Sabeu qui és Robert Galbraith? sí, l’autor de El cant del cucut (The Cuckoo’s Calling). I sabeu també qui és? El pen name o nom de ploma o pseudònim de J.K. Rowling, la famosa escriptora dels set Harry Pottter i de La vacant imprevista. No estic desvetllant cap secret, a aquestes altures és un fet de domini públic. La història, però, és interessant. Per començar, J.K. Rowling també és un nom de ploma, ja que els editors de Harry Potter van trobar que el nom amb què havia firmat els primers llibres, Joanne Rowling, no era adequat perquè potser a alguns nins no els seria atractiu un llibre escrit per una dona (sí, heu llegit bé) i li van suggerir dues inicials. Com que no tenia segon nom, la K la va treure de la seva àvia Kathleen.
Després de la sèrie que la va fer la dona més rica d’Anglaterra, l’any 2012, Rowling va publicar The casual vacancy, que no va ser mal rebuda per la crítica i que a mi em va agradar bastant (en podeu trobar la ressenya al bloc).
L’any 2013 un desconegut Robert Galbraith va treure una primera novel.la, El cant del cucut, que va rebre molt bones crítiques i de la qual se’n van vendre 1500 exemplars encara que la primera edició es redueix a 500 exemplars venuts. Alguns exemplars signats d’aquesta primera edició s’estan venent ara per entre 4000 i 6000 $.
El cas és més interessant encara perquè no sembla que ens trobem davant una operació de màrqueting, ja que l’editorial estava obligada per contracte a guardar el secret. La indiscrecció va venir de part d’un advocat que estava sotmès a la confidencialitat que ho va explicar, no us ho perdeu, a la millor amiga de la seva dona. Bé, no us avorriré més amb els detalls, anem cap a la novel.la.
Cormoran Strike és un ex investigador militar que va perdre una cama a l’Afganistan i ara ha posat un negoci de detectiu privat. Al començament de la novel.la s’acaba de separar de la seva dona, de bona família i una autèntica bellesa, i se n’ha anat a viure al despatx. Allí se li presenta una al.lota enviada de l’empresa Solucions temporals per fer feina de secretària durant una setmana. De fet aquesta feina temporal, li servirà a na Robin, que així es diu, per viure mentre fa entrevistes per a feines millors.
Apareix un client, John Bristow, germà d’una famosa supermodel que s’havia suicidat feia tres mesos llançant-se des del seu pis al carrer. El germà està convençut que va ser una assassinat i vol que Strike ho demostri.
Crec que estem davant una novel.la estupenda, molt ben escrita dins la tradició de la novel.la de misteri britànica on el procés de deducció és el més important. La parella de feina Cormoran Strike – Robin Dellacott està molt ben trobada.Els dos caràcters estan molt ben dibuixats i us puc assegurar que tenen futur. De fet na Rowling ja ha anunciat un segon llibre i la BBC el rodatge d’aquesta primera aventura per l’any que ve.
Si una cosa sap fer bé J.K. Rowling és dibuixar personatges i fer-los creïbles. Tots els secundaris, des de la mateixa morta, a qui anirem coneixent retrospectivament, fins tots els testimonis, amics i família amb qui s’entrevistarà Strike són coherents i , sincerament, els veus mentre els llegeixes.
La trama també és coherent i la descripció dels mons que hi apareixen també és molt bona, sigui l’ upper class britànica, el món de la moda o les mencions a l’exèrcit del passat del detectiu.
L’escenari és Londres i totes les referències són molt concretes. De fet el despatx és al carrer Denmark, una petita travessia de Charing Cross. Amb el Google Earth me n’hi vaig anar i el bar que hi ha davall del despatx realment existeix i es diu així. I el mateix amb els pubs dels voltants. No us estrany que aviat anem a aquest carrer a fer-nos-hi una foto.
Us en recoman la lectura, ja em donareu la vostra opinió.
llibres i amics 
No m’avorreixen gens “els detalls”. Al contrari. Els trob molt interessants. He llegit que a l’advocat l’han multat amb 1000 lliures per sa seva “indiscrecció”. Quantitat que me sembla ridícula. Ses ventes varen passar de 1500 a 5000 després de saber-se l’identitat del seudònim.
No sé. No sembla que na Rowling necessiti recorre a tècniques de marketing per vendre més ni que tampoc necessiti gaire els doblers però pot ser els de l’editorial si. És un asumpte curios.
Per acabar una “reprimenda”. No me sembla bé que facis servir el nom J.K Rowling per descriure ses habilitats de s’autora d’aquesta novel·la. O poses simplement “Rowling” com fas a altres moments, el seu nom, o poses “Robert Galbraith” però fer servir l’altre seudònim ( Si una cosa sap fer bé J.K. Rowling és dibuixar … ) no me sembla acurat 🙂
Tens raó, en part. Galbraith no, en l’exemple que poses perquè em referesc a l’autora de totes les obres, però sí que és veritat, jo mateix havia dit que J.K. Rowling és un nom de ploma, per tant Joanne Rowling, és el més acurat.
Jo, en canvi, crec que has de posar J.K. Rowling, com a mínim si vols que la gent sàpiga de qui parles. És com si no parlàssim de Woody Allen, o de Martin Sheen (sortirà en una propera entrada), simplement perquè no són els noms legals (Sí que ho és el llinatge Allen, com vaig explicar). Ningú no entendria de qui parlam si feim servir els noms reals.
Em sembla que t’has quedat curt en les vendes. El llibre ha passat als Top ten i se n’ha fet una edició de 400.000 exemplars.
si 🙂 Me falten zeros
Ara que ja m’he llegit tota l’entrada, diria que és una novel.la que llegiré en el seu moment. No vull dir quan perquè després se m’acusaria de retardar-ne deliberadament la lectura.
M’ho havia deixat: IMDb no parla de la possible adaptació de la novel.la El cant del cucut, però sí que anuncia per a enguany mateix la d’Una vacant imprevista, en fase de preproducció i encara sense indicar actors; seria una sèrie de TV. Realment dóna per a tant?
Sí, crec que sí que podria donar , son molts personatges i moltes situacions. Estic pensant en una minisèrie és clar. Una temporada, sis capítols per exemple