Per xerrar de llibres i altres coses

Ja era hora, eh, Benet?

Bé, com que estic completament endinsat en els dos darrers Larsson’s (això sí, llegint-los un darrera l’altre, no en paral.lel), i com que la paella s’acosta perillosament, he pensat que faré la meva macro-ressenya-negra en unes quantes no-tan-macros-ressenyes-negres, sense esperar a llegir la resta de novel.les que m’havia marcat. En haver-les llegit, faré noves ressenyes. No dividiré les entrades en clàssics, menys clàssics i gens clàssics, per exemple, sinó més bé en ressenya 1, ressenya 2 i ressenya 3. Amb això vull dir que será com una col.lecció per fascicles, on en cada fascicle hi haurà un poc de tot, encara que sí classificaré els autors de cada entrada. Esper que aquesta divisió de les ressenyes faci les entrades més llegibles; com a mínim, segur que seran més curtes.

Ian Rankin (Cardeden, Fife, Escòcia, 1960): Si hagués de fer un ‘rankin’ (careta fent l’ullet) de les novel.les negres que he llegit aquests darrers mesos i, sí, tenguent present que també he llegit El observatorio (Rocaeditorial, 2008), d’en Michael Connelly (ja he complit amb l’objectiu d’anomenar-lo a cada entrada), me qued amb aquest inspector de policia de la comissaria de St. Leonard, a Edimburg, aficionat al whisky i la cervesa… escocesos, of course. El seu nom és John Rebus, no és molt alt, passeja una bona panxeta (evident, no?), no és molt atractiu, però sí molt aficionat a beure i fumar, i gens aficionat a complir ordres. Ha fracassat en la seva vida sentimental i té una filla greument malalta. Treballa conjuntament amb la sergent Siobhan Clarke, joveneta, atractiva i bona policia. Que hi haurà marro? Ho haureu d’aclarir llegint qulacuna de les seves 17 novel.les d’en Rebus (ha publicat també altres 12 llibres). Jo n’he llegit dues: En la oscuridad (RBA Libros, 2007) i Resurrección (RBA Libros, 2008), i tenc preparada La música del adiós (RBA Libros, 2008) on jubila el seu personatge. Recoman mol-i-mol (com diuen a l’enyorada TV3) aquest autor i la sèrie d’en John Rebus, la gran troballa de l’any, integrant del gènere Tartan Noir (au, Benet, aclareix quin és). Classificació: novel.la negra.

Lawrence Block (Buffalo, USA, 1938): Un autor ben peculiar; basta entrar a la seva pàgina web per donar-se’n compte. Com ell mateix se demana al respecte: És aquest un comportament propi d’un escriptor? Tenien en Cervantes o en Tolstoi una pàgina web? De fet, n’haurien tengut si haguessin pogut. I en Dickens? Ell s’hauria trobat a internet com un lluç en un ham (traducció lliure de ‘like a pike on a minnow’, a falta d’una millor). Només he llegit un llibre, dels més de 40 que ha escrit (17 protagonitzats p’en Matt Scudder): Ocho millones de maneras de morir (RBA bolsillo, 2008), de la que feren una bona versió cinematogràfica l’any 1986 (dir. Hal Ashby), amb un superb Jeff Bridges en el paper de l’investigador privat i ex-alcohòlic Matthew Scudder. El que més me va agradar de la novel.la és el tractament que fa del problema de l’alcoholisme, realment sents llàstima d’una persona que pensa que ho té superat, i per demostrar-s’ho decideix que pot ampliar la seva quota de dues copes diàries; però, ai, quan se desperta, dos o tres dies després, està a la clínica i no sap què ha fet durant tot aquest temps. Retrata amb molta cruesa aquest greu problema i, endemés, té tots els ingredients d’una novel.la negra, amb assassinats i tota la pesca. També és recomanable, però esper llegir-ne qualcuna altra per afegir dades. Classificació: novel.la negra.

Mary Higgins Clark (Nova York, USA, 1927): La gran dama de les novel.les de misteri. Duu escrites 27 novel.les, i segueix en actiu, ara ajudada per la seva filla. El tractament que fa dels personatges i la trama recorden una mica la gran Agatha Christie, la reina del misteri, encara que les seves trames són més dures, potser perquè són més pròximes a noltros: a moltes de les novel.les que ha escrit (segons tenc entès), la trama gira al voltant de la desaparició d’un nin o nina de poca edat; quan na Marta era petita, vaig esser incapaç de llegir una novel.la seva; ara ja he pogut, i tampoc no és per tant. De moment, he llegit La estrella robada (col.lecció RBA, 2007) i Noche de paz (col.lecció RBA, 2007), dues historietes enternidores, la primera protagonitzada per una doneta major amb inclinacions policials, sempre ajudada pel seu entranyable espòs, i la segona retrata els problemes d’una jove sense recursos a la gran poma (NY, pels amics). Per passar una estona entretenguda, sense esperar massa a canvi. Classificació: novel.la de misteri.

Patricia D. Cornwell (Miami, USA, 1956): Molt bona. El personatge central, na Kay Scarpetta, la cap forense de l’estat de Virgínia, és el seu alter ego (ella mateixa va esser analista forense a Virgínia). Sempre discutint amb en Pete Marino, un policia amb problemes de parella i de sobrepès per mala alimentació i fumador empedreït, ha de sobreviure en un món perillós i angoixant, a la vegada que va criant a la seva neboda Lucy, a la que veim créixer i fer-se tota una doneta. M’agraden molt aquestes novel.les, encara que freguen el bestseller (ho dic perquè en Benet no se senti enganat si en llegeix qualcuna). A part de prop de 20 novel.les, també ha escrit un molt bon treball d’investigació, Retrato de un asesino: Jack El Destripador. Caso Cerrado (Byblos, 2004), on aplica tècniques policials modernes per provar la identitat del famós assassí Jack l’esbudelllador (se diu així, Benet?) . No fa falta dir que des de la seva publicació, aquest treball ha creat molta polèmica, perquè és contrària a la idea que hi havia fins ara de qui podia ser aquest criminal. Basta navegar per internet per trobar un futimé d’articles a favor i en contra de la identitat que proposa na Cornwell. Si voleu sebre qui és, m’ho demanau o vos llegiu el llibre (molt interessant, sigui certa o no la teoria). Per posar qualque títol: Post mortem (col.lecció RBA, 2008), la primera protagonitzada per na Kay Scarpetta. Classificació: novel.la policíaca, que recorda molt sèries de TV tipus CSI o Bones.

Anuncis

Comments on: "Novel.la negra i similars-1" (1)

  1. Impressionant. Cercarem tartan noir, però deu ser novel.la negra, no? i sí, és jack l’esbudellador, molt bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: