Per xerrar de llibres i altres coses

En Buzz Aldrin baixant de l’Eagle

Eren exactament les 15.17 (hora de Houston) del dia 20 de juliol de 1969 quan en Neil Armstrong va enviar el missatge següent a la Terra: Houston, aquí base Tranquilitat. L’Eagle ha aterrat a la Lluna. Havien passat 4 dies, 6 hores i 46 minuts des de que els cins potents motors del Saturn V entraren en ignició i impulsaren l’impressionant coet de 111 metres d’alçada en el seu viatge cap al nostro satèl.lit. Però, realment, la missió havia començat anys abans, quan un grup de pioners dels vols supersònics varen ser reclutats per entrar en el programa espacial nordamericà per tal d’intentar avançar a la Unió Soviètica. I és que la potència de l’est va ser la primera en col.locar un satèl.lit artificial en òrbita (Sputnik 1, 4 d’octubre de 1957), la primera en col.locar un esser viu en òrbita (la cussa Laika amb l’Sputnik 2, 3 de novembre de 1957), la primera en enviar una sonda a la Lluna (Lunik 2, 14 de setembre de 1959), la primera en fotografiar la cara oculta de la Lluna (Lunik 3, 7 d’octubre de 1959), la primera en col.locar un homo en òrbita (Yuri Gagarin, Vostok 1, 12 d’abril de 1961), la primera en col.locar una dona en òrbita (Valentina Tereshkova, Vostok 6, 16 de juny de 1963), la primera en realitzar activitat extravehicular (Vosjod 2, 18 de maig de 1965), la primera, en fi, en posar una estació espacial en òrbita (Salyut 1, 23 d’abril de 1971), això darrer, però, després que l’Apolo 11 arribàs a la Lluna.

Imatge de n’Armstrong presa per la càmera de l’Eagle.

Per això no és d’extranyar que, després que el dia 12 de setembre de 1962 en John F. Kennedy va afirmar en un famós discurs que, abans d’acabar la dècada, els Estats Units havien de posar un homo a la Lluna i fer-lo tornar sa i estalvi a la Terra, el poderós país americà invertís milers de milions de dòlars en aconseguir aquesta empresa, cosa que va provocar multitud de protestes de persones que creien que hi havia moltes altres millors maneres d’invertir tants de doblers. Quasi 7 anys després, sense que en JFK ho pogués viure, en Neil Armstrong va dir la frase possiblement més famosa de la història: That’s one small step for man; one giant leap for mankind (és una petita passa per a l’home; un salt de gegant per a la humanitat).

Quan es varen complir els 40 anys de l’arribada de l’homo a la Lluna, l’antic periodista de la BBC Dan Parry, actualment cap d’investigació de la productora Dangerous Films, va coproduir la pel.lícula Moonshot i va escriure el llibre Objetivo: la Luna (Moonshot, 2009; ed. Planeta, 2009; 397 pàgs.), on explica amb tots els detalls aquesta fascinant història; el llibre és ple de dades que no coneixíem, com per exemple l’enuig d’en Buzz Aldrin en sebre que seria n’Armstrong qui primer trepitjaria la Lluna ja que, segons deia n’Aldrin, ell era el més jove i, per tant, hauria de ser el primer; també explica com en Michael Collins va acceptar no baixar a la Lluna ja que no li agradaven els vestits espacials, ni la geologia, ni els ordinadors. Podia haver baixat a la Lluna amb l’Apolo 17, el darrer del programa, però va preferir dedicar-se a altres coses.

Perquè us faceu una idea de com importants poden ser els petits detalls en una missió com aquesta, comentaré que abans de desenganxar el mòdul lunar (l’Eagle) del mòdul de comandament, havien de llevar tot l’aire que hi havia en el túnel que comunicava els dos artilugis; com que no va sortir del tot, en el moment de la separació, l’aire remanent va provocar un impuls extra que va fer que l’Eagle anàs 3 segons avançat respecte del que s’havia previst, i això va fer que es passàs la zona prevista per aterrar, i només la perícia de n’Armstrong va fer que la missió no acabàs en un desastre, d’una banda perquè va haver de cercar manualment una zona neta on aterrar, i d’altra banda perquè va venir de només 30 segons que no se’ls acabàs el combustible. I és que l’Eagle era tan petit que varen haver d’economitzar pes al màxim; basta dir que n’Armstrong i n’Aldrin varen haver d’anar drets perquè el mòdul lunar no duia cadires, ni tan sols raspalls de dents, per reduir el seu pes al màxim. I per poc no tornen quan, sense voler, amb la seva voluminosa motxilla, n’Aldrin va rompre l’interruptor que havia de donar electricitat al motor del mòdul lunar. Finalment, va veure que un retolador encaixava perfectament en el forat i, així, va poder col.locar el disjuntor en la posició correcta.

En fi, es tracta d’un llibre apassionant, que mos recorda aquesta gran aventura als que la vivírem (més o menys) en directe, i que l’ensenya a qui no va tenir-ne ocasió. Realment, ha estat una lectura meravellosa. Ara, per completar la història, m’espera una gran pel.lícula: Elegidos para la gloria (The Right Stuff, 1983; dir. Philip Kaufman), que conta l’aventura dels primers astronautes de la història (americana), els coneguts com els 7 de Mercury.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: