Per xerrar de llibres i altres coses

Molt sovint, ens trobam amb persones, o fets, que tenen una fama immerescuda (no cal posar exemples, tothom en coneix qualcun): ens diuen que són grans llibres, o grans pel.lícules, o actors formidables i, quan ho comprovam, resulta que no és així, que, per qualque motiu desconegut, s’ha exagerat la seva qualitat. D’altres, en canvi, tenen una fama, una notorietat, totalment merescudes. Aquests dies m’he trobat amb un exemple d’aquesta darrera situació, i que consti que partia d’una idea molt negativa: havia llegit el relat curt que va precedir a la novel.la i pensava que ja ho sabia tot sobre la història, no veia necessitat d’ampliar-lo a una novel.la.

El creador d’aquesta gens petita (més de 500 pàgines) obra d’art de la ciència ficció que és El juego de Ender és l’escriptor Orson Scott Card (Richland, Washington, 1951), autor d’incomptables (consultau sinó la seva llista de publicacions a http://www.hatrack.com/osc/bibliography/OSC_Publications_List.pdf) novel.les i relats curts, sobre tot de ciència ficció, però també poesia, obres de teatre (incloses les adaptacions “renovades” de Romeu i Julieta i El mercader de Venècia), articles i assajos. També és autor de The Abyss (adaptació del guió que va escriure en James Cameron per a la seva pel.lícula del mateix títol de l’any 1989). Ha guanyat alguns dels més prestigiosos premis del gènere de la ciència ficció, com l’Hugo i el Nebula, essent l’únic autor en haver guanyat els dos premis en anys consecutius, amb El juego de Ender (Nebula l’any 1985, i Hugo el 1986), i amb la seva continuació, La voz de los muertos (Nebula l’any 1986, i Hugo el 1987). Entre el 2005 i el 2006 va escriure guions per al còmic Ultimate Iron Man. Gran practicant de la religió mormona (el seu rebesavi Brigham Young va ser un important líder de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies), les seves obres, i la seva vida personal, reflecteixen aquesta devoció.

L’any 1977 va publicar el relat curt El juego de Ender, on mostra de manera breu (unes 36 pàgs.) les experiències de n’Ender a l’Escola de Batalla i a l’Escola de Comandament. Vuit anys després, en Card va completar el relat donant profunditat al personatge central i afegint noves subtrames. Posteriorment, l’any 1991 va publicar una versió actualitzada de la seva novel.la, reflectint els darrers canvis polítics, com el desmoronament de la Unió Soviètica i la fi de la Guerra Freda.

El juego de Ender (Ender’s Game, 1985; ed. Planeta DeAgostini, 2006; 509 pàgs.) és una obra mestra, així, tal com sona. El seu argument és ben senzill: Fa molts d’anys, l’espècie humana va estar a punt de ser exterminada per una raça alienígena, els insectors. Només la valenta actuació del gran heroi de la humanitat, en Mazer Rackham, va impedir la victòria de l’exèrcit invasor. Des d’aleshores, la Terra s’ha estat preparant per realitzar un atac preventiu al planeta enemic, davant de la por que els insectors tornin intentar una invasió. Per tal de trobar el geni militar que els condueixi a la victòria, els dirigents de la Terra han estat monitoritzant els nins des de ben petits i, si veuen que tenen possibilitats, els envien a l’Escola de Batalla, on rebran un dur entrenament. A la recerca d’aquest heroi, s’ha permès molt esporàdicament el naixement d’un tercer fill d’una parella en un món que ha limitat a dos el nombre de descendents per família. Aquest és el cas de n’Andrew Wiggins, conegut com a Ender. N’Ender acudirà a l’Escola de Batalla, on a mesura que vagi mostrant les seves grans habilitats, es veurà aïllat i  despreciat pels seus companys, encara que acabarà trobant amics que es convertiran en fidels companys de viatge.

En Card ens delecta amb una acurada descripció de les aventures de n’Ender, primer com a jove cadet objecte dels abusos dels seus companys i, després, com a líder absolut de l’exèrcit terrestre. A la vegada que és una crítica ferotge contra aquest tipus d’actuacions preventives (malauradament gens extranyes a la nostra època), la novel.la també parla de la sociologia humana, de la guerra freda, de la intolerància cap a individus diferents. Curiosament, la novel.la ha estat objecte de dures crítiques per qui hi veuen un abús de la violència, especialment cap als nins, però també cap a races diferents.

El juego de Ender va ser l’inici d’una sèrie formada fins ara per 9 novel.les i 8 relats curts, i punt de partida de la saga de l’Ombra, un autèntic spin-off amb ja 5 novel.les.

El juego de Ender ha estat adaptada recentment a la pantalla gran, amb un èxit relatiu (puntuada amb 7.2 a IMDb), pel director Gavin Hood (Òscar de 2006 amb Tsotsi, X-Men Orígenes: Lobezno) i interpretada per n’Asa Butterfield (La invención de Hugo) com a Ender, en Harrison Ford com el coronel Graff, el mentor de n’Ender, i en Ben Kingsley com l’heroi Mazer Rackham. Per cert, en Harrison Ford ha comentat darrerament que, molt probablement, intervendrà en les noves pel.lícules de Star Wars (un madur Han Solo a la setena pel.lícula) i Indiana Jones (un vellet Indy?).

Anuncis

Comments on: "El juego de Ender. Orson Scott Card" (2)

  1. Jo tenia un bon record de la novel·la, ja ho vam comentar quan vérem la pel·lícula. M’alegra que també t’hagi agradat. D’alguna manera justifica el record que en tenia. Abans llegia més ciència ficció, ara fa temps que no em dedic al gènere. Tal vegada estaria bé tornar-hi.
    Sobre la pel·lícula, a mi em va agradar i he vist crítiques molt dolentes, però no crec que siguin justes. Trob que té bastant coses bones s’estructura i argument i uns efectes especials més que decents. Tal vegada podríem llegir la continuació.

    • Ja la tenc preparada. Si va repetir l’èxit a nivell de premis de la primera part, no serà molt dolenta, no?

      A mi me passa el mateix que a tu, abans era un addicte a les novel.les de ciència ficció, però ara no m’atreuen gens, encara que El juego de Ender m’ha agradat molt. Potser és falta de pràctica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: