Per xerrar de llibres i altres coses

En fi, ja és ben ver que tot el que comença s’acaba. Quasi sis mesos després de la primera, acabam la sèrie d’entrades dedicades als Òscars, fins al setembre que ve, quan començarem una nova temporada. Però abans de posar el punt i apart, faré uns quants comentaris, començant per la cerimònia, de 3 hores i mitja de durada. Ja he dit que n’Ellen DeGeneres m’ha agradat molt; ha demostrat que per fer riure no cal perdre el bon gust. Això sí, ha començat fort, diguent que entre tots els nominats sumen unes 1400 pel.lícules… i 6 anys d’universitat. Ha estat molt divertida la seva fixació en fer-se una foto amb na Meryl Streep (a la que s’hi han afegit un bon grapat d’actors i actrius) per penjar al twitter. La travelada de na Jennifer Lawrence l’any passat en pujar a recollir el seu Òscar també ha rebut l’atenció deguda. Més tard ha comentat que potser tenien fam i que, si volien, demanava unes pizzes. Efectivament, al cap d’una estona ha arribat un repartidor amb tres pizzes tamany XXL i na DeGeneres s’ha dedicat a repartir-ne trossos als actors i directors de les primeres files. Més tard, ha passat la bessina perquè pagassin les pizzes, obligant a en Brad Pitt a aportar més dels 20 dòlars que inicialment havia posat.

A l’apartat emotiu, s’ha de destacar el discurs d’en Jared Leto, encara que el de na Lupita Nyong’o no li ha quedat enrere. També especialment colpidor ha estat el record als desaparescuts que enguany, molt encertadament, s’ha fet sense aplaudiments (la veritat és que, com es feia abans, no quedava elegant que aplaudissin molt a segons qui, mentres que d’altres finats no rebien cap senyal d’admiració); al final, na Bette Midler hi ha posat una brillant rúbrica.  També s’ha commemorat convenientment els 75 anys de El mago de Oz, amb la cantant Pink interpretant de manera brillant el famós tema “Over the Rainbow”.

Vaja relliscada la de na Cate Blanchett que, en alabar a les altres 4 candidates, ha anomenat a na Julia (Roberts, nominada a la millor actriu secundària per Agosto) en lloc de a na Meryl Streep, nominada com na Cate a la millor actriu principal. Com a detall rosa (o negre), comentaré la mala cara que fan les actrius que, arribada una certa edat, decideixen aplicar-se botox (o quelcom pitjor) a la cara; estic pensant amb na Kim Novak (irreconeixible), i na Goldie Hawn (no tant, però també bastant desfigurada).

Passem als premis. Donada la previsibilitat d’enguany, poques coses (originals) es poden dir. Per fer qualque comentari, diria que ha estat una edició amb els premis moderadament repartits: 5 pel.lícules s’han embutxacat 17 dels 20 premis. A l’hora de  valorar la guanyadora, molta gent dirà que ha estat Gravity, amb 7 premis però, llevat del de millor director i estirant molt el de millor banda sonora, els altres 5 es poden considerar menors (o tècnics): fotografia, muntatge, so, efectes sonors i efectes visuals. En canvi, 12 años de esclavitud i Dallas Buyers Club, amb 3 Òscars cadascuna, han obtingut premis destacats: pel.lícula, actriu secundària i guió adaptat la primera; i actor i actor secundari, a més de maquillatge, la segona. La resta de pel.lícules premiades han obtingut el màxim al que raonablement podien optar: Frozen, els de pel.lícula d’animació i cançó; El gran Gatsby, els dels dissenys de producció i de vestuari; Her, el del guió original; i La gran belleza, el de millor pel.lícula estrangera. Potser Blue Jasmine podria haver obtingut qualque altre premi a part del de millor actriu (pens en el guió original i en l’actriu secundària).

A la part negativa, s’ha de fer especial menció del fracàs de La gran estafa americana, que optava als 7 premis més desitjats (director pel.lícula, les quatre categories interpretatives i guió original), a  més d’altres 3 premis menors, i se’n va de buit; en menor escala, Nebraska i Capitán Phillips no guanyen cap dels 6 premis als que optava cadascuna, com El lobo de Wall Street, que perd 5 opcions d’Òscar, i Philomena, amb cap premi de 4 nominacions.

Finalment, no me puc estar de fer un comentari referent als meus 19 encerts en la quiniela (perdonau-me la immodèstia, o atac d’egocentrisme). Fa ara 10 anys, l’any 2004, també en vaig encertar 19 de 20. En aquella ocasió vaig fallar l’Òscar al millor so, categoria en la qual vaig elegir Master and Commander perquè pensava que El señor de los anillos: El retorno del rey no podia endur-se les 11 estatuetes per a les que estava nominada, i ja n’hi havia adjudicat 10. Però mira per on, se’n va dur les 11. Enguany, tot i saber que la cançó “Let it go”, de la pel.lícula Frozen, era la favorita a totes les apostes, vaig voler ser original (Benet, no havia vist que tu també havies votat, abans que jo, la pel.lícula que al final vaig triar), a la vegada que pensava que en Mandela es mereixia un homenatge en forma d’Òscar i, per això, vaig triar “Ordinary Love”. I mira per on, si hagués triat la més favorita podia haver encertat els 20 premis. Però crec que és millor així, sempre s’ha de tenir marge de millora.

Anuncis

Comments on: "Òscars 2014: Alguns comentaris finals" (6)

  1. He escoltat a sa radio que na DeGeneres s’ha passat sa gala fent fotos per a penjar a twitter amb un Samsung Galaxy (publicitat pagada per Samsung?) però que ses fotos que sortien a twitter estaven fetes amb un iphone. Quines coses 🙂

    Ara que m’ha baixat una mica sa indignació (només una mica) faré sa meva valoració. Aquest pic he vist una pel·licula de ses que he votat, 12 años de esclavitud, però he de dir que la vaig veure després de votar així que potser no conta.

    Jo, com en Jaume, també he triat una categoria on he intentat ser original (maquillatge) i també m’he passat d’original 🙂 Ses altres dues errades han sorgit de pensar que una millor pel·licula als Oscars no pot acabar amb només dos premis més apart del de millor pel·licula. A mi me resulta estrany i no, Jaume no cal que me cerquis quantes vegades ha passat abans que sa millor pel·licula no ha guanyat res més o tans sols un o dos premis més 🙂 O si, potser si estaria bé que ho cercasis. És una dada interessant.

    En qualsevol cas, crec que és de destacar que tant en Jaume com jo hem acertat els nostros errors amb la segona opció. Den Benet m’estim més no dir res perque és un trampos !!! 🙂

    Endevinar que els oscars seran previsibles té tant de merit com endevinar que no ho seran. Altres vegades haviem estat més imaginatius a l’hora de pensar que podria haver sorpreses. Enguany gaire bé tot hom (a en Benet no ho vull contar) hem apostat a que no hi hauria sorpreses i això també té merit.

    Llevat den Benet tots els participants podran sentir-se orgullosos al sopar d’entrega de premis (en Jaume per suposat una mica més que els altres, jeje)

    • Ho cercaré, per descomptat, però no avui, que encara estic destrossat.

      Ben curiós això que dius del mòbil. He sentit a dir que sí que hi havia subvenció. Si és així, la frescura del fet es perd per complet. Com podia pensar que era una cosa sense cap doble intenció (econòmica, és clar). En el que no me vaig fixar és en si les pizzes eren d’una marca important.

      I mira quina casualitat, jo encara no l’he vist a la guanyadora.

      És clar que hem triat la favorita com a segona opció, per això servia aquesta segona quiniela, no? Per prendre’s llibertats sense patir massa.

      I estic totalment d’acord amb tu, aquesta quiniela era molt fàcil, però el mèrit està en haver previst que ho era.

  2. ay! Dues puntualitzacions:

    1. M’havia oblidat que havia vist Blue Jasmine també. Sorry
    2. Ses selfies de la DeGeneres fetes amb el Samsung surten a twitter fetes amb un Samsung. No volia donar a entendre que dins una carcasa de Samsung havien amagat un iphone 🙂 El que ha passat és que altres fotos de na DeGeneres fetes aquest vespre darrera s’escenari i publicades a twitter estaven fetes amb un iphone

    • Per cert, he sentit que les fotos fetes amb el mòbil de na DeGeneres han batut el rècord de re-tuitades (fins i tot, han guanyat a les de n’Obama); avui al matí ja parlaven de més de 2 milions i mig.

  3. Her, her, heeeeeer. També he vist Her!!! Però també després de votar…. ai quin desastre

    • Idò jo, de les 9 pel.lícules nominades a la millor pel.lícula, només n’he vist dues: La gran estafa americana i Capitán Phillips. Mira si sé triar bé: 0 premis de 16 nominacions entre les dues. Sort que vaig decidir no votar-les!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: