Per xerrar de llibres i altres coses

Michael-Connelly-Echo-Park

352 pàgines

Echo Park és la dotzena novel.la de la sèrie de Harry Bosch, el personatge creat per Michael Connelly i que,  aconsellat per l’amic Jaume, he llegit primer per comprovar si l’autor era tan bo com ens insistia i després per simple i continuada addicció. El fet és que, gràcies a aquest savi consell, he pogut llegir els llibres en ordre cronològic i he pogut assistir al desenvolupament del personatge des del principi dels anys 90 quan no existien els mòbils o no eren d’ús comú  fins ara que he arribat a l’any 2005 i Bosch, policia de la vella escola, amb prou feines sap utilitzar un  ordinador. Pel camí, a part del cas que centra cada novel.la han passat moltes coses, un casament, una filla, un divorci, diverses amants, enemistats amb superiors, problemes i reconciliacions amb els companys d’equip, una retirada del departament de policia i una tornada a la Unitat de casos oberts amb la seva antiga companya Kiz Rider.

Precisament aquí estem ara, a la Unitat de casos oberts, que significa casos que van quedar sense resoldre i que potser anys després ofereixen una segona oportunitat per tancar-los. En aquesta ocasió la policia deté per casualitat un assassí en sèrie mentre traslladava les restes de dues dones dins bosses de plàstic en una furgoneta de matinada. L’assassí a través del seu advocat ofereix per evitar la pena de mort a canvi de la cadena perpètua, acceptar la culpabilitat en aquests i set casos més i desvetllar on són enterrats els cossos. Un dels assassinats és precisament un cas que obsessiona Bosch des de fa tretze anys i aquí és quan ell entra en joc. Però el que sembla una resolució del cas té alguna cosa que no quadra, i quan el nostre heroi té una intuïció d’aquest tipus podeu estar segurs que la cosa no acaba aquí.

A requesta de Bosch torna a aparèixer l’atractiva agent de l’FBI Rachel Walling amb qui havia treballat en casos anteriors i amb qui havia mantingut també una relació amorosa. Les dues coses es reprendran en aquesta novel.la, la col·laboració i la relació.

No us contaré res de més de l’argument. La novel.la és molt interessant, com sempre. De nou hi torna a haver referències als disturbis racials de l’any 92 – el primer assassinat d’aquest assassí en sèrie es produí aprofitant aquell moment- , ja he comentat a vegades que aquest és un tema recurrent a les obres de Connelly. Llegiu la novel.la, us agradarà o, millor encara comenceu Connelly pel principì, no us decebrà.

Us afegesc un video sobre Echo Park inserit a la mateixa pàgina de l’autor.

Anuncis

Comments on: "Michael Connelly. Echo Park." (6)

  1. Ho he llegit per sobre perquè no vull saber gaire coses ja que he començat fa poc per “El Eco Negro” i ara vaig pel segon. M’encanta i m’agrada que encara em queden tantes novel·les per llegir!

    Salutacions i Bon any!

    • Gràcies pel comentari, bon any també i que ens acompanyin moltes lectures.
      De totes maneres em sembla que pots llegir tranquil.lament l’entrada perquè de l’argument en dic ben poca cosa, com és lògic, però vaja, t’entenc perfectament. Salutacions.

      • Bé, realment només m’he saltat algunes coses que anomenes sobre la història de Harry Bosch al llarg de les novel·les. M’ha fet un salt el cor! Però crec que podré sobreviure 😉

  2. Bona ressenya, Benet però, com diu na Mireia, encara que no desvetlles res de la trama de la novel.la, sí dones potser massa informació de la vida d’en Bosch. Que consti que a mi m’ha agradat veure el seu resum vital, però entenc que qui comença a llegir les novel.les no vol descobrir abans de temps segons quines coses. Jo ja m’hi he trobat en més d’una ressenya (Nueve dragones n’és potser l’exemple més destacat) i ho he hagut de sortejar. Ja m’ho comentaràs (fora del bloc) quan la llegeixis.

    El vídeo ja l’havia vist; de fet, en té més. És una estratègia (que no entraré a valorar) que fan servir molts d’autors com a publicitat dels llibres.

  3. Tens raó, em semblava que parlar així en general de la vida sense esmentar a ningú no era greu i donava una visió de conjunt del personatge, però és veritat, el millor de tot és no saber absolutament res i anar-ho descobrint tot.

    • Sí, és una llàstima perquè fa ganes contar coses. Recorda que la meva ressenya sempre desitjada i mai no feta és una llista de les relacions, personals i professionals, d’en Bosch. Però bé, sempre mos quedarà París la Viquipèdia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: