Per xerrar de llibres i altres coses

Ja he llegit la 18a novel.la d’en Harry Bosch, 17a completament protagonitzada per ell, Cuesta abajo (The Drop, 2011; RBA, Serie Negra, 2013; 427 pàgs.), i he disfrutat cada pàgina, què dic cada pàgina, cada paraula. Realment és un plaer la cita anual amb el més gran escriptor actual de novel.la negra que, de ben segur, ja és un dels millors de tots els temps. I aquesta novel.la, encara que qualcú me criticarà pel que vaig a dir, és, sinó la millor, una de les 5 millors novel.les d’en Connelly que he llegit.

El primer que crida l’atenció és el títol en castellà. Si un cerca en un diccionari d’anglès el significat de Drop, el primer que trobarà és gota (de líquid), caiguda, declivi; més avall s’hi troba un significat verbal més adequat, renunciar, abandonar. De fet, investigant una mica, he descobert que Drop són les inicials de Deferred Retirement Option Plan (quelcom del tipus Pla Opcional de Retirada Diferida), i aquest és el significat real del títol, ja que és el pla al que s’acull en Harry Bosch per mirar de retardar la seva jubilació (tots mos feim grans, què hi farem?). És clar que Cuesta abajo se pot interpretar també amb aquest sentit, però no me pareix del tot adequat.

De totes formes, quan m’anava acostant al final de la novel.la (la vaig llegir a un ritme d’un màxim de 50 pàgines diàries, per fer-la durar el màxim possible), vaig trobar-li el sentit al títol castellà; no, no és que la lectura de la novel.la se faci coll avall a mesura que s’acosta el final, sinó que el fet que se m’acabàs la novel.la me va provocar una davallada de moral (la moral se’n va anar “Cuesta abajo”), en pensar que ara he d’esperar tot un any per llegir una nova novel.la d’en Connelly. Aprofit aquí per repetir que, si se’n publicàs qualcuna de les que encara tenim pendents sense haver d’esperar tot un any, no passaria res, segur que seria un èxit de vendes; això per no dir (que ho dic) res dels relats curts que no han arribat aquí, la majoria protagonitzats p’en Harry Bosch, si no tots, que no ho sé. Faig una proposta: que se publiquin en format electrònic, com s’ha fet als USA. En fi, ja he fet la reivindicació pertinent, anem per feina.

The Drop mos mostra en Harry Bosch en el departament de Casos oberts/no resolts, formant equip amb el detectiu David Chu. Aquest departament s’encarrega de revisar tots els casos oberts per veure si qualcun d’ells pot ser tancat utilitzant tècniques avançades actuals, com l’anàlisi d’ADN. Així, en Bosch i en Chu reben l’encàrrec d’investigar un assassinat ocorregut l’any 1989, quan una jove de 19 anys va ser segrestada a plena llum del dia i, després de ser violada, estrangulada. El seu cadàver tenia mostres de sang i ara, l’anàlisi d’ADN prova que la sang pertany a un delinqüent sexual objecte de diverses condemnes. Vaja, direu, i on és la intriga? Idò resulta que aquest violador, quan es va cometre el crim, tenia només 8 anys i, a més, és homosexual. Paral.lelament, en Bosch rep l’encàrrec per part del cap de la policia de Los Angeles d’investigar l’aparent suïcidi del fill de n’Irvin S. Irving, regidor de l’ajuntament i antic subdirector del departament de policia amb qui en Bosch va tenir més d’una topada en el passat. En Bosch, fent honor al seu lema personal, “o bé totes les persones compten o bé cap persona no compta”, encara les dues investigacions amb tota la professionalitat que sempre l’ha distingit, caigui qui caigui.

Entremig, en Bosch s’ha d’encarregar de la seva filla adolescent Maddie, qui ha confessat al seu pare que de gran vol ser policia, motiu pel qual li ha ensenyat a fer servir les armes (és tota una experta i ja disposa d’una pistola, una Glock). D’altra banda, durant la investigació del cas obert, el nostro policia favorit coneix una doctora que li fa tilín, o sigui que, entre la seva filla i aquest amor naixent, veurem un Harry Bosch més humà que el que acostumam a trobar en la seva feina.

Per acabar, dues curiositats; la primera, una persona amb qui en Bosch parla per telèfon li comenta que la veu del policia li recorda la d’en Columbo (Colombo a Espanya, ???), xerrarà així a la sèrie de TV?; i la segona, que un vespre, quan torna a ca seva (o li telefona, no ho record), troba la seva filla Maddie vegent un episodi de Castle (ullet als seus amics de la sèrie).

En fi, què puc dir que no hagi dit encara d’en Michael Connelly? Quasi res, o sigui que me repetiré:     LLEGIU-LO!!!!!

Anuncis

Comments on: "Cuesta abajo. Michael Connelly" (6)

  1. Jaume, després de llegir sa teva entrada només me vé una cosa al cap: per què no te plantejes seriosament llegir en Harry Bosch en versió original? És el que s’esperaria d’un fan com tu, tendries accés a tot el que ja s’ha publicat a USA i no ha arribat aqui (ara per ara és relativament senzill accedir a coses que en un passat no massa llunyà era impensable) i mira, fins i tot, podries plantejar-te tornar llegir ses 18 (o 17, ja me tornaràs explicar per que 17 i no 18, segur que ja ho has fet i no m’enrecord) novel·les en anglés. Segur que trobes coses que t’hauras perdut a ses traduccions. T’imagines? Podries llegir fins i tot més de 50 pàgines diaries… Bé, apunta aquesta recomanació a sa llista de recomenacions (meves) que tens pendents.

    • Ja m’ho he plantejat més d’una vegada però la meva inèrcia natural m’ho ha impedit. Potser m’anim amb els relats curts, per agafar costum.

      Lo de 17 i 18 és ben fàcil d’entendre (més difícil és explicar-ho). Aquest desembre sortirà als USA la 20a novel.la amb en Harry Bosch; d’aquestes 20, en 18 d’elles en Bosch és el protagonista i en dues d’elles, The Fifth Witness (2011) i Gods of Guilt (desembre 2013), el protagonista és en Mickey Haller, l’advocat germanastre d’en Bosch, mentres que ell només surt testimonialment (de fet, en una pàgina a cada novel.la). Degut a aquesta aparició (mínima), el propi Connelly les compta dins de la sèrie de novel.les d’en Bosch (la 17a i la 20a), encara que també apareixen a la llista de novel.les d’en Haller (la 5a i la 6a). Així, Cuesta abajo està col.locada entre The Fifth Witness (17) i La caja negra (19) a la llista de novel.les d’en Bosch; per tant, és la que fa 18, però és la que fa 17 de les protagonitzades p’en Bosch.

      Com veus, la 17a i la 20a les he posat amb el seu títol original perquè encara no s’han publicat en espanyol. L’altra no publicada encara també està protagonitzada p’en Haller (ja anam al dia d’en Bosch, sense comptar els relats curts), i el seu títol original és The Reversal (2010) (4a de la sèrie Haller).

  2. Després d’una ressenya tan entusiasta només puc dir: jopetas!, que és com els nins diuen : vaja!
    És que no me la podré llegir fins d’aquí bastant temps, això si seguesc amb la idea d’anar llegint Connelly, que crec que sí. I ja saps que entre novel·la negra i novel·la negra llegesc altres coses. En fi, És clar que me l’apunt.
    Subscric totalment el que diu en Tià, algú que llegeix anglès fluenty com tu, no hauria d’estar esperant a que li publiquessin les coses en castellà.
    A més ja saps que quan no li has fet cas a en Tià sempre ha estat una equivocació. 🙂

  3. I una altra cosa, la filla adolescent que cites de Bosch, en l’estat de les meves lectures, té sis anys, mira si em falta recorregut encara!

  4. Veig els meus comentaris d’octubre de 2013 i sembla que fa menys de dos anys em faltava encara bastant per arribar aquí i, mira!, ja hi som. M’he tornat a llegir la teva ressenya que traspua entusiasme per tot arreu i no puc fer menys que donar-te la raó. és una novel.la molt bona, tremendament adictiva, en Connelly això és habitual, i d’una trama complexa i ben resolta. Si dic que hi ha un nou personatge femení tampoc no passa res, no?.
    Això d’estar als casos oberts i de dur els culpables a la justícia molts anys després del seu crim motiva especialment el nostre detectiu preferit.
    D’altra banda, bé que malament, Bosch se n’està sortint de conviure amb la seva filla adolescent. Connelly ho fa molt bé mostrant aquestes escenes de vida quotidiana i sentiments paternals, humanitza el personatge i el fa adonar-se de com s’obsessiona amb la feina i de com no pot deixar de banda altres obligacions. Molt bé!

    • Sempre celebr que t’agradi una nova novel.la d’en Connelly. Realment, n’hi ha cap de dolenta? Fins i tot, n’hi ha cap de poc bona?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: