Per xerrar de llibres i altres coses

En Glenn Cooper (Nova York) és un autor de bestsellers amb un gran èxit. La seva biografia és ben peculiar, jutjau voltros mateixos. Té la carrera de medicina, especialitat de malalties infeccioses, i ha exercit de metge durant un cert temps. Paral.lelament als seus estudis de medicina, va estudiar arqueologia i va passar molt de temps en excavacions a Anglaterra. També ha treballat com a especialista en malalties infeccioses en una de les més grans empreses farmacèutiques del món, Eli Lilly and Company (d’ells és el conegut medicament antidepressiu Prozac). Posteriorment va fundar una empresa de biotecnologia, i durant els anys següents va començar a escriure, de nit i durant els caps de setmana, sobretot obres de teatre, però també guions que va aconseguir vendre a Hollywood però que mai no veren la llum. Posteriorment va estudiar a la Facultat de Cinema de la Universitat de Boston i va fundar, amb un amic seu, una productora (Lascaux Pictures) per a la que va escriure i coproduir una pel.lícula, Long Distance (2005), que va tenir un cert èxit de públic.

Precisament la novel.la que resseny aquí, La biblioteca dels morts (Secret of the Seventh Son/Library of the Dead, 2009; Alisis, 2010; 453 pàgs.), va començar com un guió que, a la fi, va allargar fins a convertir-lo en una novel.la. Quan va tenir llest el manuscrit, es va dedicar a enviar cartes de presentació a més de 60 agències, fins que un agent de l’Agència Literària Sandra Dijkstra va decidir apostar per la novel.la. A partir d’aquí l’èxit ha estat imparable: ha venut més de 3 milions de llibres i la seva obra s’ha traduit a més de 30 idiomes.

L’argument de La biblioteca dels morts és bastant original i atractiu, la història està dividida en diverses èpoques. A l’actualitat, l’any 2009, Nova York es troba atemoritzada per una sèrie d’assassinats comesos per l’anomenat assassí del Judici Final, un assassí en sèrie que, abans de matar-les, envia una postal a les seves víctimes amb la data en què moriran. La policia està totalment despistada perquè, llevat de la postal que reben, els morts no tenen cap relació aparent entre ells, ni tampoc els crims en sí. Per això, l’FBI encarrega el cas a en Will Piper, en altra època el màxim expert del cos en assassins en sèrie, i actualment caigut en poc menys que desgràcia i esperant la seva jubilació. El que a poc a poc anirà descobrint el farà replantejar-se moltes de les seves creences.

El dia 7 del setè mes de l’any 777 neix a l’Abadia de Vectis, a l’illa de Wight, el setè fill del setè d’una sèrie de germans, i la llegenda li vaticina poders satànics. Un bon dia, el nin comença a escriure una sèrie de dates i noms sense sentit aparent. Quan un dia escriu el nom i la data en què un monjo de l’Abadia morirà i així passa, la por s’estén entre els monjos. Segles després, els descendents d’aquell nin segueixen omplint sense aturar pàgines i més pàgines de dates i noms, sota el control dels membres de l’Orde dels Noms, fundada amb aquest objectiu.

L’any 1947, un grup d’arqueòlegs, sota la supervisió d’un professor de la Universitat de Cambridge, estan excavant a damunt del que era l’Abadia de Vectis i troben una cambra subterrània on…

En fi, ja veis que la història dóna molt de joc. A mi, personalment, m’ha agradat la novel.la, està molt ben escrita, tenc entès que ben documentada, i la història és de les que enganxen, estil bestseller per entendre’ns. Només un detall: la resolució de la trama, tot i que està ben duita, no m’ha convinçut del tot. El motiu: ja sabeu que som un gran aficionat a la novel.la negra i, tot i que bona part d’aquesta novel.la es pot considerar cent per cent dins del gènere, al final la cosa es desvia una mica, i no puc dir res més perquè perdria la gràcia.

En fi, quan arribi el seu torn, llegirem les dues darreres novel.les de la trilogia: la segona, El libro de las almas, i la tercera, de títol anglès The Librarians, que ha sortit enguany. Per cert, ara que xerr de títols, haureu vist que he posat dos títols en anglès de La biblioteca dels morts, i és que el títol original, Library of the Dead, va ser acceptat per tot excepte en els Estats Units, on l’editorial va preferir titular-la Secret of the Seventh Son. Ja veis que a tot el món passa el mateix, tot i que l’autor, que no sap el motiu del canvi de títol, ha comentat que li agraden tots dos.

Anuncis

Comments on: "La biblioteca dels morts. Glenn Cooper" (1)

  1. Veig que ja empres el plural majestàtic: llegirem… 🙂
    No sé, no sé, saps que ets el nostre guru en novel.la negra, però això ls bestsellers…. I això que me n’he llegit alguns. M’esperaré a un que em diguis que és excepcional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: