Per xerrar de llibres i altres coses

La llave del destino (The Tenth Chamber, 2010; DeBolsillo, 2013; 388 pàgs.) és una prova més que en Glenn Cooper és un mestre del que podríem dir thriller històric (o, més bé, thriller amb llaços històrics), després de la brillant trilogia de l’abadia de Vectis. És un autor que sap crear uns personatges amb molta empatia, unes històries molt atractives, plenes d’intriga, i, com que escriu molt bé, unes novel.les de les que t’enganxen a la cadira. La veritat és que aquesta novel.la m’ha agradat molt, ha sabut mesclar història real amb ficció d’una manera que fa que, a la vegada que necessitis aprofundir en la part històrica, t’endinsis completament en la trama diguem-ne actual. L’únic defecte que té, per a mi, és que acaba d’una manera un poc precipitada, forçada; potser hauria estat millor no acabar tan de sobte. De totes formes, el conjunt és molt positiu.

Un incendi en una antiga abadia situada en la regió francesa del Périgord deixa al descobert un antic manuscrit. Com que el volum ha quedat malmès per les feines d’extinció de l’incendi, l’abat contacta amb un restaurador de París amb qui ja havia treballat, n’Hugo Pineau. Aquest queda fascinat (qui no) pel primer que troba escrit, a la guarda del manuscrit:

Ruac, França, 1307.
Jo, Bartomeu, frare de l’abadia de Ruac, tenc dos-cents vint anys i aquesta és la meva història.

I a la primera línia de la primera pàgina,

A la memòria eterna de l’home més gran que he conegut mai, sant Bernat de Claraval.

Llevat d’aquestes paraules, escrites en llatí, la resta del manuscrit està en clau, encara que el llibre és ple d’il.lustracions que pareixen del Paleolític Superior. També inclou el que sembla ser un misteriós mapa del tresor. Conscient que la troballa té un valor incalculable, en Pineau contacta amb el seu amic Luc Simard, un arqueòleg de gran prestigi, perquè l’ajudi en la investigació de camp a la que el manuscrit els condueix. Descobreixen així un laberint de coves d’incalculable valor arqueològic. Per tal de realitzar l’excavació, en Luc reuneix un equip d’experts entre els que es troba na Sara Mallory, una antiga parella seva experta en plantes, que es convertirà en part important de la trama. La gent del poble de Ruac, amb el seu batle al capdavant, no veuen amb bons ulls l’arribada de tanta gent de fora, i aviat en Luc i n’Hugo prenen consciència que la cova guarda un secret que podria canviar el destí de la humanitat. El problema és que hi ha molta de gent que no vol que aquest secret es faci públic.

La novel.la conté passatges de tres èpoques diferents, entremesclats de manera formidable per l’autor, com ja havia fet en la trilogia de l’abadia de Vectis. Per una banda, serem transportats 30000 anys enrera, a la Prehistòria, on anirem descobrint el secret que amaga la cova. D’altra banda, també coneixerem la història de l’abadia de Ruac, des de l’arribada d’en Bernat de Claraval, germà d’en Bartomeu, cap allà a l’any 1138. La veritat és que aquestes dues històries paral.leles són molt interessants, fins i tot per sí soles, però endemés estan molt ben encaixades en la trama actual.

En fi, com ja he dit, es tracta d’una novel.la molt entretenguda que mescla de manera brillant fets reals amb ficció. Recomanable per passar una bona estona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: