equip s’encarrega també de la decoració d’aquest espai, afegint tot allò que es necessita per crear l’ambientació desitjada: mobles, quadres, telèfons, aliments, cigarretes,… Òbviament, l’equip encarregat del Disseny de producció ha de treballar estretament amb el director de la pel.lícula, el director de fotografia, el dissenyador de vestuari i, fins i tot, amb els maquilladors.

Recordem (ja n’havíem parlat anteriorment) la diferència entre l’edició d’efectes de so (sound editing) i la mescla de so (sound mixing). Mentres que l’equip encarregat de l’edició d’efectes de so “crea” els diferents sons que apareixen en una pel.lícula (explosions, portes que s’obren, crits, bocines,…), l’equip de mescla de so integra tots els sons anteriors amb les converses dels actors i amb la banda sonora, donant en cada moment més pes sonor a la part que més interessa, per tal de crear l’atmosfera adequada; així, de vegades, la conversa de les persones quedarà en segon pla, mentres que la banda sonora anirà agafant més protagonisme; d’altres vegades, un esfereïdor tro pertorbarà la tranquil.la conversa de dues persones. De tot això s’encarrega el mesclador de so, seguint, òbviament, les directrius del director de la pel.lícula.

Les categories interpretatives principal i secundària són ben curioses. L’Acadèmia dóna quasi plena llibertat als responsables de les pel.lícules per presentar tal actor o actriu a la categoria principal o secundària. Hi ha, òbviament, restriccions imposades per l’Acadèmia, com per exemple que no pots estar nominat dues vegades en la mateixa categoria (encara que sigui per la teva actuació en dues pel.lícules diferents), o que no pots rebre una nominació si tot el teu diàleg ha estat doblat per un altre actor/actriu,… però no fa una clara distinció entre la categoria principal i la secundària, seran els votants els que decideixin, amb els seus vots, en quina categoria s’ha de situar cadascú.

Pot passar que una mateixa persona rebi vots tant en la categoria principal com en la secundària per la seva actuació en una única pel.lícula; en aquest cas, la persona només podrà ser nominada en la categoria en què ha obtingut més vots, si aquests han estat suficients. Ben igual que si rep vots en la mateixa categoria per les seves actuacions en més d’una pel.lícula, només pot ser nominada per la pel.lícula amb la que ha obtingut més vots.

A part del cas de Barry Fitzgerald ja comentat en una anterior entrada (nominat l’any 1945 en les categories principal i secundària per la mateixa interpretació, actualment una situació impossible), la història dels Òscars interpretatius és plena de situacions curioses. Així, per exemple, fa uns anys Rooney Mara va ser nominada a millor actriu secundària per la seva actuació en la pel.lícula Carol, tot i que tenia més paper que Cate Blanchett, que va ser nominada a millor actriu principal. D’altra banda, Linda Blair no hauria pogut, actualment, ser nominada pel seu paper a El exorcista ja que, durant la major part de la pel.lícula, la seva veu “posseïda” va ser doblada.

L’any 2008 es va produir un cas especialment curiós, quan Kate Winslet va participar en dues pel.lícules importants: Revolutionary Road i El lector. Com que no podia ser nominada a la mateixa categoria per les dues actuacions, i per tal d’evitar que els vots cap a aquesta actriu es repartissin entre les dues pel.lícules, amb el perill que no arribàs als vots necessaris per ser nominada per cap d’elles, els estudis responsables de les dues pel.lícules varen decidir que es presentaria a millor actriu principal per Revolutionary Road i a millor actriu secundària per El lector. El més curiós del cas és que només va aconseguir una nominació, per la seva actuació a El lector, però com a actriu principal. Per cert, va acabar guanyant el que fins ara és el seu únic l’Òscar. En canvi, en els Globus d’Or del mateix any, va guanyar els premis a millor actriu principal per Revolutionary Road i a millor actriu secundària per El lector. En fi, coses dels diferents reglaments.

La diferència entre guió original i guió adaptat pot parèixer clara, però té algun detall que convé aclarir. D’entrada, un guió original està escrit directament per a la pel.lícula, mentres que un guió adaptat està basat en una altra obra. Això fa, per exemple, que qualsevol seqüela caigui per força dins de la categoria de guió adaptat, ja que està basada en personatges d’altres obres, els guions de les pel.lícules anteriors. Un exemple il.lustre d’aquest fet és Whiplash. Damien Chazelle va ser nominat al millor guió adaptat, tot i que ell va ser el creador de la història. Per què? Idò molt senzill, com que, abans d’estrenar la pel.lícula, havia fet un curtmetratge a partir d’una part del guió, tot i que aquest era anterior al curtmetratge, l’Acadèmia va decidir que el guió de la pel.lícula era adaptat i no original. Com sabem, no va acabar guanyant el guardó, encara que sí el va aconseguir l’any passat per la direcció de La La Land (però no el de guió original, ara sí, pel que estava també nominat).

Finalment, parlem de la mecànica dels vots. Hi ha una clara diferència entre les nominacions i l’elecció dels guanyadors. Les nominacions a les diferents categories surten dels vots directes de cada corresponent branca de l’Acadèmia: les interpretatives, de la branca d’actors i actrius; els guions, de la branca d’escriptors i guionistes; el muntadors nominen els muntatges,… Això és així excepte en unes quantes categories, que tenen regles especials, vegem-ho. Les nominacions a la millor pel.lícula surten dels vots directes de tots els acadèmics. Les nominacions a la millor pel.lícula d’Animació, en canvi, surten dels vots d’un comitè format per tots els membres de l’Acadèmia que hi vulguin participar i es comprometin a veure les pel.lícules presentades. D’altra banda, les nominacions a les dues categories de curtmetratge i les dues de documental surten dels vots dels membres de les respectives branques, però amb certes restriccions: els curtmetrages són nominats en dues fases, la primera de les quals selecciona no menys de 6 curts en cada categoria; d’altra banda, els documentals també es nominen a través de dues fases, però la primera de les quals selecciona 15 documentals en cada categoria. Finalment, les nominacions a la millor pel.lícula estrangera surten, també en dues fases, dels vots de dos comitès especialment elegits. El primer comitè tria 6 pel.lícules, a les que la corresponent branca de l’Acadèmia n’hi afegeix 3 més. Posteriorment, el segon comitè tria les 5 pel.lícules finalistes d’entre les 9 anteriors.

Una vegada es tenen totes les nominacions, els guanyadors de les diferents categories surten dels vots de tots els membres de l’Acadèmia, amb només unes quantes restriccions: només poden votar a la millor pel.lícula estrangera aquells membres que acreditin que han vist les 5 pel.lícules nominades, i el mateix passa amb els curtmetratges i els documentals.

En fi, esper que aquesta entrada hagi servit per aclarir alguns aspectes d’aquesta activitat que tant ens captiva (almenys a mi!).

Anuncis

Els premis BAFTA 2018

Aquest diumenge s’entregaren els premis de l’Acadèmia Britànica, els coneguts com BAFTA. La cerimònia, conduïda per una sempre elegant Joanna Lumley, va ser entretenguda, no tallaren cap discurs, i els presentadors dels diferents premis estaren discretament mesurats. El més destacat va ser Bryan Cranston (Breaking Bad) quan, entre altres bromes, va comentar que, si en anglès Dunkirk es pronuncia accentuant la segona síl.laba (Dunkírk), per què no es pronuncia igual Churchill (Churchíll)?

La gala, que va transcorre (quant als premis) més o menys segons les previsions, al final va proporcionar una sorpresa (?) que mos farà dubtar a l’hora de fer la quiniela dels Òscars: la millor pel.lícula va ser Tres anuncios en las afueras i no La forma del agua. Precisament quan sortia de veure aquesta darrera pel.lícula, ja me vaig plantejar si el que acabava de veure era suficient per superar la magnífica Tres anuncios… Però bé, com sabeu, al final, en fer la quiniela dels Òscars, sempre me deix arrossegar per la teoria (i pràctica, que és, de molt, el més habitual en la història) que pel.lícula i director han d’anar plegats. O sigui que ja veurem què decidesc. Ja veus, Thabis, que aquí pots ficar cullerada.

En definitiva, la pel.lícula que més BAFTA’s va guanyar va ser Tres anuncios en las afueras, amb 5 guardons, 4 d’oscaritzables: Pel.lícula, Actriu, Actor secundari i Guió original (l’altre premi és el de millor pel.lícula britànica). I la persona més guardonada de la nit va ser el seu director Martin McDonagh, premiat pel guió i com a productor de la pel.lícula. A continuació, La forma del agua se’n va dur 3 BAFTA’s (Director, Banda sonora i Disseny de producció), pobre bagatge pel que era d’esperar de la que es presentarà d’aquí dos diumenges com la gran favorita als Òscars (recordem les seves 13 nominacions). Destaquen també els dos premis per a El instante más oscuro (Actor i Maquillatge i perruqueria). Blade Runner 2049 també en va guanyar dos (Fotografia i Efectes visuals), mentres que la resta de pel.lícules se’n dugueren un BAFTA cadascuna, destacant els de millor Actriu secundària (Yo, Tonya), Guió adaptat (James Ivory, Call Me by Your Name) i la Pel.lícula de parla no anglesa (La doncella, Corea del sud). La millor pel.lícula d’Animació va ser, com era d’esperar, Coco. I també cal destacar el merescut premi a l’estrella emergent per a Daniel Kaluuya (Déjame salir), vist fa pocs dies a Black Panther.

Finalment, el premi especial va ser per al cineasta Ridley Scott, que ben bé podria convertir-se en un altre membre del selecte grup de grans directors que mai no han guanyat un Òscar. I és que un repàs a les pel.lícules que ha dirigit deixa bocabadat: Alien, Blade Runner, Thelma & Louise, Gladiator, American Gangster i Marte, però també Black Rain, La tormenta blanca, La teniente O’Neil, Hannibal, Black Hawk Down, El reino de los cielos, Robin Hood,… Idò aquest home no té cap Òscar (4 nominacions, 3 com a director), cap Globus d’Or (4 nominacions) ni cap BAFTA en competició (5 nominacions, 3 com a director). Increïble, no?

En fi, aquí teniu la llista de premis:

Millor pel.lícula: Tres anuncios en las afueras

Millor pel.lícula britànica notable: Tres anuncios en las afueras

Millor director: Guillermo del Toro (La forma del agua)

Millor actor principal: Gary Oldman (El instante más oscuro)

Millor actriu principal: Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras)

Millor actor secundari: Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras)

Millor actriu secundària: Allison Janney (Yo, Tonya)

Millor guió original: Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras)

Millor guió adaptat: James Ivory (Call Me by Your Name)

Millor fotografia: Blade Runner 2049

Millor muntatge: Baby Driver

Millor disseny de producció: La forma del agua

Millor disseny de vestuari: El hilo invisible

Millor música original: Alexandre Desplat (La forma del agua)

Millor maquillatge i perruqueria: El instante más oscuro

Millor so: Dunkerque

Millors efectes visuals: Blade Runner 2049

Millor pel.lícula en llengua no anglesa:  La doncella (Corea del sud)

Millor pel.lícula d’animació: Coco

Com veureu a continuació, els premis dels diferents sindicats no fan sinó confirmar els que ja són més que grans favorits per endur-se els respectius Òscars. El dubte, gran dubte, són els dos apartats de guió, aquí sí que no tenc ni idea. Guanyarà Guillermo del Toro i aconseguirà així entrar en la història amb tres Òscars (en el seu cas, pel.lícula, director i guió original) el mateix any per la mateixa pel.lícula?

Si vos demanau si qualcú ho ha fet abans, la resposta és sí, i més d’un. Si mos centram en les tres categories a les que opta del Toro, pel.lícula, direcció i guió original, fa només 3 anys, l’any 2015, un altre mexicà aconseguia el triplet: Alejandro González Iñárritu amb Birdman o (La inesperada virtud de la ignorancia). Molt abans, l’any 1961, Billy Wilder ja ho havia aconseguit amb El apartamento.

Lleugerament diferent, la terna formada pels premis a millor pel.lícula, direcció i guió adaptat en un mateix any ha estat aconseguida per 5 persones (encara que dues d’elles, germans, amb la mateixa pel.lícula): Francis Ford Coppola amb El padrino II l’any 1975; James L. Brooks amb La fuerza del cariño l’any 1984; Peter Jackson amb El señor de los anillos: El retorno del rey l’any 2004; i Ethan i Joel Coen l’any 2008 amb No es país para viejos.

Una mica diferents (però igual de vàlids) són els premis de millor pel.lícula, direcció i muntatge que l’any 1998 se’n va dur James Cameron amb Titanic; i també els de millor pel.lícula, guió adaptat i cançó original que Frances Walsh va guanyar l’any 2004 amb El señor de los anillos: El retorno del rey.

Però sabeu quin és el rècord de premis guanyats per una persona en una sola edició dels Òscars? Idò la mateixa persona que ostenta el rècord absolut de premis, un tal Walt Disney, que l’any 1954 va guanyar 4 de les seves 22 estatuetes, encara que amb 4 pel.licules diferents: The Living Desert (Millor documental d’acció real), The Alaskan Eskimo (Millor curt documental), Toot, Whistle Plunk and Boom (Millor curt de dibuixos) i Bear Country (Millor curt d’acció real de dues bobines).

I, per acabar aquest petit repàs de curiositats, sabeu quina és la curiositat mes curiosa de la història dels Òscars? Idò que l’any 1945 Barry Fitzgerald va estar nominat al millor actor principal i millor actor secundari… per la seva actuació en la pel.lícula Siguiendo mi camino (dir. Leo McCarey) on, òbviament (si no, no seria tan curiós), interpretava un únic personatge. Què com pot ser? Bé, només necessitau sebre que, poc després, es canviaren les regles perquè això no pogués tornar passar. Per cert, Barry Fitzgerald va guanyar el premi al millor actor secundari, el millor actor principal va ser el seu company de repartiment Bing Crosby.

En fi, aquí teniu els premiats en els diferents gremis.

Gremi de productors:

La millor pel.lícula ha estat La forma del agua, i la millor pel.lícula d’Animació, Coco. Això sí, Déjame salir ha guanyat el premi Stanley Kramer, que des de l’any 2002 es concedeix a pel.licules que aborden aspectes socials provocatius (en original, illuminate provocative social issues).

Gremi d’actors:

Els quatre premis han estat per a Frances McDormand, millor actriu per Tres anuncios en las afueras; Gary Oldman, millor actor per El instante más oscuro; Allison Janney, millor actriu secundària per Yo, Tonya; i Sam Rockwell, millor actor secundari per Tres anuncios en las afueras.

Gremi de directors:

El premi ha estat per a Guillermo del Toro, encara que Jordan Peele ha guanyat el premi al millor director debutant amb Déjame salir.

Gremi d’escriptors:

El premi al millor guió original ha estat per a Jordan Peele, per Déjame salir, i el de millor guió adaptat, per a James Ivory, per Call Me by Your Name.

Per cert, avui s’entreguen els BAFTA, els premis més prestigiosos dels que queden abans de la cerimònia dels Òscars. El canal TCM els transmet a partir de les 23h (repetició, demà dilluns a les 19.55).

Les setmanes van passant, i cada vegada tenim més a prop el moment més esperat de l’any, la nit dels Òscars; recordem que és el diumenge dia 4 de març (de fet, per a noltros, la matinada del dilluns dia 5). Amb una mica de retard, parlarem avui dels premis de la Crítica; en una (esper que) molt propera entrada, comentaré el que m’agrada anomenar “els premis dels gremis” (tot i que seria més corrfecte parlar de sindicats que de gremis). Centrant-mos en els Critics’ Choice, he de precisar, abans que res, que, en tot el que segueix, només me referiré a premis/nominacions en categories “Oscaritzables”, excepte en la de millor elenc interpretatiu, pel seu valor intrínsec. Així, no parlaré dels premis en les categories de pel.lícules d’Acció, Comèdia o Ciència Ficció/Terror. Com sempre, si voleu més informació, anau a IMDb (per què serà que els enllaços són cada vegada més llargs?):

http://www.imdb.com/awards-central/critics-choice/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=c39e8437-2dde-410f-af86-865c4fd36a7c&pf_rd_r=1V385XM0A1D55ESG720Z&pf_rd_s=top-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=awards-central&ref_=fea_ac_nav_i7

Resultado de imagen de la forma del aguaD’entrada, diré que la gran guanyadora i la gran perdedora d’enguany ha estat La forma del agua, i m’explic. Ha estat la gran guanyadora perquè és la que més premis se n’ha duit, 4, però també ha estat la gran perdedora perquè és la pel.lícula que ha perdut més possibles premis: 10. En fi, deixant-mos de bromes, la pel.lícula de Guillermo del Toro, que podrem veure a partir d’aquest divendres, ha guanyat els premis de Pel.lícula, Director, Banda Sonora i Disseny de Producció.

En segon lloc, 3 anuncios en las afueras ha guanyat 3 premis, inclòs el de millor elenc interpretatiu, cosa que diu molt de la qualitat del treball dels actors i actrius de la pel.lícula; els altres dos premis són, precisament, el d’Actriu (Frances McDormand) i Actor secundari (Sam Rockwell).

Resultado de imagen de gary oldmanEl instante más oscuro ha guanyat els dos premis potser més previsibles de l’any: Actor (Gary Oldman) i Maquillatge. Coco ha guanyat el d’Animació i el de millor Cançó. La resta de pel.lícules, en fi, es reparteixen un premi cadascuna, inclòs el premi ex-aequo en la categoria de Muntatge: Dunkerque i Baby Driver. Destacaria el premi a la Millor Actriu secundària (Allison Janney) per a Yo, Tonya; el millor Guió original per a Déjame salir; i el millor Guió adaptat per a Call me by your name (d’un James Ivory que encara no té cap Òscar ni cap Globus d’Or, de 3 i 3 nominacions, resp.; se’n durà enguany l’Òscar?). També vull destacar el premi a la millor Fotografia per a Blade Runner 2049.

Resultado de imagen de spielberg hanks streepSi volem parlar de les (ara sí) grans perdedores, no podem deixar de banda que, una vegada més, i van…, el binomi Spielberg-Hanks no ha funcionat a nivell de guardons, ni tan sols amb la il.lustre presència d’una Meryl Streep que novament s’ha de conformar amb la nominació: Los archivos del Pentágono ha perdut els 7 premis als que optava. Lady Bird, reconeguda en els Globus d’Or, ha perdut en les 5 categories oscaritzables i, encara que ni de bon tros tan greu, hem de parlar del fracàs de The Disaster Artist, que ha perdut els dos premis als que optava: Actor i Guió adaptat, encara que James Franco ha guanyat almenys el de millor actor de comèdia (ai, havia dit que no parlaria de categories no oscaritzables). D’altra banda, Blade Runner 2049 ha perdut 5 premis, però almenys se n’ha duit el de Fotografia.

En fi, tot sembla indicar que enguany els Òscars ja tenen guanyadors assegurats en unes quantes categories, i de les bones. O sigui que no tendrem excusa si no n’encertam més de la meitat; ho veurem dia 4 de març.

Aquí teniu els guanyadors:

Millor pel.lícula: La forma del agua

Millor actor: Gary Oldman – El instante más oscuro

Millor actriu: Frances McDormand – Tres anuncios en las afueras

Millor actor secundari: Sam Rockwell – Tres anuncios en las afueras

Millor actriu secundària:  Allison Janney – Yo, Tonya

Millor director: Guillermo del Toro – La forma del agua

Millor guió original: Jordan Peele – Déjame salir

Millor guió adaptat: James Ivory – Call Me by Your Name

Millor pel.lícula animada: Coco

Millor pel.lícula en llengua estrangera:  En la sombra (Alemanya)

Millor cançó: Remember Me – Coco

Millor banda sonora: Alexandre Desplat – La forma del agua

Millor fotografia: Roger Deakins – Blade Runner 2049

Millor disseny de producció: Paul Denham Austerberry, Shane Vieau, Jeff Melvin – La forma del agua

Millor muntatge: Paul Machliss, Jonathan Amos – Baby Driver, Lee Smith – Dunkerque

Millor disseny de vestuari: Mark Bridges – El hilo invisible

Millor maquillatge: El instante más oscuro

Millors efectes visuals: La guerra del planeta de los simios

Millor elenc interpretatiu: Tres anuncios en las afueras

De vegades, quan he llegit una novel.la una mica dura, o simplement tenc ganes d’assegurar-me l’entreteniment, vaig a l’estanteria corresponent i agaf una novel.la de Clive Cussler. Ja vos n’he parlat en altres ocasions, és un tir segur: aventures, intriga, emoció,…

Aquesta vegada li va tocar a Tormenta en La Habana (Havana Storm, 2014; Plaza & Janés, 2017; 397 pàgs.), la vint-i-tresena novel.la protagonitzada per Dirk Pitt, el prototip d’aventurer, una mescla quasi perfecta d’Indiana Jones i James Bond. La part negativa de la tria és que ara ja només me queda una novel.la de Pitt sense llegir; en fi, sempre puc agafar novel.les de Cussler amb altres personatges.

Resultado de imagen de tormenta en la habana cusslerMentres Dirk Pitt investiga un problema tòxic en el Carib que podria arribar a afectar a la costa dels Estats Units, es veu involucrat, sense voler, en la lluita pel poder a Cuba després de la mort de Fidel Castro. D’altra banda, els seus fills Dirk i Summer, que són a l’est de Mèxic acabant un projecte conjunt amb un professor d’antropologia de la Universitat de Veracruz, troben una capsa de ceràmica semblant a un joier. Quan, arribats a la Universitat, obren la capsa, hi troben a dins un còdex que sembla conduir-los cap a un tresor d’un valor incalculable. El problema és que la possibilitat de trobar un tresor cridarà l’atenció de persones poderoses que voldran apoderar-se’n, sense importar-los el que hagin de fer per aconseguir-ho. Així, la família Pitt, ajudada pel seu fidel amic Al Giordino i altres membres de NUMA, hauran de fer mans i mànigues per intentar sobreviure a la situació de perill en què es trobaran immersos.

Es tracta novament d’una entretenguda novel.la d’aventures marines, amb uns personatges que, després de 22 novel.les, ja comencen a ser com de la família.

Aprofitant que s’estrenava la darrera (fins ara) part de la trilogia (segur?) d’El corredor del laberinto, vaig decidir preparar-me com cal per a l’ocasió, de manera que vaig llegir les dues primeres novel.les i, després, vaig veure les dues primeres pel.lícules. En fi, jo som així, m’agrada preparar-me per als aconteixements.

Resultado de imagen de los juegos del hambre libroCuriosament, els darrers anys han aparescut tres trilogies (ampliades amb preqüeles i demés), totes distopies incloses dins del que avui en dia es coneix com literatura “Young Adult” (o, abreujadament, YA), és a dir, la que en principi està destinada a joves que es troben al final de la seva adolescència, que són també les edats dels protagonistes de les històries. I, també curiosament, les tres trilogies han tengut adaptació cinematogràfica important.

Per ordre d’estrena de les pel.lícules, hem de començar amb la trilogia de Los juegos del hambre, escrita per Suzanne Collins (Hartford, Connecticut, 1962); els llibres es varen publicar els anys 2008, 2009 i 2010, mentres que les adaptacions es varen estrenar els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 (el darrer llibre es va adaptar en dues pel.lícules, així els va anar!). Va ser tot un boom editorial, i les seves adaptacions al cinema també varen tenir molt d’èxit, sobretot les dues primeres, amb una Jennifer Lawrence (agost de 1990, Louisville, Kentucky) de protagonista que el mateix any que estrenava la primera pel.lícula firmava l’actuació a El lado bueno de las cosas que li reportaria el seu primer Òscar (i únic, fins ara).

Resultado de imagen de divergente libroLa trilogia de Divergente, obra de Veronica Roth (Nova Iork, 1988), va veure la llum literària els anys 2011, 2012 i 2013, i la llum cinematogràfica els anys 2014, 2015 i 2016. Amb Shailene Woodley (novembre de 1991, Simi Valley, Califòrnia), que acaba d’aconseguir la seva segona nominació (sense premi) a un Globus d’Or per la sèrie Big Little Lies (després de l’obtinguda amb Los descendientes l’any 2012), de protagonista, les pel.lícules varen tenir menys èxit que Los juegos…, encara que també varen ser tot un aconteixement.

Finalment, la trilogia d’El corredor del laberinto, la que ens ocupa avui, va sortir publicada els anys 2009, 2010 i 2011, encara que el seu autor, James Dashner (Austell, Georgia, 1972), explica que va començar a escriure el primer llibre l’any 2004, de manera que, potser, seria la primera de les tres trilogies. Les pel.lícules s’estrenaren els anys 2014, 2015 i… 2018; aquesta anormal separació entre les dates d’estrena de la segona i tercera pel.lícules va ser deguda al greu accident que va patir el protagonista de la trilogia, l’actor novaiorquès Dylan O’Brien (agost de 1991), durant el rodatge de la tercera pel.lícula, cosa que ho va paralitzar tot durant més d’un any.

Resultado de imagen de james dashner

James Dashner (esquerra) i el director de les pel.lícules, Wes Ball

Però centrem-nos en aquesta darrera saga. Segons conta Dashner, la seva principal inspiració va sorgir dels llibres El señor de las moscas (1954, William Golding) i El juego de Ender (1985, Orson Scott Card), i la idea del laberint li va venir de la novel.la El resplandor (1977, Stephen King).

La trama de la saga està situada en una època postapocalíptica; unes devastadores erupcions solars calcinaren grans extensions de La Terra, convertint-la majoritàriament en un immens desert on la vida com la coneixem es va fer impossible. La gran majoria de les persones que sobreviviren a aquest cataclisme es varen veure afectades per una malaltia, anomenada Erupció, que les feia embogir a poc a poc, fins a acabar convertides en una espècie de morts vivents necessitats de sang. Però, i aquí rau la trama, algunes persones varen resultar immunes a la malatia, convertint-se en uns béns preuats per a la companyia coneguda com C.R.U.E.L. (W.C.K.D. en l’original), que vol obtenir al preu que sigui la cura per a la malaltia.

Abans de passar a parlar dels dos llibres que he llegit (els dos primers de la saga), he d’advertir que, per raons òbvies, el que segueix pot tenir algun spoiler (per parlar del segon llibre, alguna cosa hauré de dir de com acaba el primer).

Resultado de imagen de el corredor del laberinto libroLa primera novel.la, El corredor del laberinto (The Maze Runner, 2009; Nocturna Ediciones, 2010; 524 pàgs.) comença quan un jove anomenat Thomas es desperta tancat en el que resulta ser un ascensor en moviment ascendent. No recorda absolutament res, només el seu nom, i, quan l’ascensor al final s’atura i s’obren unes portes al seu sòtil, Thomas es troba envoltat per altres joves (tots mascles) que semblen viure en un immens prat completament encabit entre quatre parets d’una alçada gegantina. A poc a poc, Thomas va encaixant en la comunitat i aviat descobreix que, cada dia, quatre portes (una a cada paret) s’obrin el matí i es tornen a tancar a la nit. Aquestes portes condueixen a un laberint que rodeja tot l’espai i que sembla ser l’única possibilitat d’escapatòria. El problema és que, quan es fa de nit, unes grotesques criatures biomecàniques poblen el laberint i maten qualsevol persona que s’hi trobi a dins, de manera que els corredors (que així s’anomenen els que l’exploren) han de tornar cada dia abans que es tanquin les portes, de manera que tenen un temps limitat per intentar trobar-ne la sortida, amb la dificultat afegida que cada dia les parets que conformen el laberint es mouen, canviant la configuració del laberint. Com vos podeu imaginar, Thomas acabarà convertint-se en un corredor i, també com vos podeu imaginar, la seva aportació a la solució del laberint serà decisiva.

Resultado de imagen de el corredor del laberinto 2 libroLa segona novel.la, Las pruebas (The Scorch Trials, 2010; Nocturna Ediciones, 2011; 490 pàgs.) comença quan els protagonistes de l’anterior novel.la ja són fora del laberint i són forçats a anar fins a un lloc conegut com El refugi segur on, segons els assegura la gent de C.R.U.E.L., trobaran la cura definitiva per a la malaltia. En el camí a través d’un inhòspit desert, unes circunstàncies adverses els obligaran a refugiar-se en una ciutat pràcticament destruïda on, a més d’intentar sobreviure a les hordes d’infectats, incorporaran dos companys de viatge que seran una gran ajuda. La novel.la acaba quan arriben a l’objectiu perseguit però… (m’atur aquí).

La veritat és que les novel.les estan molt ben escrites, són òbviament molt entretengudes i la trama s’ho val. Ara bé, si les voleu llegir per recordar les anteriors pel.lícules i, així, preparar-vos per a la tercera, no cal que ho faceu. Si la primera pel.lícula era bastant fidel a la novel.la, només canviant petites coses (algunes d’elles sense cap motiu aparent), a partir de la segona pel.lícula, la trama es desvia tant de la novel.la que la sensació que tens és que vius dues històries diferents amb els mateixos personatges. No cal dir que la tercera pel.lícula segueix a la segona pel.lícula, no a la segona novel.la, de manera que, si és per seguir les pel.lícules, no cal llegir les novel.les, ni tan sols per completar-ne la informació cinematogràfica, són dos móns completament diferents.

Òbviament, el primer que vaig fer quan vaig acabar de veure la segona pel.lícula va ser cercar quina opinió en tenia l’autor de tots aquests canvis; i la veritat és que me va sorprendre, i molt, llegir que n’està encantat. En una entrevista, Dashner comenta que, tot i que sempre havia pensat que una adaptació cinematogràfica ha de seguir literalment la novel.la, després de veure les dues primeres pel.lícules de Harry Potter, adaptacions tan literals que l’acabaren avorrint, va arribar a la conclusió que estava completament equivocat, que es tracta més de “capturar la visió i l’esperit de la trama i els personatges”. I és ben cert que la trilogia de pel.lícules ho ha aconseguit. En fi, quan hagi llegit la tercera novel.la, ja la comentaré. De moment, vull començar a llegir la primera novel.la d’una nova trilogia que Dashner ha anat publicant després de la del laberint. Es tracta d’El juego infinito, l’inici de la saga La doctrina de la inmortalidad. Ja vos ne parlaré.

Resultado de imagen de la forma del agua peliculaFa unes quantes horetes, s’han donat a conèixer les nominacions als Òscars. El primer que destaca són les 13 nominacions de La forma del agua, que passa a ser la quarta pel.lícula més nominada de la història (empatada amb altres 9 pel.lícules), just després de Eva al desnudo (1950), Titanic (1997) i La La Land (2016), que n’obtengueren 14, de les que només Titanic, amb 11 premis, figura en el podi de les més premiades, juntament amb Ben-Hur (1959, 12 nom.) i El Señor de los Anillos: El retorno del Rey (2003, 11 nom.). Les altres dues es varen haver de conformar amb 6 premis cadascuna (i no recordarem ara l’esperpèntica manera amb que vàrem descobrir que La La Land no guanyava el premi a la millor pel.lícula).

La forma del agua, com dic, ha aconseguit 13 nominacions, incloses les de millor Pel.lícula, Director, Guió original, Actriu principal, Actor secundari,  Actriu secundària i Banda sonora.

Resultado de imagen de tres anuncios en las afuerasDunkerque, amb 8 nominacions (incloses les de Pel.lícula, Director i Banda sonora) i Tres anuncios en las afueras, amb 7 (incloses les de Pel.lícula, Director, Guió original, Actriu, dos Actors secundaris i Banda sonora), la segueixen a una certa distància.

Amb 6 nominacions, dues pel.lícules: El instante más oscuro (incloses les de Pel.lícula i Actor principal, a més d’un quasi segur premi al millor Maquillatge) i El hilo invisible (incloses les de Pel.lícula, Director, Actor principal, Actriu secundària i Banda sonora). Lady Bird obté 5 nominacions (incloses les de Pel.lícula, Actriu, i doble nominació per a la directora i guionista Greta Gerwig), igual que Blade Runner 2049, encara que aquesta les obté nomes en categories tècniques (inclosa la Fotografia).

Resultado de imagen de dejame salirLlámame por tu nombre (incloses les de Pel.lícula i Actor principal), Mudbound (incloses les de Guió adaptat i Actriu secundària), Déjame salir (Pel.lícula, Direcció, Guió original i Actor principal)  i Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi obtenen 4 nominacions, la darrera només en apartats tècnics (inclosa la Banda sonora, d’un John Williams ja amb 46 nominacions i 5 premis). Yo, Tonya (Actriu principal, Actriu secundària i Muntatge) i Baby Driver (Muntatge, So i Edició d’efectes de so) n’obtenen 3 i, per acabar la llista de pel.lícules importants, Coco (Animació i Cançó) i Los archivos del Pentágono (Pel.lícula i Actriu principal, però ni Tom Hanks ni Steven Spielberg) se’n duen 2 nominacions.

Per un any, els 5 directors nominats col.loquen les seves pel.lícules entre les nou nominades. Però, això sí, sorprèn i molt que Martin McDonagh no hagi estat nominat per Tres anuncios en las afueras, encara que sí ho ha estat pel Guió original.

Resultado de imagen de meryl streep the postDe totes les nominacions en categories interpretatives, una vegada més hem de destacar Meryl Streep, que arriba a les 21 nominacions!!! inclosos tres premis. Les seves rivals són la favorita Frances McDormand, Sally Hawkins, Margot Robbie i Saoirse Ronan. De les secundàries, destaca Octavia Spenser, a més de la favorita Allison Janney. Entre els nominats a millor Actor principal, dos consagrats, Denzel Washington i Daniel Day-Lewis, a més dels debutants Daniel Kaluuya i Timothée Chalamet, acompanyen al gran favorit Gary Oldman. I vaja secundaris: Christopher Plummer, Richard Jenkins, Willem Dafoe, Woody Harrelson i, per a mi, el gran favorit Sam Rockwell, brillant a Tres anuncios en las afueras.

Resultado de imagen de greta gerwig

Greta Gerwig i Saoirse Ronan

Com a curiositats, a mes de la ja citada doble nominació de Greta Gerwig (Direcció i Guió original per Lady Bird), s’ha de destacar la primera nominació per a una dona en la categoria de Fotografia: Rachel Morrison, per Mudbound. També és destacable la primera nominació com a director per a un cineasta més que reconegut, Christopher Nolan (Dunkerque), ja nominat a millor guionista (Memento, 2000, i Origen, 2010) i productor (Origen, 2010 i, Dunkerque, 2017). I, per descomptat, és ben curiós que Christopher Plummer hagi aconseguit la nominació al millor Actor secundari després de substituir a darreríssima hora a un “repudiat” Kevin Spacey. També és curiosa la nominació al millor Guió adaptat de Logan, la darrera aventura de Hugh Jackman com Lobezno. Com a gran sorpresa (si no decepció), cal citar l’única nominació (Guió adaptat) de The Disaster Artist, per a mi una prova més que a l’Acadèmia li van més els drames que les comèdies (tot i que la pel.lícula mescla els dos gèneres).

Resultado de imagen de donald sutherlandEntre els premis honorífics, un gran actor, Donald Sutherland, i un premi especial per a Alejandro G. Iñárritu, per la seva aportació en realitat virtual en el curt Carne y arena. Podria ser una cerimònia eminentment mexicana, amb Guillermo del Toro que podria afegir-se als recents guanyadors a la millor direcció Alfonso Cuarón (Gravity, l’any 2014) i el citat Alejandro G. Iñárritu (Birdman, l’any 2015, i El renacido, l’any 2016).

En fi, aquí teniu la llista de nominacions. Com sempre, podeu trobar la millor informació a IMDb: http://www.imdb.com/event/ev0000003/2018/1

Millor pel.lícula: Dunkerque, Déjame salir, El hilo invisible, El instante más oscuro, La forma del agua, Lady Bird, Llámame por tu nombre, Los archivos del Pentágono, Tres anuncios en las afueras

Millor director: Christopher Nolan (Dunkerque), ), Greta Gerwig (Lady Bird), Guillermo del Toro (La forma del agua), Jordan Peele (Déjame salir), Paul Thomas Anderson (El hilo invisible)

Millor actor principal: Daniel Day-Lewis (El hilo invisible), Daniel Kaluuya (Déjame salir), Denzel Washington (Roman J. Israel, Esq.), Gary Oldman (El instante más oscuro), Timothée Chalamet (Llámame por tu nombre)

Millor actriu principal: Frances McDormand (Tres anuncios en las afueras), Margot Robbie (Yo, Tonya), Meryl Streep (Los archivos del Pentágono), Sally Hawkins (La forma del agua), Saoirse Ronan (Lady Bird)

Millor actor secundari: Christopher Plummer (Todo el dinero del mundo), Richard Jenkins (La forma del agua), Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras), Willem Dafoe (The Florida Project), Woody Harrelson (Tres anuncios en las afueras)

Millor actriu secundària:  Allison Janney (Yo, Tonya), Laurie Metcalf (Lady Bird), Lesley Manville (El hilo invisible), Mary J. Blige (Mudbound), Octavia Spencer (La forma del agua)

Millor guió original: Jordan Peele (Déjame salir), Guillermo del Toro i Vanessa Taylor (La forma del agua), Kumail Nanjiani i Emily V. Gordon (La gran enfermedad del amor), Greta Gerwig (Lady Bird), Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras)

Millor guió adaptat: James Ivory (Llámame por tu nombre), Scott Frank, James Mangold i Michael Green (Logan), Aaron Sorkin (Molly’s Game), Dee Rees i Virgil Williams (Mudbound), Scott Neustadter i Michael H. Weber (The Disaster Artist)

Millor fotografia: Blade Runner 2049, Dunkerque, El instante más oscuro, La forma del agua, Mudbound

Millor muntatge: Baby Driver; Dunkerque; La forma del agua; Tres anuncios en las afueras; Yo, Tonya

Millor disseny de producció: Blade Runner 2049, Dunkerque, El instante más oscuro, La bella y la bestia, La forma del agua

Millor disseny de vestuari: El hilo invisible, El instante más oscuro, La bella y la bestia, La forma del agua, La reina Victoria y Abdul

Millor banda sonora original: Hans Zimmer (Dunkerque), Jonny Greenwood (El hilo invisible), Alexandre Desplat (La forma del agua), John Williams (Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi), Carter Burwell (Tres anuncios en las afueras)

Millor cançó: Remember Me (Coco), This Is Me (El gran showman), The Mystery of Love (Llámame por tu nombre), Stand Up for Something (Marshall), Mighty River (Mudbound)

Millor maquillatge i perruqueria: El instante más oscuro, La reina Victoria y Abdul, Wonder

Millor so (Sound Mixing): Baby Driver, Blade Runner 2049, Dunkerque, La forma del agua, Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi

Millor edició d’efectes de so (Sound Editing): Baby Driver, Blade Runner 2049, Dunkerque, La forma del agua, Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi

Millors efectes visuals: Blade Runner 2049, Guardianes de la galaxia Vol. 2, Kong: La Isla Calavera,  La guerra del planeta de los simios, Star Wars: Episodio VIII – Los últimos Jedi

Millor pel.lícula en llengua estrangera: El insulto (Líban), En cuerpo y alma (Hongria), Sin amor (Rússia), The Square (Suècia), Una mujer fantástica (Xile)

Millor pel.lícula d’animació: Coco, El bebé jefazo, Ferdinand, Loving Vincent, The Breadwinner

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: