Per xerrar de llibres i altres coses

Avui parlarem d’un dels pesos pesants de la novel.la negra americana i, per extensió, mundial. En Cornell George Hopley-Woolrich (Nova York, 1903 – Nova York, 1968), conegut simplement com Cornell Woolrich, o pels pseudònims William Irish i George Hopley, va escriure sis novel.les sota la influència d’en F. Scott Fitzgerard abans de dedicar-se de ple a la novel.la negra. El seu canvi de registre cap al gènere negre va venir forçat pel fet que les seves novel.les romàntiques varen deixar de vendre’s durant la Gran Depressió i, per poder viure, se va haver de dedicar a escriure relats curts (més de 350) per a les principals revistes pulp (Black Mask, Ellery Queen Mistery Magazine, Dime Detective, Argosy,…). El seu estil estava directament inspirat per n’Edgar Allan Poe, pel que és conegut com el Poe del segle XX.

Moltes de les seves novel.les són producte del que en Chandler anomenava canibalització, és a dir, la matèria primera de les novel.les eren els seus propis relats curts. Segons el seu biògraf, Francis Nevins Jr., en Cornell Woolrich és el quart millor autor de novel.la negra de la seva època, només superat p’en Dashiell Hammett, n’Erle Stanley Gardner i en Raymond Chandler.

En Woolrich va treballar a Hollywood, i moltes de les seves històries curtes i novel.les han estat adaptades al cinema, a la TV o a la ràdio, essent l’autor de novel.la negra més adaptat (unes 60 obres). Per exemple, La ventana indiscreta (1954, dir. Alfred Hitchcock, amb en James Stewart i na Grace Kelly) adapta la seva història It Had to Be Murder; La novia vestía de negro (1968, dir. François Truffaut, amb na Jeanne Moreau i en Jean-Claude Brialy) adapta la novel.la que he llegit, The Bride Wore Black; Pecado original (2001, dir. Michael Cristofer, amb n’Antonio Banderas i n’Angelina Jolie) és una adaptació de la novel.la Waltz into Darkness (en Truffaut ja l’havia adaptat l’any 1969, amb el títol de Mississippi Mermaid).

Els seus darrers anys varen ser especialment durs: patia icterícia, estava alcoholitzat i li varen haver d’amputar una cama gangrenada, de manera que vivia tancat en una habitació d’hotel, en cadira de rodes, i no sortia mai al carrer, ni tan sols va voler assistir a l’estrena de l’adaptació de La núvia de negre. Quan va morir pesava 89 lliures (40 Kilos i 370 grams).

Com a curiositat, les sis novel.les que va escriure com a Cornell Woolrich a la dècada dels 40 duen la paraula Black en el seu títol.

La núvia de negre (The Bride Wore Black, 1940; ed. La Magrana, 1992; 205 pàgs.) és la primera novel.la negra que va escriure. En ella, una misteriosa dona va assassinant implacablement i sense motiu aparent una sèrie d’homos. El que pareixen casos independents, ocorreguts en un llarg periode de temps, tenen ben embullada a la policia. Només un inspector creu que hi ha un lligam entre els diferents assassinats, però no sap com trobar-lo.

En fi, és un plaer llegir novel.la negra clàssica, tan clàssica que hi ha una teoria que diu que el propi terme novel.la negra ve de la paraula black que en Woolrich va repetir en molts dels títols de les seves novel.les. És molt bona i, encara que la trama és ben coneguda, crec que s’ha de llegir i paladejar bé; jo diria que llegir-la és una obligació dolça (no per la temàtica sinó perquè se disfruta) per a tots els amants de la novel.la negra.

Anuncis

Comments on: "La núvia de negre. Cornell Woolrich" (7)

  1. Molt bé, em sembla que aquest no el coneixia. Tal vegada hauríem de pensar en una llista de prioritats a l’hora d’omplir el buit dels clàssics. Simenon és segur i també els grans americans: Hammet, Chandler, James Cain i altres que ara no record. Però gent com el mateix Ellery Queen, William Irish, Berkeley Cox o F. Brown no sé fins a quin punt són importants. Cit aquests perquè són part d’una antologia de la novel.la negra que he llegit i per tant estan ben cosiderats, com a mínim per l’antologador. Bé és només una reflexió.

  2. Per cert, i aquesta moda de fer servir el sistema anglosaxó de messures?

    Vaig entendre que mencionar que en Poirot mesurava “5 pies y 4 pulgadas” podia aceptar-se al tractar-se d’una cita literal, peró ara resulta que en Woolrich pesava 89 lliures quan es va morir… No sé, no sé… sona massa a traducció ràpida de wikipèdia…

    • Vares entendre bé el cas d’en Poirot. En el cas d’en Woolrich, pot ser que soni a això que dius, però jo ho deixaria amb: sona massa a entrada feta l’horabaixa després del bàsquet, amb un alt grau de cansament. Ho diré més clar: me va fer peresa convertir-ho a Kgs. I, per cert, m’esperava la puntualització, però vaig preferir aguantar la crítica que fer l’esforç de convertir les unitats.

      Ara que estic més descansat, diré que són 40.3697 Kgs. (ben pocs, certament).

  3. He decidit afegir, entre parèntesis a l’entrada, l’equivalent a 89 lliures en Kgs, perquè quedarà millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: