Per xerrar de llibres i altres coses

La novel.la consta de tres parts . Recordeu les paraules de’ n Juli Cèsar “veni, vidi, vici” ? Doncs les tres parts en que s’ estructura el llibre són : ” veni, vidi, victus ( vençut).  Victus és una novel.la històrica on tan sols uns pocs personatges són ficticis. Al final del llibre tenim una guia de personatges ( uns 70 ) on s’ explica  breument la seva biografia, així com també s’ hi inclou una cronologia de la guerra de Successió espanyola .

La història comença amb la narració per part del protagonista Martí Zuviría que ja ancià dicta les seves memòries a na Waltraud, una austríaca grassa , que a més de secretària fa d’ enfermera al narrador. El 5 de març del 1705 en Martí o Zuvi el Camallarg amb catorze anys és expulsat dels carmelites de Lió. Des d’ aquí es dirigeix al castell de Bazoches on el marquès de Vauban, home expert en Poliorcètica ,ofereix una plaça per a un estudiant. Des de França, en Zuvi es dirigeix cap a Espanya amb el regiment de’ n Bardonenche i ,com aquell qui no vol la cosa, amb setze anys, aquest al.lot es va veure ficat a la guerra de Successió espanyola. La novel·la acaba l’ onze de setembre del 1714.

El que més m’ ha agradat és que he pogut conèixer aquests fets històrics de primera mà. És a dir, aquest fets no són narrats només des del bàndol dels guanyadors o dels perdedors, sinó que són els propis protagonistes que parlen i actuen a partir d’ uns fets que l’ autor ha constatat a través d’ alusions a cròniques històriques. Podríeu pensar que aquesta novel·la és massa densa , on hi ha massa història , perquè gaire bé tot s’ ha extret de les cròniques de l’ època. Vos puc dir que no és així. Martí Zuviría, l’ enginyer militar a les ordres del general Villarroel és un personatge molt curiós . És divertit, ocurrent, espavilat i bastant sorprenent.

Recomano fervorosament la lectura d’ aquesta obra mestra. Donarà que parlar.

Per a que comenceu a fer boca , escolteu el propi escriptor en una entrevista de Catalunya Ràdio.

Anuncis

Comments on: "Victus. Albert Sánchez Piñol" (6)

  1. Que curios 🙂

    Jo fa uns dies que he acabat de llegir-la. Volia fer una ressenya però com que estavem tan prop de ses entrades del millor llibre de l’any he pensat fer alguna cosa una mica diferent a simplement una ressenya i fer-la servir per sa meva entrada d’enguany. Aixi d’una tacada feia dues coses. Ja sabeu que som molt vago.

    A mi també m’ha gradat bastant sa novel·la. Sa meva entrada donarà algunes dades adicionals al que tu comentes pero entenc que sa ressenya de sa novel·la l’has feta tu. El que jo penjaré (de fet ja ho tenc escrit) no és una ressenya, és una altra cosa 🙂

    • Estic enfornant sa coca per a demà , i mirant el bloc me n’ he oblidat…sorry! hi haurà una mica de socarrim. En fi, aquest llibre et dóna tanta informació que es presta a fer molts comentaris i a replantejar-te algunes coses. A partir d’ ara , jo me deman: Per què a l’ onze de setembre es porten flors al monument de’ n Casanova en lloc d’ honrar en Villarroel? Admir aquest home!!

  2. Fa mesos que la tenc en cartera, tothom en parla bé, d’aquesta novel.la. Mercè, t’hauré de fer cas.
    Molt bé el video, ja l’he vist. Tot això de la catalanofòbia em sona bastant.

  3. A mi el que m’ha agradat més de l’entrevista es això de que: “… eren regnes apart que l’únic que tenien en comú era la monarquia…” Brillant! Crec que és una frase que es mereix formar part de sa nostra “col·lecció”

    • Fa gràcia, però és així. La Corona d’Aragó mantenia totes les estructures pròpies. el rei era d’una banda rei de Castella i també d’Aragó, no era pròpiament rei d’Espanya, perquè el concepte unitarista vindrà precisament el 1714. Però bé, entenc que la frase pugui ser més o manco curiosa.

  4. Si si, ja ho sé. Els regnes de Castella i Aragó mantenien la seva estructura propia de govern però no eren regnes separats. Com es pot dir que eren regnes apart si tenien el mateix rei? No li diguis Espanya si no vols, diga-li confederació Castellano-Aragonesa o Confederació Castellano-Aragonesa-Valenciana-Catalana… El que vulguis. Però tenien un nexe d’unió. Com el que tenien els regnes d’Aragó, Valencia i Mallorca i els condats catalans dins la corona d’Aragó, que varen mantenir sempre les seves propies estructures de govern, no les varen perdre mai, però formaven part de la Corona d’Aragó i durant molt de temps tenien el mateix rei

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: