Per xerrar de llibres i altres coses

No puc més que sentir una sana enveja després de llegir l’entrada den Jaume explicant la vetlada de l’altra dia amb na Mari Jungsted a Palma. Al final no vaig assistir a l’acte i ara em sap una mica de greu. M’he intentat desfogar escrivint unes quantes preguntes que voldria haver pogut fer i que no vaig poder fer (en Jaume i en Benet són massa políticament correctes).

1.-  Si consideram que el títol d’una novel·la forma part de la creació literària i que l’escriptor el tria perquè considera que és el millor per la novel·la que ha escrit, no s’hauria de sentir molest quan aquest es tradueix de manera lliure, sense respectar l’esperit de l’escriptor, quan la novel·la es tradueix a una altra llengua?

2.- Seguint un poc en l’esperit de la pregunta anterior.  S’ha sentit molesta o decebuda amb alguna traducció dels títols de les seves novel·les a algun idioma? No pensa que precisament en el seu cas, el traductor o l’editor ha creat de manera artificial una sèrie de títols tots començant per “nadie…” seguint un poc la mateixa sèrie creada amb els títols en angles, quan aquesta sèrie no tenia res a veure amb l’escriptor i era totalment artificial?

3.- Ha demostrat un domini molt bo de la llengua castellana. S’ha sentit temptada a  llegir alguna de les seves novel·les en castellà? Si ho ha fet, ha sentit que el traductor ha reflectit fidelment el que es volia contar a l’obra original?

4.- Els seus llibres es poden considerar novel·la negra amb una component important de novel·la rosa. Quina de les dues components pensa que resulta més atractiva pels seus lectors? Pensa que el lector comprarà la seva nova novel·la atret pels crims que segur que amaga o per saber com evoluciona la relació d’en Johan i na Emma?

5.- He llegit, no sé on, que hi ha una tendència a consumir cada vegada més series i cada vegada menys pel·lícules a la televisió. Darrerament es produeixen series de molt bona qualitat i amb molt pressupost, cada vegada més directors i actors de prestigi tendeixen a aventurar-se dins el món de les sèries. Pensa que aquesta tendència també es dona a la literatura? Es consumeixen més series de llibres que han tingut un cert èxit abans de llibres diguem individuals? Ha tingut la temptació d’abandonar la sèrie de l’inspector Knutas i aventurar-se en altres projectes?

6.- Creu que hauria publicat algun llibre a Espanya o a altres països sense l’èxit de la sèrie Millenium den Stieg Larsson?

7.- Els seus llibres, mesclant de manera intel·ligent components de novel·la negra amb altres més propis de folletins romàntics, tenen moltes ressemblances amb els de una altra autora sueca, na Camilla Lackberg. Té alguna relació amb ella? Han intercanviat impressions respecte les seves respectives produccions literàries en alguna ocasió?

8.- Ha pensat en alguna ocasió la possibilitat de que alguns del seus personatges formessin part d’alguna de les novel·les de na Camila Lackberg, o al reves? Podria resultar un exercici interesant

9.- Una de les possibles crítiques a les seves novel·les és que cada vegada resulta menys creïble que a un lloc tan petit es puguin produir tants de crims. No li fa por que el públic s’arribi a cansar de que sempre tot passi a Gotland o als seus voltants? No pensa que els personatges haurien de obrir els seus horitzons?

10.- Hi ha alguna aspecte autobiogràfic  a algun dels personatges de les seves series o tots els caràcters són completament ficticis?

Anuncis

Comments on: "Deu preguntes (políticament incorrectes) per fer a na Mari Jungstedt (la pròxima vegada que vengui a Palma)" (2)

  1. Ui! D’algunes de les preguntes que fas, sí que va donar respostes, si més no parcials. Efectivament un assistent a la presentació es va interessar per les relacions sentimentals dels personatges i la seva evolució. En realitat aquest tema es va presentar de manera positiva en el sentit que ella i la seva amiga Lackberg, també n’Asa Larsson, han contribuït a potenciar els aspectes més humans al gènere.
    També va parlar de fets autobiografics que hi apareixen a diferents novel.les de la sèrie, com ja insinua en Jaume a la seva entrada.
    Per a altres respostes haurem d’esperar a demanar-li-ho o fer una recerca per les entrevistes que ha concedit i on parla d’aquests temes. Per cert, no t”havíem acabat de nomenar director de recerca a la premsa del bloc?

  2. Encara que en Benet ha contestat molt bé, jo intentaré ser una mica més sistemàtic en les respostes: ho faré pas a pas.

    Inici) Quasi estic content que no venguessis: vaja “apuro” si li dispares les 10 preguntes. Ara bé, t’assegur que ella les hauria contestat amb una rialla a la boca.

    1) Segons vaig entendre, no li molesta gens ni mica, però s’interessa per entendre què es vol dir amb la traducció que s’ha fet. Ja vaig comentar que el més criticat per noltros, L’art de l’assassí, li va agradar molt; és més, abusant una mica, jo diria que li va fer enveja, que li hauria agradat haver-lo posat ella com a títol original.

    2) Com també vaig comentar, ella va dir que el títol original de la primera novel.la se pot traduir més o menys com “Ningú no ho ha vist”. Després va dir que, bé, els dos següents se varen traduir a Anglaterra seguint aquesta línia. La meva impressió, a la vista de l’expressió que va posar quan ho va comentar, és que ni li agraden ni deixen de fer-ho, simplement no acaba d’entendre per què se traduiren així.

    3) No puc contestar, no sé què en pensaria, només dir que me pareix una pregunta molt intel.ligent i interessant, mem si li fas el mes de juny.

    4) Aquí va explicar que des de que les dones començaren a escriure novel.la negra (me va sorprendre molt que no anomenàs la que crec que és la precursora a Suècia, na Liza Marklund, evidentment sense comptar la mare de totes, na Maj Sjöwall, que mai no va escriure tota sola), va aparèixer el component que tu anomenes rosa, és a dir, les relacions afectives entre alguns dels personatges de les novel.les. La relació entre en Johan i n’Emma li interessa molt; de fet, ella va dir que el que més li interessa a l’hora d’escriure les novel.les és la cadena d’aconteixements (des de la mateixa infància) que han conduit a crear el criminal, més que el fet que la policia descobreixi qui ha comès el crim. Ara bé, la resposta a la teva pregunta no la sé, però repetesc que a ella potser li interessa més la relació entre n’Emma i en Johan. Tot això sense oblidar que escriure novel.la negra li permet fer una mica de crítica social.

    5) És una bona pregunta, però no sé què diria, llevat del tòpic: com tots els escriptors dels que he llegit la resposta a una pregunta semblant, supòs que seguirà mentres els personatges vagin evolucionant i tenguin qualque cosa que comptar; de moment, ja va per l’onzè (encara no publicat, crec). De lo que dius de les sèries i artistes famosos, és digne de mencionar que en Dustin Hoffman també ha caigut en la temptació: Canal Plus està passant ara la que és la seva primera incursió televisiva, Luck.

    6) Se li pot fer la pregunta, però crec que és la més políticament incorrecta de totes les que planteges.

    7) De la primera pregunta intuesc la resposta: na Camilla i ella són molt amigues, com també ho són de n’Asa Larsson. De fet, en va parlar d’elles sovint a la xerrada, indicant que les tres escriviren la seva primera novel.la el mateix any. De la segona pregunta no va comentar res.

    8) Com comentàrem en el bloc, seria molt interessant. Bona pregunta per demanar-li, però no oblidis n’Asa Larsson, se veu que són un trio de bones amigues, no una parella. Per cert, de la teva entrada Jungstedt/Lackberg ha desaparescut la foto que vaig penjar amb elles tres. La llevares tu?

    9) Ella és una enamorada de Gotland (d’on és el seu homo) i no crec que renunciï a aquesta illa. De fet, a qualque entrevista ha comentat el fet que apuntes, que a una illa que pràcticament no hi ha cap crim més enllà de qualque “innocent” robatori, hi hagi tants d’assassinats ficticis. El que sí li va demanar qualcú és com se prenien els seus veïnats això que centràs tants de crims allà on ells viuen. Va contestar que molt bé, que estan encantats que les seves històries passin a Gotland. També va contar l’anècdota d’una dona que li va dir que sovint passava en bicicleta per un camí solitari on se comet un crim a una novel.la i que ara ja no hi passa perquè li fa por.

    10) Qualcú li va fer una pregunta semblant, si havia creat un personatge periodista perquè ella ho havia estat i va dir que sí, en Johan és, potser, el seu alter ego (això darrer ho afegesc jo). A nivell autobiogràfic, sí que va comentar que a totes les seves novel.les hi ha uns temes (maltractaments, abusos, alcoholisme) trets de les seves pròpies experiències: son pare va ser alcohòlic, ella va patir bulling a l’escola,…

    En fi, Tià, això són 10+1 comentaris a les teves preguntes, però que quedi clar que no vull parlar en nom de na Mari Jungstedt, només he dit les meves impressions i algunes referències tretes de la seva xerrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: