Per xerrar de llibres i altres coses

Richard Ford. Canadà.

3canada0520

Richard Ford. Diuen que té una semblança amb Clint Eastwood

Avui us vull presentar un autor notable de bona literatura no ressenyat encara al bloc. Pertany a la secció narrativa nordamericana, subsecció autors importants, cosa que fa més greu encara la seva absència fins avui.

Estic parlant de Richard Ford, un autor del qual he vist que tenc a la biblioteca dues obres seves traduïdes al castellà , Un trozo de mi corazón, la seva primera novel.la, publicada el 1976 i que va arribar a les meves mans  l’any 1992 quan la publicà Anagrama, i El dia de la Independencia, de 1995, publicada a Espanya el 1997 per la mateixa editorial. Malauradament em sembla que només em vaig llegir la primera de les dues i no en record pràcticament res. La segona fa setze anys que espera i possiblement un dia li arribarà l’oportunitat.

La primera novel.la que he citat va donar a conèixer a aquest autor però quan va entrar a la fama va ser amb El periodista esportiu, (1995), primer de la trilogia de Frank Bascombe, la segona de la qual és El dia de la Independència citat més amunt.

La seva darrera obra i setena que ha escrit és Canadà (2012) que es va publicar el setembre d’aquest 2013 que ja s’acaba amb una  crítica excel·lent, tant que m’he decidit a tornar a aquest autor.

Ford és un autor minuciós, detallista que explora els seus personatges i la seva peripècia vital extensament. Segons l’autor, es va interessar més per la lectura quan li van detectar una dislèxia, no de les més greus però sí el suficient com per haver de llegir lentament i fixant-se molt en el text. Segons ell aquest fet ha influït a la seva prosa que també és detinguda i reflexiva. Explic tot això per fer notar que ens trobam amb una lectura lenta que precisa una disposició d’ànim diferent a altres tipus de novel.les on el ritme i no deixar que el lector s’escapi són les prioritats essencials.

Per començar, l’inici és molt contundent: “Primer, parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard”. Realment, amb la primera frase t’explica tota la novel.la i t’anuncia una cosa que farà al llarg de tot el text, que és anticipar-te el que succeirà més endavant.

PlantALBA.qxd

510 pàgines

La novel.la té dues parts i un epíleg final que expliquen els dos fets rellevants de la història. A la primera, als anys 60 a Montana, dos germans bessons, ell Dell i ella Berner, de 15 anys es troben que els seus pares, una gent normal fins llavors, atraquen un banc i acaben a la presó. Aquest fet marcarà les seves vides. Fugint dels serveis socials, la germana desapareixerà amb el seu al.lot i  a Dell una amiga de la família el traslladarà a Canadà per viure amb Arthur Remlinger, un nordamericà estrany i no molt clar que un dia també va fugir d’Estats Units i regenta un hotel a la provincia de Saskatchewan on succeirà l’altre fet que es cita al principi de la novel.la. L’epíleg, que l’autor anomena tercera part, es centra en el present, des dels 65 anys d’on el narrador ha contat tota la història.

Canadà és un tragèdia familiar que canvia la vida a dos nins, els separa i els fa anar per camins que no haguessin fet si no hagués estat per aquest accident. Dell Parsons, el narrador, es demana sovint per què succeeixen les coses així, es qüestiona el món que coneix i descriu amb sorpresa aquest món rural del Canadà que ofereix segones oportunitats, els personatges que  l’habiten, el clima hostil, la seva soledat i les seves pors.

En aquesta novel.la no és només important  el que es conta sinó com es conta, l’escriptura demorada, la precisió psicològica, el detall de les descripcions volen un lector pacient que es deixi embolcallar per una lectura atenta. Només puc recomanar el llibre als blocaires dispòsats a deixar-se endur per aquesta disposició d’ànim que deia al principi de la ressenya. Jo, per la meva part, estic considerant llegir-me la trilogia del periodista esportiu. Ja us en diré coses més endavant.

Acabaré amb l’entrevista que El país li va fer a l’autor ara fa poc quan va venir a presentar la seva novel.la:

http://cultura.elpais.com/cultura/2013/08/22/actualidad/1377184121_080441.html

P.S. Avui dia 28 de desembre el diari El País ha inclòs Canadà dins els deu millors llibres de l’any.

Anuncis

Comments on: "Richard Ford. Canadà." (1)

  1. Sí que és ver que té una retirada a en Clint Eastwood.

    Que hagis llegit Canadá és com una broma del teu subconscient, ja que tens al cap que encara no has llegit la premi Nobel.

    El començament de la ressenya en sí de la novel.la m’ha interessat, amb un (de fet, més d’un) crim, però la resta de la ressenya me fa pensar que en Robert Ford serà un altre dels grans autors del bloc que mai no llegiré. En fi, no se pot tenir (ni llegir) tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: