Per xerrar de llibres i altres coses

Llucia Ramis (Palma,1977) és autora de tres novel.les a més de diversos relats. Va debutar amb Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (2008), que va recollir bones crítiques i continuà amb Egosurfing (2010), ressenyada al bloc i que és el motiu que m’hagi decidit seguir la seva obra. A la ressenya que vaig fer el mateix any 2010 venia a dir que la novel.la tenia mancances però que Ramis era una autora amb futur. El que deia, que valia la pena tenir-la en consideració, s’ha confirmat per a mi en aquesta nova novel.la on abandona el registre més contemporani de la seva generació i s’endinsa en una narració sobre la seva família en un homenatge al passat amb referències al present de la crisi amb una protagonista que anirà a cercar la seva pròpia història  en la història dels seus pares i els seus avis.

desplegable_tot all˜ que una tarda mori amb les bicicletes_ruste

224 pàgines

M’estic referint a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes  (2013) que es presentà ja fa uns mesos i que vaig llegir aquest estiu, una novel.la on l’autora torna a demostrar que sap escriure i que vol tenir estil.

Llucia Ramis s’ocupa d’especificar en una nota d’entrada que el que ha escrit no és una autobiografia.  A les entrevistes sí que explica que ha tractat la història de la família i d’ella mateixa però com és normal a la literatura, canviant alguns noms i algunes relacions. No serà una autobiografia, però sí que és una història d’antecedents familiars.

Hi ha altres temes, al principi de la novel.la la protagonista es troba amb 35 anys tornant a casa dels pares perquè s’ha quedat sense feina, circumstància  que serveix per fer una reflexió sobre el desengany d’aquesta generació que, com explica ella mateixa, ha cregut que estudiant molt i sabent idiomes tindria un futur i el que veu és que ha estat crèdula i que no té sortida.

Els personatges del passat són interessants i alguns d’ells un poc excèntrics. Una part de la família és d’origen belga, més moderna, i contrasta molt amb l’Espanya del franquisme. Els capítols dedicats a la joventut de la seva mare estrangera i com va conèixer el seu pare mallorquí i els dels avis belgues estan molt bé.

L’estil també és rellevant perquè revela voluntat literària, i segons el meu parer, l’autora se’n surt. La narració és fragmentada, alternant el passat i el present en petites dosis, fet que reforça el que us deia abans de la voluntat d’estil.

Crec que no us penedireu de la lectura d’aquesta novel.la a més de conèixer un valor que pot tenir un futur destacat en l’aportació mallorquina a la literatura catalana.

Anuncis

Comments on: "Llucia Ramis. Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes" (2)

  1. Vaja, Benet, feia dies que no entrava al bloc i me trob amb dues ressenyes teves i el look nadalenc, que bé!

    He vist algunes vegades na Llucia Ramis a TV3 i la veritat és que és una dona molt simpàtica. Segons tu, l’hauríem de llegir, o sigui que te farem cas, encara que no sé quan.

    Per cert, en els temps que corren, m’ha comfortat llegir com acabes la ressenya, parlant de “l’aportació mallorquina a la literatura catalana”. Molt bé!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: