Per xerrar de llibres i altres coses

El dia de Sant Jaume de l’any passat vaig fer una entrada dedicada a aquesta escriptora alemanya de novel.la negra, amb motiu de la lectura de Blancanieves debe morir, la seva quarta (primera editada aquí) novel.la protagonitzada per la parella formada pels inspectors Pia Kirchhoff i Oliver von Bodenstein, policies del K11, la Brigada Central de Delictes contra les Persones de la Policia Judicial Regional de Hofheim. La conclusió va ser que la novel.la era molt bona i altament recomanable. Ara he llegit la segona de la sèrie, la segona editada aquí; de veres, qualque dia aconseguiré llegir qualque sèrie de novel.les per l’ordre en què han estat escrites? Encara que, en aquest cas, la culpa no és meva, sinó de la sorprenent mania de publicar les novel.les en un ordre gens lògic. M’imagin que és qüestió de màrketing, que les editorials llancen la novel.la que creuen que tendrà més ganxo, o la que saben que ha triomfat en el país d’origen, o la darrera que s’ha publicat i, quan veuen que la novel.la té èxit aquí, se decideixen a editar els llibres anteriors; però, si és així, per què no s’ha editat la primera en lloc de la segona? I què passa amb aquest desordre d’edició en concret? Idò que els que hem llegit la quarta novel.la ja coneixem el recorregut d’alguns dels personatges que surten en aquesta segona, cosa que fa que certs aspectes de la investigació (no revelaré quins) no mos sorprenguin, quan l’autora sí volia que ho fessin.

En fi, a pesar d’això, Amigos hasta la muerte (Mordsfreunde, 2007; MAEVA, 2013; 336 pàgs.) és molt bona, manté la tensió fins al final i, d’altra banda, és molt atractiu el fet que vagis coneixent aspectes dels diferents personatges de la sèrie que, és clar, per haver llegit primer la quarta novel.la, ja venien un poc consolidats. Potser al principi costa un poc més entrar en la història que a Blancanieves…, on t’hi capficaves des de la primera pàgina, però al cap de molt poc temps, ja te trobes irremisiblement enganxat a la novel.la, sense poder-la deixar de llegir. I, a més a més, el desenllaç del cas (devers les cent darreres pàgines) és molt espectacular i addictiu, amb un final sorprenent, a prova de qualsevol aficionat a les novel.les de misteri.

N’Ulrich Pauly és un professor d’institut venerat pels seus alumnes a la vegada que, com a líder d’un partit ecologista i apassionat activista, és odiat a mort per molts dels magnats de la zona, sempre embarcats en activitats que poden destrossar el mediambient. Entre aquestes activitats, n’hi ha una de molt impactant, el traçat d’una nova carretera de circunvalació que dividirà de manera irracional la regió del Taunus, a prop de Frankfurt (vos sona la situació, canviant el Taunus per Mallorca?). N’Ulrich, per dir-ho suaument, és un activista molt radical que no fa precisament amics, i acumula una bona col.lecció de paisans que no plorarien, precisament, la seva desaparició.

Quan és trobat salvatgement assassinat dins del recinte del zoològic de Kronberg, la llista de sospitosos és molt llarga, des de totes les persones embarcades en la carretera fins al propi director del zoo, a qui acusava de maltractar els animals, passant per diversos veïnats del seu lloc de residència. Un moment donat, na Pia decideix acostar-se al grup d’alumnes d’en Pauly per tal d’obtenir informació que l’ajudi a resoldre el cas. El problema és que els estudiants pareixen compartir un secret i no estan disposats a col.laborar.

La cosa se complica quan un dels alumnes apareix també mort, i tot apunta a un suïcidi. A partir d’aquí, l’atmosfera tancada de la petita regió, on mai ningú no parla més del compte, se converteix en l’aliada perfecte de na Neuhaus per teixir una història plena de misteri, on fins al mateix final de la novel.la no en treurem l’entrellat.

Repetesc, no deixeu de llegir aquesta autora i, a més a més, si encara no ho heu fet, ara podeu començar per aquesta segona novel.la, ja que la seva història va, cronològicament, abans que l’anteriorment publicada aquí.

Com a dada final, diré que Blancanieves debe morir i la primera novel.la de la sèrie, de títol original Eine unbeliebte Frau (si na Mercè no me corregeix, diré que es pot traduir per Una dona impopular), s’han adaptat recentment a la TV alemanya; potser qualque dissabte o diumenge horabaixa les podem veure per un dels canals privats que emeten en obert. Els directors respectius són en Manfred Stelzer i en Thomas Roth; del primer, alemany, no conec res, mentres que el segon, austríac, ha dirigit 6 episodis d’una sèrie basada en les novel.les de na Mari Jugstedt. Els protagonistes estan encarnats p’en Tim Bergmann, fent d’Oliver von Bodestein, i na Felicitas Woll, en el paper de na Pia Kirchhoff. En fi, no els conec de res però estaria bé veure les pel.lícules.

Anuncis

Comments on: "Amigos hasta la muerte. Nele Neuhaus" (2)

  1. És molt interessant, i a més el mort és del gremi, un detall afegit. Un final addictiu, de 100 pàgines!, trob que és un poc llarguet. Era broma. 🙂

  2. No coneixia l’autora, però me l’apunte. M’agrada vindre ací i veure “qué se cuece” en el gènere negre per descobrir coses. Pel que fa a est he de dir que no m’agrada començar sèries de novel·les a la meitat perquè encara que una novel·la i l’altra expliquen històries diferents, sol haver una evolució i una continuïtat en els personatges. I no m’agrada perdre’m! Fa ràbia que publiquen de manera desordenada! Potser me les comence quan publiquen la primera. O potser la busque en Amazon en anglés, que segur que està. Ja vos explicaré.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: