Per xerrar de llibres i altres coses

Adeu a Gabo

Avui vespre, mentre tornava a casa amb el cotxe, he posat la radio i estaven parlant sobre Gabriel García Márquez. El to de la conversa era sospitós i  en uns minuts ha quedat clar: Gabo ha mort als 87 anys.

Fa temps què havíem sentit parlar del seu estat de salut, s’ha parlat d’Alzheimer,encara que la seva família no ho ha confirmat mai públicament, i sobretot de càncer. Diversos testi1391715274_928706_1396551969_portadilla_normalmonis que l’havien visitat els darrers anys ja havien parlat del seu deteriorament però no per això deixa de sobresaltar una notícia com aquesta.

Gabo ha estat per un parell de generacions molt més que un escriptor. Ha estat un referent, i en el meu cas el descobriment  de la literatura a l’adolescència. Garcia Marquez  ens va descobrir un món meravellós i desconegut, i va inventar una escriptura que ens va deixar a tots amb els ulls esbatanats i amb la boca oberta i que després va ser anomenada realisme màgic.  La seva fama ha estat universal i molts escriptors  han  escrit sota la influència de la lectura de Cien años de soledad.

Macondo és el territori mític de la seva gran obra. Llegiu-vos Cien años de soledad si no ho heu fet ja i veureu com en acabar la novel.la, teniu la necessitat de tornar-la a començar de nou perquè una primera lectura no basta per recuperar-se de la impressió que deixa en el lector.

Llegiu també El coronel no tiene quien le escriba, El otoño del patriarca, Crónica de una muerte anunciada, El amor en los tiempos del cólera o el llibre de memòries Vivir para contarla. En realitat us recomanaria tots els contes i també alguna novel.la més.

Demà els diaris aniran plens d’homenatges al gran escriptor, jo aquest vespre me n’he anat al prestatge, he obert la primera pàgina i he llegit:

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo…

 

 

 

Anuncis

Comments on: "Adeu a Gabo" (2)

  1. Malauradament, donada la meva tardana arribada a la lectura, he de reconèixer que no he llegit cap llibre d’en García Márquez, però després de la teva esplèndida entrada, plena de sentiment i enyorança, crec que no passarà aquest estiu sense que segueixi les teves recomanacions.

    Gràcies per l’entrada, una gran primícia.

  2. No he llegit ” Vivir para contarla” , però segur que ho faré. Les altres novel·les les he disfrutat moltíssim. I, Jaume, no pots parlar de les novel·les, però per ventura sí ho pots fer de les pel·lícules basades en la seva obra, que també estan força bé.
    Bona iniciativa Benet…hem d’ estar al dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: