Per xerrar de llibres i altres coses

Ja tenim aquí les nominacions als Òscars… i vaja nominacions! Basta dir que Roma ha aconseguit 10 nominacions, incloses les de millor pel.licula, director, guió original, actriu, actriu secundària i pel.lícula estrangera. D’aquesta manera, Roma iguala Tigre y dragón com les pel.lícules en llengua estrangera més nominades de la història. Les més guardonades, fins ara, han estat la pròpia Tigre y Dragón i Fanny y Alexander, amb 4 estatuetes cadascuna, incloses les de millor pel.lícula en llengua estrangera. I recordem que mai cap pel.lícula en llengua estrangera ha guanyat l’Òscar a la millor pel.lícula.

A més de Roma, enguany ha estat un any ben curiós: una altra pel.lícula estrangera, Cold War, ha aconseguit 3 nominacions, les de director, fotografia i pel.lícula estrangera; la també estrangera La sombra del pasado ha afegit, a la nominació de la corresponent categoria, la de millor fotografia; a més, una pel.lícula estrangera no nominada, la sueca Border, ha aconseguit la nominació al millor maquillatge i perruqueria; la pel.lícula d’animació Isla de perros ha obtingut 2 nominacions, la de la categoria i la de banda sonora; i, per acabar l’apartat de curiositats, el documental nominat RBG ha aconseguit també la nominació a la millor cançó.

La favorita també ha aconseguit 10 nominacions, incloses les de millor pel.lícula, director, guió original, actriu i dues actrius secundàries.

Amb 8 nominacions, hi ha dues pel.lícules: El vicio del poder, que inclou les de millor pel.lícula, director, guió original, actor, i actor i actriu secundaris; i Ha nacido una estrella, que obté nominacions a la millor pel.lícula, guió adaptat, actor, actriu i actriu secundària.

Black Panther aconsegueix 7 nominacions, inclosa la de millor pel.lícula, mentres que Infiltrado en el KKKlan n’obté 6, incloses les de millor pel.lícula, director, guió adaptat i actor secundari.

Dues pel.lícules obtenen 5 nominacions: Bohemian Rhapsody (incloses les de pel.lícula i actor) i Green Book (incloses les de pel.lícula, guió original, actor i actor secundari).

També dues pel.lícules arriben a les 4 nominacions: El regreso de Mary Poppins i First Man, pero sense cap nominació important.

I, per acabar aquest repàs del nombre de nominacions, citarem les quatre pel.lícules que obtenen 3 nominacions, indicant les nominacions més destacades: El Blues de Beale Street (actriu secundària i guió adaptat), ¿Podrás perdonarme algún día? (guió adaptat, actriu, i actor secundari), La balada de Buster Scruggs (guió adaptat) i, com hem dit abans, Cold War (director i pel.lícula estrangera).

Passant a les nominacions interpretatives, i començant per les de millor actor, destacaria que Rami Malek i Christian Bale tornaran a lluitar, com venen fent tota la temporada, acompanyats per Bradley Cooper i Viggo Mortensen, habituals també, més un sorprenent Willem Dafoe que, a la seva quarta nominació, té molt poques opcions d’aconseguir a la fi el premi. El més nominat dels cinc és Bradley Cooper, amb ja 7 nominacions: 4 com a actor, 2 com a productor i una com a guionista. Christian Bale és l’únic que té una estatueta (que podrien ser dues si al final guanya), de 4 nominacions, comptant la d’enguany. Viggo Mortensen ja en duu 3, i Rami Malek s’estrena enguany.

De les actrius, cal destacar que Yalitza Aparicio aconsegueix ser nominada a la seva primera pel.lícula, i que Lady Gaga ja va per les 3 nominacions (dues com a cantant). La més nominada és, per descomptat, Glenn Close qui, a la seva setena nominació podria a la fi aconseguir el premi; de fet, és la principal favorita. Olivia Colman s’estrena, mentres que Melissa McCarthy obté la seva segona nominació.

Entre els actors secundaris, tres s’estrenen: Adam Driver, Richard E. Grant i Sam Elliott, mentres que els altres dos ja han disfrutat de la sensació de rebre una estatueta: Sam Rockwell aconseguia triomfar l’any passat en la seva primera nominació, exactament el mateix que li va passar a Maheshala Ali ara fa just dos anys.

Les nominacions a la millor actriu secundària inclouen la sis vegades nominada Amy Adams, dues guanyadores d’un Òscar cadascuna: Emma Stone (amb 3 nominacions) i Rachel Weisz (amb 2 nominacions), a més de les debutants Regina King i Marina de Tavira.

Per acabar, parlem dels directors, i comencem pel sorprenent Pawel Pawlikowski, que ja coneix que és pujar a recollir un Òscar, en aquest cas per la pel.lícula en llengua estrangera Ida (tot i que, com sabem, el premi es contabilitza per al país, Polònia). El més premiat és Alfonso Cuarón, amb 2 Òscars (direcció i muntatge de Gravity), i acumula un total de 10 nominacions, incloses les 4 d’enguany per Roma: direcció, fotografia, producció i guió original. Spike Lee acumula ja 5 nominacions, 3 per Infiltrado en el KKKlan (direcció, producció i guió adaptat), sense cap premi (fins ara), si no comptam el premi honorífic de fa tres anys. Adam McKay ja ha guanyat un Òscar, el de guionista de La gran apuesta (no va aconseguir el de director), i enguany puja les seves nominacions fins a 5, amb les 3 (direcció, producció i guió adaptat) de El vicio del poder. Finalment, el grec Yorgos Lanthimos suma ja tres nominacions: guió per Langosta més la de direcció i producció per La favorita.

En fi, res més, vos deix amb la llista de nominacions i vos recoman, com sempre, que visiteu IMDb per a més informació:

https://www.imdb.com/oscars/nominations/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=5360bc98-017f-4191-a204-bbe8efc45e72&pf_rd_r=ZYRC4KGXA442PMWDYXPQ&pf_rd_s=center-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=oscars&ref_=fea_acd_acd_ann_lk1

Millor Pel.lícula

Black Panther
Bohemian Rhapsody
El vicio del poder
Green Book
Ha nacido una estrella
Infiltrado en el KKKlan
La favorita
Roma

Millor Actor

Bradley Cooper (Ha nacido una estrella)
Christian Bale (El vicio del poder)
Rami Malek (Bohemian Rhapsody)
Viggo Mortensen (Green Book)
Willem Dafoe (Van Gogh, a las puertas de la eternidad)

Millor Actriu

Glenn Close (La buena esposa)
Lady Gaga (Ha nacido una estrella)
Melissa McCarthy (¿Podrás perdonarme algún día?)
Olivia Colman (La favorita)
Yalitza Aparicio (Roma)

Millor Actor Secundari

Adam Driver (Infiltrado en el KKKlan)
Mahershala Ali (Green Book)
Richard E. Grant (¿Podrás perdonarme algún día?)
Sam Elliott (Ha nacido una estrella)
Sam Rockwell (El vicio del poder)

Millor Actriu Secundària

Amy Adams (El vicio del poder)
Emma Stone (La favorita)
Marina de Tavira (Roma)
Rachel Weisz (La favorita)
Regina King (El blues de Beale Street)

Millor Direcció

Adam McKay (El vicio del poder)
Alfonso Cuarón (Roma)
Pawel Pawlikowski (Cold War)
Spike Lee (Infiltrado en el KKKLan)
Yorgos Lanthimos (La favorita)

Millor Guió Original

El reverendo (Paul Schrader)
El vicio del poder (Adam McKay)
Green Book (Nick Vallelonga, Brian Hayes Currie, Peter Farrelly)
La favorita (Deborah Davis, Tony McNamara)
Roma (Alfonso Cuarón)

Millor Guió Adaptat

El blues de Beale Street (Barry Jenkins)
Ha nacido una estrella (Eric Roth, Bradley Cooper, Will Fetters)
Infiltrado en el KKKLan (Charlie Wachtel, David Rabinowitz, Kevin Willmott, Spike Lee)
La balada de Buster Scruggs (Joel Coen, Ethan Coen)
¿Podrás perdonarme algún día? (Nicole Holofcener, Jeff Whitty)

Millor Pel.lícula d’Animació

Isla de perros
Los increíbles 2
Mirai, mi hermana pequeña
Ralph rompe Internet
Spider-Man: Un nuevo universo

Millor Pel.lícula en Llengua Estrangera

Cafarnaúm (Líban)
Cold War (Polònia)
La sombra del pasado (Alemanya)
Roma (Mèxic)
Un asunto de familia (Japó)

Millor Fotografia

Cold War
Ha nacido una estrella
La favorita
La sombra del pasado
Roma

Millor Muntatge

Bohemian Rhapsody
El vicio del poder
Green Book
Infiltrado en el KKKlan
La favorita

Millor Disseny de Producció

Black Panther
El regreso de Mary Poppins
First Man
La favorita
Roma

Millor Disseny de Vestuari

Black Panther
El regreso de Mary Poppins
La balada de Buster Scruggs
La favorita
María, reina de Escocia

Millor Maquillatge i Perruqueria

Border
El vicio del poder
María, reina de Escocia

Millor Banda Sonora Original

Ludwig Göransson (Black Panther)
Nicholas Britell (El blues de Beale Street)
Marc Shaiman (El regreso de Mary Poppins)
Terence Blanchard (Infiltrado en el KKKLan)
Alexandre Desplat (Isla de perros)

Millor Cançó Original

All the Stars (Black Panther)
The Place Where Lost Things Go (El regreso de Mary Poppins)
Shallow (Ha nacido una estrella)
When a Cowboy Trades His Spurs for Wings (La balada de Buster Scruggs)
I’ll Fight (RBG)

Millor So (Sound Mixing)

Black Panther
Bohemian Rhapsody
First Man
Ha nacido una estrella
Roma

Millor Edició d’Efectes de So (Sound Editing)

Black Panther
Bohemian Rhapsody
First Man
Roma
Un lugar tranquilo

Millor Efectes Visuals

Christopher Robin
First Man
Han Solo; Una historia de Star Wars
Ready Player One
Vengadores: Infinity War

Anuncis

Anit s’entregaren els premis de la crítica dels Estats Units, els coneguts com els Critics’ Choice Awards i, d’entrada, el més interessant era veure qui guanyaria el premi al millor actor: si Rami Malek/Freddie Mercury, o si Christian Bale/Dick Cheney. Realment, les dues actuacions bé que s’ho mereixen, tot i que aquest tipus d’interpretació sovint és menyspreat: sempre n’hi ha que diuen que és més fàcil interpretar algú real a qui pots imitar que crear un nou personatge; jo no hi estic massa d’acord: si aquest algú a qui interpretes és realment conegut (com són els casos de Freddie Mercury i Dick Cheney), o ho fas molt bé o corres el perill que diguin que no t’hi sembles gens i, per tant, que la teva interpretació ha estat dolenta. I en els casos de Rami Malek i Christian Bale, la veritat és que costa distingir la persona real de l’actor que l’interpreta; cercau imatges i/o vídeos a YouTube i jutjau voltros mateixos. Recordem que, fa pocs dies, Malek i Bale guanyaren, respectivament, els Globus d’Or a les categories de drama i de musical/comèdia,

Al final, Christian Bale se n’ha duit el premi, cosa que el situa amb franc avantatge cara al corresponent Òscar. Sigui com sigui, és una llàstima que no puguin guanyar els dos; bé, tècnicament, sí que podrien, però a les categories interpretatives només ha passat dues vegades: l’any 1932, Fredric March (Dr Jekyll and Mr Hyde) i Wallace Beery (The Champ) compartiren guardó, igual que Katharine Hepburn (El león de invierno) i Barbra Streisand (Funny Girl) l’any 1968. Se repetirà enguany?

A la categoria femenina, torna guanyar (ja se’n va dur el Globus d’Or de drama) Glenn Close (La buena esposa); crec que ja podem pensar en ella per a l’estatueta daurada. Igualment, Mahershala Ali (Green Book) i Regina King (El blues de Beale Street) també repeteixen els premis a les interpretacions secundàries.

Però el que realment sorprèn, i molt, és el cas de Roma: a més del previsible premi a la millor pel.lícula en llengua estrangera ha guanyat el premi a la millor pel.lícula, superant a, entre d’altres, El vicio del poder, Green Book, Ha nacido una estrella, El blues de Beale Street i La favorita. A més, Alfonso Cuarón se n’ha duit el premi al millor director, i la pel.lícula el de millor fotografia.

Ara, la pregunta que es comença a fer molta gent és si Roma aconseguirà el que fins ara mai no ha passat: que una pel.lícula estrangera i en llengua estrangera guanyi l’Òscar a la millor pel.lícula. Sabeu quantes han estat en posició d’aconseguir-ho, és a dir, estar nominades a la millor pel.lícula? Idò només 8: La gran ilusión (1937, França), Z (1969, Argèlia), Los emigrantes (1971, Suècia), Gritos y susurros (1972, Suècia), El cartero (y Pablo Neruda) (1994, Itàlia), La vida es bella (1997, Itàlia), Tigre y Dragón (2000, Taiwan), i Amor (2012, Àustria). D’elles, 5 pel.lícules estaren nominades també a la millor pel.lícula en llengua estrangera: Z, Los emigrantes (tot i que les dues nominacions varen ser en anys diferents), La vida es bella, Tigre y Dragón i Amor; i el guanyaren totes excepte Los emigrantes.

En fi, facem un repàs per nombre de premis: l’absoluta guanyadora ha estat Roma, amb 4 premis (Pel.lícula, Pel.lícula estrangera, Director i Fotografia), seguida per Black Panther, amb 3 premis “menors” (Vestuari, Disseny de producció i Efectes visuals); a continuació, tres pel.lícules amb 2 premis: El vicio del poder (Actor i Maquillatge), El blues de Beale Street (Actriu secundària i Guió adaptat) i First Man (Muntatge i Banda sonora). La resta de pel.lícules premiades han obtingut un guardó cadascuna: La buena esposa (Actriu), Green Book (Actor secundari), El reverendo (Guió original), Ha nacido una estrella (So) i Spiderman: Un nuevo universo (Animació). El premi al millor repart ha estat per La favorita.

A la part negativa, Bohemian Rhapsody, una pel.lícula que mos va encantar, però que no ha aconseguit cap premi de les seves (només) 3 nominacions (Actor, Maquillatge i Vestuari), una veritable llàstima.

En fi, si voleu informació completa (també de sèries de TV), anau a IMDb:

https://www.imdb.com/awards-central/critics-choice/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=8c8e4f09-c6fc-4a09-b0e0-bd4bd945f908&pf_rd_r=JYSQ5ZWYEA1W41GGQS8A&pf_rd_s=right-2&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=awards-central&ref_=fea_ac_time_lk2

Ja està, ja s’han entregat els Globus d’Or i, la veritat, m’han deixat ben content: Bohemian Rhapsody i Rami Malek han guanyat a les categories de pel.lícula dramàtica i actor de la mateixa categoria; hi haurà Òscar? Ho veurem d’aquí a un mes i mig, però, abans, en els premis dels gremis, potser començarem a tenir-ho més clar.

Però la guanyadora en nombre de premis ha estat Green Book, amb els de musical/comèdia, actor secundari (Mahershala Ali) i guió. Espectacular també el cas de Roma, amb els premis de pel.lícula estrangera i director (Alfonso Cuarón). A l’apartat de cançó, el duet format per Lady Gaga i Bradley Cooper ha convençut els votants, de manera que la cançó Shallow se n’ha duit el premi, mentres que la banda sonora ha estat per Justin Hurwitz, per la seva composició a First Man. I no vull oblidar la millor pel.lícula d’animació: Spiderman: Un nuevo universo.

De les categories interpretatives, destaquen els premis per a Glenn Close a l’apartat dramàtic i Christian Bale a l’apartat musical/comèdia. La millor actriu d’aquesta categoria ha estat una Olivia Colman més coneguda pels seus papers a les sèries El infiltrado (li va reportar un Globus d’Or), Broadchurch i The Crown, mentres que la millor actriu secundària ha estat una altra actriu “televisiva”, Regina King, tambe nominada enguany per la sèrie Seven Seconds.

Dels premis televisius, destacaria els dels oscaritzats Michael Douglas (El método Kominski, que també ha guanyat el premi de millor sèrie musical/comèdia) i Patricia Arquette (Fuga en Dannemora). A l’apartat negatiu, ni Banderas ni Cruz se n’han duit el premi.

En fi, com sempre, trobareu més informació a IMDb:

https://www.imdb.com/golden-globes/nominations/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=d3f9e8a3-2766-422f-aee5-8fa1b0b8be43&pf_rd_r=A1A3JJT8BXXDC8BC1MER&pf_rd_s=top-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=golden-globes&ref_=fea_gg_nav_i2

Jo vos deix amb la llista de premis cinematogràfics:

Pel.lícula dramàtica: Bohemian Rhapsody

Pel.lícula musical/comèdia: Green Book

Actor dramàtic: Rami Malek (Bohemian Rhapsody)

Actriu dramàtica: Glenn Close (La buena esposa)

Actor musical/comèdia: Christian Bale (El vicio del poder)

Actriu musical/comèdia: Olivia Colman (La favorita)

Actor secundari: Mahershala Ali (Green Book)

Actriu secundària: Regina King (El blues de Beale Street)

Director: Alfonso Cuarón (Roma)

Guió: Green Book (Nick Vallelonga, Brian Hayes Currie, Peter Farrelly)

Cançó original: Shallow (Ha nacido una estrella)

Banda sonora original: Justin Hurwitz (First Man)

Pel.lícula d’animació: Spider-Man: Un nuevo universo

Pel.lícula estrangera: Roma (Mèxic)

Ah, i perquè no digueu que “escurro el bulto”, comentaré que he encertat 6 premis (de 14), entre els quals, els de les quatre pel.lícules: drama, musical/comèdia, estrangera i animació. Be, no és el meu pitjor any.

Feia temps que volia llegir aquesta novel.la, de factura gens convencional. Quan va morir l’any 1959, Raymond Chandler havia escrit 7 novel.les de Philip Marlowe i n’havia començat una vuitena, de la que només havia escrit quatre capítols. L’any 1988, quan se celebrava el centenari del naixement de Chandler, els seus hereus proposaren a Robert B. Parker que acabàs la novel.la, cosa que va fer encantat ja que Chandler era un dels seus més admirats escriptors. Així, l’any 1989 es publicava La historia de Poodle Springs (The Poodle Springs Story). L’edició que he llegit és de Debolsillo, de 2017, i consta de 215 pàgs.

En els quatre capítols escrits per Raymond Chandler se’ns presenta un Philip Marlowe sorprenentment acabat de casar amb Linda Loring, la filla d’un magnat local, i residint a l’elegant Poodle Springs. De fet, Marlowe va conèixer aquesta dona a la sisena novel.la, El largo adiós (The Long Goodbye, 1953), per a molts la millor novel.la de Marlowe, i la trobada és al més pur estil negre, en un bar, bevent un gimlet. A la novel.la següent, Playback (Playback, 1958), l’única no adaptada al cinema tot i està basada en un guió del propi Chandler, Linda demana a Marlowe que es casin, però ell en té molts de dubtes, sobre tot perquè el que més valora a la vida és la seva llibertat.

La historia de Poodle Springs comença amb un molt cínic Marlowe a qui no li agrada gens el control que la seva dona i la seva família intenten establir sobre ell; això sí, la vida “sentimental” sembla anar-li de primera. Els problemes de debò comencen quan decideix obrir una oficina de detectiu privat, i ho fa perquè necessita recuperar el seu estil de vida, per una banda, i guanyar-se el seu propi sou, per l’altra. Com vos podeu imaginar, això no agradarà gens ni mica a la seva família política, on s’ha vist mai que el marit de la seva hereva faci de “perdiguer”!

El seu primer cas se li presenta quan uns matons l’obliguen a visitar un criminal de la zona que regenta un saló de joc il.legal; aquest li demana que trobi un fotògraf que li deu uns doblers que necessita recuperar amb urgència. Quan Marlowe el troba, resulta que res no és el que semblava i la resolució del cas el durà a situacions ben problemàtiques.

La novel.la m’ha agradat molt, tot i que el començament semblava més de novel.la rosa; això sí, el cinisme amb que sempre parla Marlowe aviat t’ubica correctament. D’altra banda, es nota que Robert B. Parker coneixia a fons l’obra de Chandler i que havia captat a la perfecció el seu estil i l’essència del personatge, perquè en cap moment perceps el salt temporal (uns 30 anys) que hi ha entre l’escriptura dels primers capítols i la de la resta de la novel.la, realment sembla estar escrita, d’una tirada, per la mateixa persona. En fi, com tota l’obra de Chandler, és molt recomanable; a més, havíeu pensat mai veure en Marlowe casat?

Resultat d'imatges de Poodle SpringsLa historia de Poodle Springs va ser adaptada al cinema amb el títol de Poodle Springs (1998), amb direcció de Bob Rafelson, responsable entre d’altres de les pel.lícules El cartero siempre llama dos veces (1981) i El caso de la viuda negra (1987), dos bons exponents del cine negre. James Caan interpretava Philip Marlowe i Dina Meyer a la seva dona Linda (Laura a la pel.lícula).

Per cert, Robert B. Parker va escriure l’any 1991 la novel.la Perchance to Dream, seqüela d’El sueño eterno, amb gran èxit de crítica. Mai més no va publicar cap altra novel.la de Philip Marlowe. Com sabeu, aquest emblemàtic detectiu privat va tornar de la mà de Benjamin Black a La rossa dels ulls negres (The Black-Eyed Blonde, 2014), però això ja és una altra història (que, per cert, té la corresponent entrada en aquest blog). I l’any que acabam de tancar va tornar dur Philip Marlowe a les llibreries, amb la novel.la Only to Sleep (2018), escrita per l’autor britànic Lawrence Osborne.

Ja és la segona vegada que llegesc una novel.la de Jussi Adler-Olsen després de veure la pel.lícula que l’adapta, i les dues vegades m’ha passat el mateix: la pel.lícula ha estat molt bona, amb una trama molt interessant (aquesta més que l’anterior), una posta en escena de molta qualitat i unes actuacions brillants dels seus protagonistes; però la novel.la ha superat la pel.lícula i, a més, com vaig dir l’altra vegada, la pel.lícula ha canviat tantes coses de la novel.la que pareixen dues històries diferents. Potser en Jaume fill meu ho hauria d’estudiar com a constatació que adaptar una novel.la al cine no vol dir (o no implica) copiar literalment la novel.la, sinó més bé captar l’essència de la història i després plasmar-la amb el llenguatge cinematogràfic.

Resultat d'imatges de pelicula expediente 64Si amb El mensaje que llegó en una botella (la novel.la) i Redención: Los casos del Departamento Q (l’adaptació cinematogràfica), els crims i la resolució de la trama coincidien (no tant el desenvolupament de la trama), amb la novel.la que he llegit ara, Expediente 64 (Journal 64, 2010; ed. MAEVA, 2013; 510 pàgs.), i la seva adaptació, Expediente 64: Los casos del departamento Q (què be que mos segueixin recordant que la pel.lícula forma part de la sèrie del Departament Q), les diferències han estat encara més notables, no tan sols en el desenvolupament de la trama, sinó també en els diferents crims i en la resolució, i fins aquí puc parlar.

Carl Mørck i els seus ajudants Assad i Rose investiguen, entre d’altres, el cas de diferents desaparicions que daten de fa 23 anys. Encara que d’entrada no ho pensen així, aviat veuran que les desaparicions estan relacionades entre sí. I, de totes elles, destaca la de Nete Hermansen, una dona que de jove va passar per experiències molt traumàtiques però que, al final, va aconseguir refer la seva vida.

La investigació els condueix cap a la figura d’un prestigiós metge, fundador d’un partit polític de caire ultradretà. Aquest partit propugna l’eugenisme per tal d’assolir la puresa de la raça (vos sona?).

A mesura que l’equip de Mørck avança en les seves investigacions, descobrirem un vergonyós fet (real) del passat de Dinamarca del que ningú no hauria d’estar orgullós, parlem-ne. L’illa de Sprogø és actualment un punt de suport del pont de Gran Belt, que uneix les illes daneses de Fionia i Selandia; aquest pont és el tercer pont penjat més llarg del món: d’una longitud total de 16 Km, la part que “penja” s’estén 1.62 Km.

Resultat d'imatges de puente del gran belt dinamarcaEntre 1923 i 1961, aquesta illa va ser una de les seus d’una institució mental per a dones, o això és el que figurava que era perquè, en el fons, era una terrible presó per a dones “indesitjables”: malaltes mentals, prostitutes, mares fadrines, joves embaraçades,… Allà se les torturava, se’ls practicava avortaments no desitjats, i l’única manera que tenien de sortir de l’illa era sotmetre’s a una esterilització forçada. Quan a principis dels 60 es va tancar la institució, tot va caure en un més que desitjat oblit, però Jussi Adler-Olsen, que n’havia sentit a parlar quan era petit, ha volgut amb aquesta novel.la denunciar aquest fet i, per això, ha vestit aquesta història real per convertir-la en la novel.la que comentam.

Al final, no sense posar-se en greu perill, els nostres protagonistes aconseguiran treure’n tot l’entrallat… del cas Hermansen, que ja he dit que tenen altres casos damunt la taula, dels quals no en parlaré. Com ja he comentat, es tracta d’una molt bona novel.la, altament recomanable, com totes les de la sèrie (i, de fet, totes les de Jussi Adler-Olsen) que he llegit. Per cert, Mallorca és molt present a la novel.la, ja que cap allà vol partir Nete Hermansen, de manera que, de tant en tant, la novel.la cita la nostra illa.

No estás sola (Du Går Inte Ensam, 2013; MAEVA, 2018; 276 pàgs.) és ja l’onzena novel.la de la coneguda com la sèrie de Gotland, una sèrie que va començar amb un trinomi de títols (en castellà) curiosos, ja comentats aquí: Nadie lo ha visto, Nadie lo ha oído i Nadie lo conoce. Després d’aquesta onzena, que jo sàpiga, Mari Jungstedt té publicades a Suècia dues novel.les més d’aquesta sèrie, dels anys 2014 i 2016.

Després de llegir-ne (i ressenyar-ne) deu, què puc dir d’aquesta onzena? M’ha agradat? L’he de recomanar? És evident que, si has llegit les deu anteriors, no t’aturaràs ara; si no n’has llegit cap, o n’has llegit unes quantes, no començaràs amb aquesta, sinó amb la primera, o la següent a la darrera llegida. O sigui que poques coses puc dir. Per cert, m’ha agradat, i sí, la puc recomanar, però en les condicions abans esmentades.

No estás sola és la primera novel.la protagonitzada quasi exclusivament per Karin Jacobsson, la segona a bord, habitualment a les ordres de l’investigador principal, Anders Knutas. Com sabeu si heu llegit la novel.la anterior, Knutas va viure uns aconteixements especialment durs a Gran Canària que el deixaren molt tocat anímicament; així, en aquesta novel.la, està de baixa temporal, de manera que, com dic, la investigació corr a càrrec de Jacobsson. De totes formes, Knutas anirà ficant cullerada de tant en tant.

Un matí de setembre, una nina de tres anys desapareix d’un saló de bellesa on treballa la seva mare, sense que ningú no hagi vist res. La desaparició provoca un daltabaix a Gotland. Malauradament, això només és el principi ja que, dies després, una altra nina, Heidi, desapareix en el mercat medieval de Hemse, un lloc ple de gent, on era amb la seva mare; un descuit momentani ha bastat per perdre la seva filla.

Al llarg de la novel.la, Jungstedt intercala de tant en tant capítols curts on ens va mostrant, en petites dosis, alguns trets d’algú que, fins al final, no sabrem qui és i que, no fa falta dir-ho, serà un personatge important en la història.

En fi, com dic, la novel.la m’ha agradat, no tenc massa clar si per la història en sí o, simplement, per tornar llegir sobre aquests personatges als que coneixem des de fa tant temps. De totes formes, he de comentar que, tot i que la trama policíaca no és gens suau, la novel.la s’entretén molt en relacions personals, de Knutas, de Jacobsson, de la família de Heidi, cosa que a algú li pot semblar més rosa que negre.

Ja tenim aquí les nominacions als Globus d’Or, cosa que ens permetrà anar coneixent, ara sí amb més motiu, alguns dels noms que sonaran, i molt, els propers mesos. Ja sabem que estar nominat (ni tans sols guanyar) un Globus d’Or no assegura cap opció extra a endur-se l’estatueta dorada però, com a mínim, serveix perquè les pel.lícules i artistes apareguin a totes les quinieles, tot això independentment del prestigi, indiscutible, dels Globus d’Or.

Enguany destaquen bastantes pel.lícules més o menys relacionades amb la música: Bohemian Rhapsody, El blues de Beale Street, Ha nacido una estrella, El regreso de Mary Poppins. El més curiós és que les tres primeres no apareixen nominades a la millor comèdia/musical, sinó al millor drama. Esperau, no vos poseu nerviosos, realment, dues d’elles són biografies: Bohemian Rhapsody (real) i Ha nacido una estrella (fictícia); i l’altra, El blues de Beale Street, bé, basta mirar el títol original (If Beale Street Could Talk, una altra traducció original del títol!) per veure que potser no va tant de música com la paraula “blues” (sovint mal utilitzada a Espanya) pot indicar. Alerta però a la pel.lícula, té tots els ingredients per endur-se l’Òscar, inclòs el director, Barry Jenkins, ja nominat però sense premi per Moonlight.

D’entrada, quan un mira una llista de nominats, el primer que fa és comptar nominacions; així, descobreix que la pel.lícula més nominada, amb 6 nominacions, és El vicio del poder, el biopic de Dick Cheney, el vicepresident dels Estats Units durant el mandat de George W. Bush. Per cert, vaja caracterització de Christian Bale com a Cheney i de Sam Rockwell com a Bush, se’n parlen meravelles. Amb 5 nominacions hi ha tres pel.lícules: Ha nacido una estrella, Green Book i La favorita. Amb 4 nominacions, Infiltrado en el KKKlan i El regreso de Mary Poppins. Finalment, amb 3 nominacions, Black Panther, El blues de Beale Street i Roma.

A continuació, identifica les nominacions més properes; en aquest cas, Antonio Banderas (nominat al millor actor en una sèrie limitada, Genius) i Penélope Cruz (nominada a millor actriu secundària en una sèrie, American Crime Story). Tots dos aconsegueixen la seva quarta nominació, encara sense premi.

Després, revisa a poc a poc els nominats en les diferents categories, i va descobrint curiositats:

  • Black Panther està nominada a la millor pel.lícula dramàtica, segurament el primer producte Marvel en aconseguir-ho, just ara que el seu pare Stan Lee ens ha deixat.
  • Bradley Cooper està nominat al millor director per la seva primera pel.lícula Ha nacido una estrella (també nominat al millor actor dramàtic); aconseguirà a la fi el seu primer gran premi? També Lady Gaga aconsegueix nominació a la millor actriu dramàtica (i també a la millor cançó).
  • Rami Malek ha estat nominat! Realment, si Freddie Mercury fos viu, hauria quedat meravellat amb l’actuació del magnífic actor americà d’origen egipci.
  • John C. Reilly ha estat nominat per la seva interpretació d’Oliver Hardy, l’etern company de Stan Laurel. Un altre grandíssim actor que espera el seu primer gran reconeixement.
  • Entre els cinc directors nominats, destaquen un Spike Lee del que anys enrere se’n parlava contínuament, un Alfonso Cuarón que aconsegueix nominar la seva Roma a la millor pel.lícula estrangera i ell mateix dobla nominació amb la de millor guió, i Peter, el germà gran del binomi Farrelly, fins fa poc autors de comèdies molt passades de voltes (Dos tontos muy tontos, Algo pasa con Mary, Matrimonio compulsivo,…), i que ara firma una pel.lícula, Green Book, que aconsegueix 5 nominacions; a més de Bradley Cooper ja citat anteriorment.
  • Per cert, parlant de directors, és ben curiós que només estiguin nominats dos directors dels que han dirigit les 5 pel.lícules dramàtiques (Bradley Cooper i Spike Lee), i que només un dels nominats al millor guió ho sigui per una pel.lícula nominada a la categoria de drama (Barry Jenkins), el director de la qual (ell mateix) no ha estat nominat com a tal. En canvi, Cuarón ha aconseguit doble nominació a director i guió sense que la seva pel.lícula Roma hagi estat nominada com a drama ni com a musical/comèdia (sí que ho ha estat com a pel.lícula estrangera). I dos directors de musical/comèdia nominats com a directors també ho han estat com a guionistes: Adam McKay i Peter Farrelly (aquest conjuntament amb altres dues persones).
  • Vaja quantitat de dobles nominacions: Adam McKay (director i guionista per El vicio del poder), Bradley Cooper (director i actor per Ha nacido una estrella), Peter Farrelly (director i guionista per Green Book), Alfonso Cuarón (director i guionista per Roma), Amy Adams (actriu secundària per El vicio del poder, i actriu en sèrie limitada per Heridas abiertas), Regina King (actriu secundària per El blues de Beale Street, i actriu en sèrie limitada per Seven Seconds). De fet, alguns d’ells tenen 3 nominacions: Bradley Cooper, Adam McKay i Peter Farrelly apareixen entre els productors de les seves corresponents pel.lícules. D’altra banda, encara que Alfonso Cuarón produeix Roma, com que està nominada a millor pel.lícula estrangera, no li compta la nominació a ell.
  • Repassant la llista de nominats en les diferents categories televisives, hi trobam noms espectaculars, com Julia Roberts, Candice Bergen, Michael Douglas, Amy Adams (també nominada en una categoria de cine), Patricia Arquette, Laura Dern, Benedict Cumberbatch i Alan Arkin, tots ells guanyadors o nominats als Òscars.

Més tard, un comença a ser conscient de les mancances, aquelles pel.lícules i artistes que pensaves que triomfarien i resulta que no, que no estan nominats. Pens, per exemple, amb First Man, que no ha estat nominada a la millor pel.lícula, ni Damien Chazelle com a millor director, ni Ryan Gosling com a millor actor; almenys Claire Foy i la banda sonora de Justin Hurwitz sí que aconsegueixen la corresponent nominació. Pitjor li ha anat a Viudas, ni el director Steve McQueen ni la protagonista Viola Davis han estat nominats; de fet, la pel.lícula no se n’ha duit cap nominació.

Els presentadors de la gala, que se celebrarà la nit del diumenge dia 6 de gener, seran Sandra Oh (coneguda, sobre tot, per Anatomía de Grey, i darrerament per Killing Eve, per la qual està nominada enguany) i Andy Samberg (protagonista de Brooklyn Nine-Nine). Ja veurem com es comporten, segur que millor (a nivell d’educació) que l’inqualificable Ricky Gervais.

En fi, aquí teniu la llista completa de nominacions cinematogràfiques, per a les nominacions televisives i més informació, visitau IMDb a

https://www.imdb.com/golden-globes/nominations/?pf_rd_m=A2FGELUUNOQJNL&pf_rd_p=d3f9e8a3-2766-422f-aee5-8fa1b0b8be43&pf_rd_r=A1A3JJT8BXXDC8BC1MER&pf_rd_s=top-1&pf_rd_t=60601&pf_rd_i=golden-globes&ref_=fea_gg_nav_i2

Pel.lícula dramàtica: Black Panther, Bohemian Rhapsody, El blues de Beale Street, Ha nacido una estrella, Infiltrado en el KKKlan

Pel.lícula musical/comèdia: Crazy Rich Asians, El regreso de Mary Poppins, El vicio del poder, Green Book, La favorita

Actor dramàtic: Bradley Cooper (Ha nacido una estrella), John David Washington (Infiltrado en el KKKlan), Lucas Hedges (Identidad borrada), Rami Malek (Bohemian Rhapsody), Willem Dafoe (Van Gogh, a las puertas de la eternidad)

Actriu dramàtica: Glenn Close (La buena esposa), Lady Gaga (Ha nacido una estrella), Melissa McCarthy (Can You Ever Forgive Me?), Nicole Kidman (Destroyer), Rosamunde Pike (A Private War)

Actor musical/comèdia: Christian Bale (El vicio del poder), John C. Reilly (Stan & Ollie), Lin-Manuel Miranda (El regreso de Mary Poppins), Robert Redford (The Old Man & The Gun), Viggo Mortensen (Green Book)

Actriu musical/comèdia: Charlize Theron (Tully), Constance Wu (Crazy Rich Asians), Elsie Fisher (Eighth Grade), Emily Blunt (El regreso de Mary Poppins), Olivia Colman (La favorita)

Actor secundari: Adam Driver (Infiltrado en el KKKlan), Mahershala Ali (Green Book), Richard E. Grant (Can You Ever Forgive Me?), Sam Rockwell (El vicio del poder), Timothée Chalamet (Beautiful Boy)

Actriu secundària: Amy Adams (El vicio del poder), Claire Foy (First Man), Emma Stone (La favorita), Rachel Weisz (La favorita), Regina King (El blues de Beale Street)

Director: Adam McKay (El vicio del poder), Alfonso Cuarón (Roma), Bradley Cooper (Ha nacido una estrella), Peter Farrelly (Green Book), Spike Lee (Infiltrado en el KKKLan)

Guió: El blues de Beale Street (Barry Jenkins), El vicio del poder (Adam McKay), Green Book (Nick Vallelonga, Brian Hayes Currie, Peter Farrelly), La favorita (Tony McNamara, Deborah Davis), Roma (Alfonso Cuarón)

Cançó original: Requiem for A Private War (A Private War), All the Stars (Black Panther), Girl in the Movies (Dumplin’), Shallow (Ha nacido una estrella), Revelation (Identidad borrada)

Banda sonora original: Ludwig Göransson (Black Panther), Marc Shaiman (El regreso de Mary Poppins), Justin Hurwitz (First Man), Alexandre Desplat (Isla de perros), Marco Beltrami (Un lugar tranquilo)

Pel.lícula d’animació: Isla de perros; Los increíbles 2; Mirai, mi hermana pequeña; Ralph rompe Internet; Spider-Man: Un nuevo universo

Pel.lícula estrangera: Cafarnaúm (Líban), Girl (Bèlgica), Obra sin autor (Alemanya), Roma (Mèxic), Un asunto de familia (Japó)

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

LLIBRES & ROSELLES

Lectures i ressenyes

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: