Per xerrar de llibres i altres coses

Existeix en el món del cinema no anglòfon una eterna polèmica sobre si s’han de doblar les pel.lícules o només subtitular. La meva opinió, com a més que esporàdic client de Renoir, és prou coneguda. Això sí, hi ha dobladors que farien bé dedicant-se a altres feines: record el primer dia que vaig veure una pel.lícula d’en Klaus Kinski (1926-1991) en versió original (Fitzcarraldo, 1982, dir. Werner Herzog; sí, tots tenim un passat…), el primer que vaig pensar va esser que a la fi entenia perquè el pare de na Nastassja era tan ben considerat com a actor: vaja veu que tenia! I és que la veu, i com l’utilitzen els actors, és una part molt important del seu èxit. Com a curiositat, l’actor que va encarnar durant 8 temporades el famós investigador privat Thomas Magnum (en Tom Selleck, vaja) té una veu diguem-ne que no de baix precisament i, en canvi, el seu doblador, José Luis Sansalvador, està dotat d’una veu ben potent (és la veu d’en Sean Connery a El nombre de la rosa i a la tercera Indiana Jones).

Però bé, hi ha un altre aspecte també polèmic dins de la indústria cinematogràfica: la traducció de títols!!!!

D’acord, de vegades, poques, tot ve per problemes de drets d’autors: aquest títol ja l’ha utilitzat una altra pel.lícula,… Però la majoria de vegades, s’imposa el tan nomenat màrketing. Fins i tot, pareix que els responsables pertinents pensen que l’espectador té el coeficient d’intel.ligència d’ells mateixos i que, si no li aclareixen un poc de què va la pel.lícula, no anirà a veure-la. És clar, pensem per exemple que un amic mos recomana la darrera pel.lícula de mags, que és molt bona. Aleshores anam al multicines i resulta que fan Babel, Rocky Balboa i The Prestige. I mos demanam quina serà la de màgia? Tranquils, el problema està resolt, The Prestige s’ha retitulat com El Truco Final (El Prestigio) i ja no hi ha dubte possible. Això sí, amb aquest canvi es dilueix la part que el director volia resaltar, ja que en el món de la màgia el terme The Prestige no és el prestigi en el sentit habitual, sinó que és la tercera part del truc. Les tres parts són: 1) La promesa (es mostra un objecte); 2) El canvi (l’objecte desapareix); i 3) El prestigi (l’objecte reapareix), i només llavors el mag rep l’homenatge dels aplaudiments. Sense el prestigi, el truc no val res.

Un cas que posa els pèls de punta (mai tan ben dit) és Rosemary’s Baby, traduït de manera que mos explica la sorpresa final de la pel.lícula. No el vull posar aquí per si no l’heu vist; en tot cas, ho podeu trobar, per exemple, a www.culturalianet.com

També hi ha altres estratègies que el que pretenen és estirar un filó: si una pel.lícula ha tengut èxit, anem a titular-ne d’altres de manera que evoquem aquella que mos va agradar. La saga de el que sigui + como puedas és un exemple si més no espectacular, ja que cap títol original duu aquesta “coletilla”. Vegeu la llista (potser en falta qualcuna):

1974 Aluniza como puedas (Dark Star)
1980 Aterriza como puedas (Airplane!)
1981 Apáñatelas como puedas (Take This Job and Shove It)
1982 Aterriza como puedas 2 (Airplane II: The Sequel)
1988 Agárralo como puedas (Naked Gun: From the Files of Police Squad!, The)
1991 Agárralo como puedas 2 1/2 (Naked Gun 2 1/2: The Smell of Fear, The)
1992 Escápate como puedas (Brain Donors)
1994 Agárralo como puedas 33 1/3 (Naked Gun 33 1/3: The Final Insult)
1996 Espía como puedas (Spy Hard)
1997 Acampa como puedas (Family Plan)
1997 Aprende como puedas (High School High)
1998 Mafia, estafa como puedas (Jane Austen’s Mafia!)
1998 Asegúrate como puedas (Safety Patrol)
1999 Enróllatela como puedas (Kimberly)
1999 Asalta como puedas (Free Money)
2001 Despega como puedas (2001: A Space Travesty)
2001 Esquía como puedas (Kevin of the North)

Vegem ara autèntiques perles de la traducció de títols (que intenten aclarir-mos de què van les pel.lícules):

Harold & Kumar Go To Whitecastle —> Dos Colgaos Muy Fumaos (va de drogatas)
The Shawshank Redemption —> Cadena Perpetua (va de presons)
Bad Boys —> Dos Policías Rebeldes (va de policies… això, rebels)
The Pacifier —> Un Canguro Superduro (va d’un homo que cuida nins i és molt fort)
The Fast & The Furious —> A Todo Gas (va de carreres)
Weekend at Benny’s —> Este Muerto Está Muy Vivo (va d’un mort que tresca pel món)
Analyze This —> Una Terapia Peligrosa (va de psiquiatres en perill)
Working Girl —> Armas De Mujer (aquest no l’entenc, el títol original explica millor de què va)
Guilty As Sin —> El Abogado Del Diablo (juga amb el doble sentit)
Highlanders —> Los Inmortales (va d’uns que no moren mai (¿¡!?))
Sleepless In Seattle —> Algo Para Recordar (lo que record ara mateix és que no té res que veure el títol en espanyol amb la trama)
Proof —> La verdad oculta (en aquest cas, mos enganen: pareix que és una pel.lícula de misteri, i en canvi el títol original fa referencia a una demostració matemàtica)
Brokeback Mountain —> Brokeback Mountain. En terreno vedado (sort que mos avisen; ai, si en John Wayne aixecàs el cap!)
Evil Dead —> Terroríficamente muertos (va, ho accept, no està malament)
Eternal sunshine of the spotless mind —> ¡Olvídate de mi! (per què complicar tant el títol? Si és molt fàcil)
Some like it hot —-> Con faldas y a lo loco (i va que xuta! Això sí, el doble sentit de hot (sexual i musical) se perd pel camí)
Detroit Rock City —> Cero En Conducta (impressionant, zero en traducció de títols!: se carreguen tota la informació que duu el títol original, ja que Detroit Rock City és el títol d’una cançó emblemática del grup Kiss, i la pel.lícula va precisament d’uns joves que volen assistir a un concert d’aquest grup)
Jing wu ying xiong (Fist of Legend) —-> Jet Li es el mejor luchador (també impressionant, ja que ni tan sols utilitzen el nom del personatge de la pel.lícula, Chen Zhen; és com si Gran Torino se titulàs: La mala llet d’en Clint Eastwood!!!!)

En fi, ho deix aquí (gràcies, Jaume, t’ho agraïm tots), ja n’anirem afegint. Un altre dia també podríem parlar dels tràilers: n’hi ha que t’enganen i n’hi ha que t’ho conten tot.

Anuncis

Comments on: "És realment necessari traduir els títols de les pel.lícules?" (6)

  1. Excel.lent, aquesta era una entrada necessària. Has més que demostrat que la reinterpretació de títols no només no ens fa cap falta sinó que empitjora molt sovint el títol original. m’ha agradat això del coeficient intel.lectual que tenen els que fan aquestes barrabasadades. Fins i tot hauríem de crear un grup al Facebook en contra d’aquestes pràctiques.

    • Potser sí, però internet ja n’és ple de pàgines web i Blogs i Facebooks i twitters i… que denuncien (o, com a mínim, critiquen) aquest atemptat a la creació artística. Fins i tot, hi ha exemples de doblatges on es canvia el text de l’original, només perquè qualque il.luminat creu que així queda millor. Seran…

  2. Estic indignat!!! I encara que ho he comentat de paraula, vull que quedi constància per escrit. De fet es un tema que me té indignat des de fa molt temps, però aquest post den Jaume, amb tots aquests exemples, m’ha despertat s’indignació que estava adormilada!!

    Aqui SGAE tendria una oportunitat única de rentar sa seva imatge i fer alguna cosa realment de profit en defensa de la propietat intelectual.

    El titol d’una pel·licula forma part de sa pel·licula, no es pot deslligar ni ningunear d’aquesta manera. Estic segur que els mateixos que acepten aquestes bestieses a les traduccions dels titols posarien el crit en el cel si a algú li dona per suprimir deu minuts del metratge (pot ser aquest no sigui massa bon exemple perque s’ha fet!!) o troba que pot ser interesant incloure unes quantes imatges d’elefants en cel entre beso i beso dels protagonistes…

    Ido no, ningú es queixa, ni siquiera el propi autor, i me sembla molt malament.

    Estic de fet tan indignat que inclus he deixat de tenir de cop cap tipus de remordiment a l’hora de baixar-me una pel·licula d’aquestes de “sa mula” en lloc de comprar-la. De fet no m’estic baixant s’obra original, sino una obra mutilada per algun iluminat i per tant, sense cap valor comercial rellevant.

    • Molt me tem, de totes formes, que els voltors de la SGAE no defensen els drets d’autor originals (quan se tracta d’una obra estrangera), sinó de la versió que se comercialitza aquí. Seria demanar massa que defensassin qualque cosa justa, no trobes?

  3. Repassant els meus arxius, veig que m’havia deixat algunes perles més. La primera és la meva traducció de títols favorita:

    Ice Princess (2005; dir. Tim Fywell): La princesa de gel, quin tìtol més poètic!
    Idò bé, se va traduir com, atenció, atenció: Soñando, soñando… triunfé patinando.
    S’ha de reconèixer que és graciós, no? Segur que l’expert que va traduir el tìtol va pensar (sé que exager, ell no deu sebre el significat de la paraula pensar): Les princeses són d’un món de somni, gel és la superfície on se fa patinatge, aleshores: pam!, el tìtol li va sortir de carrerilla.
    Cinderella man (2005; dir. Ron Howard). De què deu anar aquesta pel.lícula? Tranquils, el títol espanyol afegeix un subtítol clarificador: Cinderella man. El hombre que no se dejó tumbar.
    Daylight (1996; dir. Rob Cohen). Llum de dia? Llum natural? Què c. vol dir això? Res, li posam Pánico en el túnel i tot arreglat.
    Sideways (2994; dir. Alexander Payne). No sigueu mentiders, reconeixeu que no sabeu de què va. Com que tracta de vinaters i cates de vins, és millor dir-li Entre copas, i així ningú no se sent enganat.
    The Concorde: Airport ’79 (1980; dir. David Lowell Rich). Com, se diu Airport 79 i és de l’any 1980? No, homo, no, això no pot ser!!! Saps què?, diguem-li Aeropuerto 80 i tothom content. I lo del Concorde? Res, homo, ja ho veuran i, endemés, hi ha d’haver qualque sorpresa! No els hi hem de donar tot rovegat, que no són tan beneits!

    NOTA: La veritat és que aquesta darrera pel.lícula és com un misteri. Culturalianet diu que se va estrenar l’any 1980 i IMDB diu, en canvi, que se va estrenar l’any 1979. No vull pensar què els pogué passar pel cap si l’any d’estrena és el ’79. Preferesc pensar que va ser l’any 1980!

  4. Feia temps que no hi afegia cap “traducció” de títol de pel.lícula però ahir, per casualitat, me vaig trobar amb una perla i no puc deixar d’afegir-la com a comentari d’aquesta entrada.

    L’any 1993, en Nicolas Cage i en Samuel L. Jackson varen protagonitzar la pel.lícula

    Amos & Andrew (dir. E. Max Frye)

    títol que dóna els noms dels dos personatges interpretats pels actors abans esmentats.

    Es tracta d’una comèdia/thriller, i la trama és la següent. N’Andrew (S.L. Jackson) és un afamat escriptor a qui confonen amb un lladre. Quan el cap de policia té la casa de l’escriptor rodejada, s’assabenta de l’error i, per no quedar com un beneit, se li ocorr una idea: ofereix un tracte a un lladre que està a la presó, n’Amos (N. Cage); aquest entrarà a dins la casa de n’Andrew i farà creure que el té segrestat, i després deixarà que s’escapi. Però la cosa es complica i… En fi, ja veis de què va.

    Idò bé, les “lumbreres” de torn varen decidir canviar el títol per un altre que aclareixi més la trama. Atenció, el títol traduit és:

    Atrapen al ladrón. ¿Al blanco o al negro?

    Sobren les paraules…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: