Per xerrar de llibres i altres coses

Quan a l’anterior ressenya d’un llibre d’en Juan Madrid deia que es tracta d’un molt bon autor de novel.la negra, no mentia; sí, ja sé que som molt donat a fer crítiques positives, fins i tot de la darrera pel.lícula d’en Woody Allen, però la veritat és que en el cas d’aquest autor malagueny no és cap exageració: escriu molt bé. A més a més, el seu protagonista, n’Antonio Carpintero, alias en Toni Romano, és un personatge molt interessant.

A Las apariencias no engañan (1982; ed. B, Zeta Bolsillo, 2008; 199 pàgs.), el trobam treballant de vigilant armat en una sala de ball de Madrid, quan l’encarregat del local l’envia a calmar un grup de gent que fa massa escàndol; es tracta d’un homo d’edat mitjana (mitjana de què?, dic jo), un jove ros molt renouer, una dona de vida lleugera i un vellet que toca un acordió. Quan intenta fer-los entrar en raó, s’hi enfronten i en Toni acaba acubat amb un cop al cap. Sí, ja sé que pensareu: vaja vigilant! Però és que eren quatre i el cop el rep a traició.

Dies després, mentres es troba en un local de dubtosa moral on sol anar quan no treballa, en Toni Romano veu el ros discutint amb un conegut polític conservador i, de sobte, aquest cau en terra assassinat a tirs. El jove fuig i, quan en Toni surt al carrer, el ros s’ha evaporat. A partir d’aquí, en Toni investigarà el cas mentres procura mantenir-se allunyat d’uns dolents que pensen que sap massa, quan en realitat no sap res, i d’uns policies que no el tenen en gran estima, després de la seva sortida poc amistosa del cos.

En fi, m’ha agradat molt, he disfrutat de veres, és una novel.la senzilla i curta però molt ben escrita, digne hereva de les dels grans especialistes clàssics del gènere. Com m’agradaria que se’n fes una sèrie de TV. Ja vos parlaré de la tercera novel.la quan la llegeixi.

Anuncis

Comments on: "Las apariencias no engañan. Juan Madrid" (1)

  1. Fa ja moooolts anys, devien ser els vuitanta, jo no llegia gaire novel.la negra,és veritat, però el nom de Juan Madrid era conegut fins i tot pels que no tastàvem aquest gènere. No estic molt segur de si ara al 2013 la crítica té la mateixa consideració per l’autor que abans, però jo diria que sí, i pel que dius la història s’aguanta bé. Ja ens diràs més coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: