Per xerrar de llibres i altres coses

Fa uns dies parlava per primera vegada en el Blog d’en Georges Simenon; avui parlaré del primer llibre seu que he llegit. Com és lògic, n’he triat un protagonitzat pel seu emblemàtic inspector de la policia judicial, en Jules Maigret.

Realment és un personatge molt peculiar, sempre amb la seva pipa, i aprofitant qualsevol ocasió per anar a un bar del costat a fer un doble de cervesa, contra les indicacions del seu metge. La seva dona, mestressa de casa, coneix bé les manies de l’inspector, com per exemple no demanar-li mai per un cas en curs, ja li ho explicarà ell quan vulgui. En Maigret compta amb un bon equip de col.laboradors, i no dubtarà en cap moment si ha de manar a un d’ells que li faci de xòfer durant una setmana, o si n’ha d’enviar dos a l’altra punta de França per dur-li qualque sospitós perquè el pugui interrogar a la seva oficina.

Els casos d’en Maigret surten una mica del que estam acostumats a veure a la novel.la policíaca americana, on les intrigues solen esser molt complicades. En Simenon juga amb una intriga senzilla, amb una trama i uns personatges ben definits. La investigació d’en Maigret es basa en les converses que estableix amb testimonis i sospitosos, i a través del diàleg va posant fil a l’agulla fins que aconsegueix teixir el que és la resolució del cas. No duu mai cap pistola, ni la necessita. La seva fama el precedeix, tothom el coneix i, encara que no sempre volen col.laborar amb ell, al final sempre se’n surt.

Segons la tan recorreguda Vikipèdia,

El mensaje de Simenon es complejo y ambiguo: ni culpables ni inocentes absolutos, sólo culpabilidades que se engendran y se destruyen en cadena. Las novelas del escritor sumergen al lector en un mundo rico de formas, colores, olores, ruidos, sabores y sensaciones táctiles; al que se entra desde la primera frase…

El llibre que he llegit, l’avantpenúltim que va escriure protagonitzat per l’inspector Maigret, es titula Maigret y el hombre solitario (Maigret et l’homme tout seul, 1971; Ed. Luis de Caralt, 1972; 159 pàgs.). En ell, l’inspector ha d’investigar l’assassinat d’un captaire que ha estat trobat mort en el llit de l’edifici en runes on vivia, al barri de Les Halles de París. La investigació el durà fins a vint anys enrera, quan el mort vivia feliçment casat i amb una filla de 8 anys i de sobte va desaparèixer sense deixar cap rastre.

Perquè tengueu una idea de l’estil d’en Simenon, aquí teniu un extracte de la novel.la, de fet, el primer pàrraf del primer capítol, vaja manera de començar un llibre!

Sólo eran las nueve de la mañana, pero ya hacía calor. Maigret se había quitado la chaqueta y estaba ojeando perezosamente el correo. De vez en cuando echaba una mirada a través de la ventana; las hojas de los árboles del Quai des Orfèvres ni se movían, el Sena estaba llano y liso como si fuera de seda.

En fi, m’ha agradat molt. Se llegeix ràpid, és entretengut i se veu d’una hora lluny que era un bon escriptor, no com tants amateurs que hi ha per aquest món…

Per cert, de les moltes adaptacions al cinema i a la TV que s’han fet, sabeu qui va fer de Maigret en una sèrie anglesa dels anys 1992 i 1993? Idò en Michael Gambon, el darrer Dumbledore.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: