Per xerrar de llibres i altres coses

Ja vaig comentar fa un mes justet que la primera novel.la de la trilogia, La biblioteca de los muertos, m’havia agradat bastant; idò bé, la segona part, El libro de las almas (Book of Souls, 2010; ed. Grijalbo, 2011; 401 pàgs.), és encara superior. Si la primera part captiva, aquesta te deixa aferrat al llibre d’una manera que, realment, has de fer un esforç per alliberar una mà per poder passar la pàgina: vaja llibre més addictiu! Sí, ja sé, els més seriosos del bloc pensareu que es tracta d’un bestseller i, per tant, de baixa qualitat literària. Però anau molt desencaminats, la qualitat està per damunt dels gèneres; amb això vull dir que aquesta novel.la està molt ben escrita, a més de tenir una trama perfectament entrellaçada, amb uns girs i unes sorpreses espectaculars, amb aparicions inesperades de personatges històrics, i una resolució que, lluny de desmerèixer del conjunt de la novel.la, n’és la perfecta conclusió.

I això no és gens senzill d’aconseguir, sobretot després d’una primera part que és un èxit mundial (me ve al cap un autor brownià del que sí, ho reconec, he començat a llegir el seu darrer llibre!); quan llegeixes la primera part, penses que serà molt difícil superar-la, però ara el que me queda és la sensació que en Glenn Cooper és una espècie d’ésser superior a l’estil dels grans jugadors d’escacs, capaç de preveure moltes jugades per endavant, sense que els moviments actuals en mostrin les intencions futures; a més, la lectura del primer llibre no te fa pensar en la necessitat d’un segon volum. I aquesta és, crec, la clau de l’èxit de la segona part: quan acabares la primera novel.la, no en necessitaves en absolut una segona part, però quan la llegeixes (i la disfrutes) entens que era inevitable, que no te podien deixar sense ella.

La gran dificultat de parlar de la trama de la novel.la és intentar no incloure cap detall dels que t’han captivat durant la seva lectura, perquè jo crec que quan menys se sàpiga, més se disfruta. Per tant, seré molt concís.

El protagonista de La Biblioteca de los muertos, l’exagent de l’FBI Will Piper, ja retirat, s’ha casat, ha deixat l’alcohol i té un infant a qui dedicar la seva vida. Però, és clar, qualcú que s’ha passat bona part de la seva vida encalçant assassins en sèrie, i que ha sobreviscut als aconteixements narrats a la primera novel.la, té complicat canviar tota la descàrrega d’adrenalina per la pesca en riu (o quelcom semblant). Així, quan dues persones majors el volen contractar perquè viatgi a Londres a comprar un llibre que ha sortit a subhasta, veu l’oportunitat de recuperar tota l’emoció de la seva antiga feina, davant l’enuig de la seva dona; però és que aquest llibre pareix formar part de la col.lecció dels escribes de Vectis. A partir d’aquí, se desencadenarà tota una sèrie d’aconteixements que no només posaran en perill la vida dels que l’envolten, sinó que tendran unes conseqüències que…

Ja està, sé que he dit poques coses però, de veritat, no puc anar més enllà. Si trobau una pàgina web que xerri d’aquest llibre (o de l’anterior), llegiu-la amb molta precaució, vos podria explicar massa coses.

Anuncis

Comments on: "El libro de las almas. Glenn Cooper" (6)

  1. Vaja, quina ressenya més misteriosa. Un exagent de l’FBI, exalcohòlic rehabilitat… escribes de Vectis… no hi deu haver coses màgiques pel mig, no? No contestis. O sigui que molta intriga i molta acció supós. Perfecte per l’estiu, no? això darrer sí que ho pots contestar.

    • Efectivament, és perfecte com a lectura d’estiu. Però has de llegir primer La biblioteca de los muertos, perquè se continuen.

  2. Ja ha sortit el tercer: El fin de los escribas.
    me deixaràs la bilbkioteca de los muertos si en Benet no el vol primer?
    Som na Pepa. o sé com he entrat.

    • No només ja tenc el tercer, sinó que me’n vaig enterar per casualitat que hi ha un volum 2 i mig; m’explic: l’editorial va publicar gratuïtament a internet un e-book de 72 pàgines la història del qual se desenvolupa entre els segon i tercer llibres (aquest detall l’he d’acabar de confirmar) i, com te pots suposar, també el tenc.

      Si mos veim divendres, te puc passar el primer.

  3. Per cert, no trobes que a aquesta foto té un aire d’en Travolta????
    he he

    • Potser sí, ara que ho dius. De totes formes, a la ressenya del tercer llibre (o del 2 i mig) penjaré una foto de perfil i se te llevarà la idea.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: