Per xerrar de llibres i altres coses

En una trepidant escena d’una pel.lícula de molt d’èxit de públic, i de la que aviat estrenaran la segona part, en Bruce Willis està lluitant a mort amb en Karl Urban i, un moment donat, en Willis descobreix que n’Urban ha estat entrenat per un dels millors agents de la història; imperturbable, li confessa que ell va ser qui va ensenyar a l’agent. A què ve això? Idò que la novel.la que resseny aquí va ser escrita pels pares dels pares de la novel.la negra nòrdica, és a dir, pels que ensenyaren als que després s’han considerat els mestres del gènere. I és que na Maj Sjöwall i en Per Wahlöö establiren alguns dels fonaments més importants de la novel.la negra no ja nòrdica, sinó europea, al llarg de les seves 10 novel.les protagonitzades per l’inspector Martin Beck, una sèrie conclosa per la mort d’en Per Wahlöö just deu anys després que començàs, i que ja ha venut més de 10 milions d’exemplars.

L’any 1971 guanyaren el prestigiós premi Edgar per la seva quarta novel.la, El policía que rie; va ser la primera vegada que el guanyava una novel.la no escrita en anglès. Dos anys més tard, el director Stuart Rosenberg (La leyenda del indomable, Con el agua al cuello, Brubaker) va convertir aquesta novel.la en una pel.lícula, The Laughing Policeman (traduïda com… San Francisco, ciudad desnuda!!!), amb un bon Walter Matthau fent de Martin Beck… bé, de fet, feia del policia de San Francisco Jake Martin, la versió americana d’en Martin Beck. L’any 2013, na Maj Sjöwall va rebre el premi Pepe Carvalho, potser el premi atorgat amb més retard de la història ja que, des que la seva parella va morir, no ha tornat escriure cap novel.la negra (som dolent, el premi reconeix la trajectòria, i no és necessari que l’autor estigui en actiu).

La habitación cerrada (Det slutna rummet, 1972; RBA, 2012; 360 pàgs.) és la vuitena novel.la de la sèrie, i és un magnífic exemple del concepte clàssic de novel.la negra: conté una gran càrrega de crítica social. Perquè vegeu l’estil, llegiu aquest fragment:

A los delincuentes de primera clase no les pillan.

Los delincuentes de primera no atracan bancos. Trabajan en oficinas y despachos, apretando botones. No corren riesgos. No violentan a las vacas sagradas de la sociedad, sino que se dedican a explotar a los individuos de modo legal.

I també aquest altre:

Estaba catalogado como pobre, y el Estado se contentaba con la refinada forma de explotación llamada Impuesto sobre el Valor Añadido de los alimentos, establecido para golpear con especial dureza a los menos afortunados y ya marginados de la sociedad.

No trobau que tot això està de màxima actualitat? Idò pensau que la novel.la va ser publicada l’any 1972.

En aquesta novel.la, trobam en Martin Beck acabant de recuperar-se de les greus ferides rebudes en el seu darrer cas (novel.la anterior). Perquè vagi recuperant el to de policia, li encarreguen la investigació d’un cas senzill, un més que probable suïcidi: un homo va ser trobat a ca seva mort d’un tir al cor, amb les finestres i la porta ben tancades per dins. Quan en Beck repassa els informes, descobreix una cosa que elimina l’opció de suïcidi, però que complica el cas: com va poder ser assassinat si es trobava en una habitació tancada?

Paral.lelament, el grup especial de la policia investiga el robatori d’un banc que va acabar amb la mort d’un client i que, encara que d’entrada no té res a veure amb el cas del suïcidi, potser al final sí que estaran relacionats. Qui sap?

Per no allargar-me, diré que la novel.la és excel.lent, manté la intriga fins al final i, a més a més, conté el cas sempre interessant d’un crim impossible en una habitació tancada. Per descomptat, al final se’ns desvetllarà completament el misteri.

Anuncis

Comments on: "La habitación cerrada. Maj Sjöwall & Per Wahlöö" (2)

  1. Ja és la segona novel.la dels pares suecs que llegeixes. Aquesta segona ressenya és molt més entusiasta que la primera a “novel.la negra i similar 3”

    • Veig que te documentes. Molt bé, Benet.

      Sí, la veritat és que m’ha agradat més que el primer, potser el personatge ja havia madurat, o potser la típica trama de l’habitació tancada (no negaré que l’he triat pel títol) enganxa molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: