Per xerrar de llibres i altres coses

N’Ingmar Bergman (Uppsala, 1918 – Fårö, 2007) és considerat un dels més grans directors de la història del cinema. A pesar de ser multipremiat (entre d’altres, amb 7 premis en els festivals de Venècia i Cannes, i 2 en el de Berlin), mai no va guanyar un Òscar (de 9 nominacions), si no comptam el premi honorífic Irving G. Thalberg que se li va concedir l’any 1971, encara que algunes fonts li atorguen els tres premis a la millor pel.lícula en llengua estrangera que tres de les seves pel.lícules guanyaren (El manantial de la doncella, 1960; Como en un espejo, 1961; i Fanny y Alexander, 1983); segons l’Acadèmia, emperò, aquests premis es concedeixen als països i no als directors i/o productors.

Quan en Bergman es trobava cercant localitzacions per a la seva pel.licula Como en un espejo, el seu director de fotografia el va convèncer perquè anàs a Fårö, una petita illa (18 Km de longitud i 7.5 Km d’amplada màxima) situada a l’extrem nordest de Gotland, a 7 minuts en ferry. La impressió que li va causar aquesta illa al director suec va ser tan gran que hi va rodar fins a 7 pel.lícules, la va fer el seu lloc de residència, va donar diners per a diferents obres i va rodar documentals sobre la vida dels seus habitants; a més, va demanar que en morir fos enterrat allà. Els prop de 500 residents habituals de Fårö sempre li han agraït molt tot el que va fer per l’illa, i des de 2004 cada any se celebra el mes de juny la setmana Bergman en el seu honor.

Poc després de la mort del genial director, na Mari Jungstedt li va voler retre un homenatge i, així, la figura d’en Bergman planeja sobre tota la novel.la Doble silencio (Den dubbla tystnaden, 2009; MAEVA, 2014; 333 pàgs.), la seva setena novel.la i darrera publicada a Espanya. La novel.la inclou reflexions dels diferents personatges sobre diverses pel.lícules d’en Bergman i sobre alguns dels seus actors franquícia.

En Sam i n’Andrea, en Hakan i na Stina, i en John i na Beata (aquests dos ja aparescuts a Ningú no ho ha vist) són tres parelles residents en una zona benestant de Visby, els fills de les quals sempre han anat junts a l’escola. Formen un grup molt unit, i una vegada a l’any fan un viatge ells sols, sense fills. En Sam és un reconegut director de cinema que acaba de finalitzar el rodatge d’una pel.lícula, i enguany ha convinçut els amics per assistir a la setmana Bergman, a Fårö, i després continuar viatge cap a Stora Karlsö, una altra petita illa situada a 6 Kms a l’oest de Gotland, on esperen ser testimonis de l’espectacle que suposa la partida de l’ocell marí anomenat somorgollaire cap al seu refugi d’hivern, al sud del Bàltic; és realment impressionant veure com les cries es llancen des dels acantilats cap al mar.

Na Jungstedt, potser com a part de l’homenatge a en Bergman, ha construït una novel.la on dibuixa amb molta cura les personalitats i les interrelacions entre aquestes sis persones, de manera que més d’un dubtarà si està llegint una novel.la de l’escriptora sueca o mirant una pel.lícula d’en Bergman. Això sí, que ningú pateixi, la novel.la té tots els ingredients que na Jungstedt acostuma a utilitzar, amb grans dosis de misteri i tensió, incloent alguns passatges que te fan patir pels personatges.

L’illa de Stora Karlsö

Aprofitant unes hores lliures, una de les dones decideix fer una volta en bicicleta per mirar de localitzar la casa d’en Bergman i, quan unes hores més tard no ha tornat, el seu marit i la resta d’amics es comencen a preocupar. Ja a Stora Karlsö, desapareix un altre dels integrants del grup i, quan és trobat mort amb un testimoni que assegura haver vist com el tiraven per un acantilat, la policia comença a prendre’s seriosament el cas. Al llarg de la investigació, en aquesta novel.la més duita a terme per na Karin Jacobsson que per n’Anders Knutas, convalescent d’un accident domèstic i passant una mala època matrimonial, anirem descobrint que els sis amics amaguen secrets de gelos, sexe i mentides.

El veredicte, com podeu esperar, no és gens desfavorable, ans al contrari; na Mari Jungstedt ha demostrat sobradament la seva capacitat per construir trames interessants plenes de misteri. A més, en aquest homenatge a en Bergman, ha cuidat molt el desenvolupament dels personatges; així, la presentació que ens fa del grup d’amics al principi de la novel.la és realment molt bona. Per posar-li algun emperò (sempre se m’acusa de fer ressenyes positives, què hi puc fer si triï bé els llibres?), els qui hàgiu llegit les altres novel.les de na Jungstedt trobareu a faltar un final trepidant, encara que en trobareu un de ben emotiu, per raons que no descobriré aquí.

Per acabar, donaré notícies fresques que he trobat investigant un poc (és a dir, xafardejant per la xarxa). Resulta que na Jungstedt ha aparcat de moment la sèrie de Gotland i ha iniciat una nova sèrie que escriu a quatre mans amb la seva parella actual, l’escriptor noruec de novel.la negra i fantàstica Ruben Eliassen, a qui va conèixer a les Canàries, el seu lloc de residència des de fa devers un any. La primera novel.la (esperada a Suècia per al 2015) està ambientada a les pròpies Illes Afortunades i està protagonitzada per una periodista sueca i un expolicia d’Oslo. Sí, una dona sueca i un homo noruec, encara que, segons diu na Jungstedt, no són ells dos. De totes formes, els seguidors de les aventures d’en Knutas i en Berg podem estar tranquils, na Jungstedt ha dit que continuarà escrivint-ne històries; a més, encara tenim pendents d’edició a Espanya 5 llibres de la sèrie de Gotland.

Anuncis

Comments on: "Doble silencio. Mari Jungstedt" (6)

  1. Normalment ses teves entrades me fan entrar ganes de llegir el llibre. Aquest cas no és una excepció. Encara que havent llegit ses sis anteriors estic una mica predestinat a llegir sa setena (fins i tot si s’entrada no m’havés enganxat). S’unic dubte és si ho faré per juliol o per agost …

    • Ja saps que pots disposar-ne quan vulguis, i éts el primer que en parla; per tant, tens preferència.

  2. Bones, jo l’he començada fa un parell de dies, de moment està interessant. M’he llegit la primera part de la ressenya i quan començava l’argument he llegit en diagonal per si de cas fins que hi he tornat quan parlaves dels nous projectes de la nostra amiga Jungstedt. o sigui que quan acabi, afegiré un paràgraf al comentari, ja diré més coses.

    • Fas bé de no llegir completament la ressenya, per si de cas; de totes formes, llevat de la relliscada a La casa del alfabeto, procur no posar spoilers. Esperarem el teu veredicte sobre la novel.la.

  3. Ja l’he acabada. M’ha agradat el final emotiu que esmentaves, i pel que fa al final trepidant amb angoixa, persecucions o anant justos de temps, crec que no sempre és necessari i m’alegra que no n’hi hagi aquí. De fet em cansa que el gènere hagi de tenir sempre un final com si fos una pel.lícula o pensat per a la futura pel.lícula. a les novel.les detectivesques antigues, les de deducció no era absolutament necessari aquest final trepidant que dius.
    Sembla que la novel.la vulgui incidir més en els problemes interiors dels personatges, no trobes?. En fi, lectura còmoda i interessant com és habitualment la nostra amiga.
    Encara queden cinc Knutas? bé, esperem que ens vagis informant

    • Tens raó però, de vegades (no és aquest el cas), un final trepidant pot arreglar una novel.la avorrida.

      Tu que domines en Bergman, li veus parescuts? Ho dic per això de la incidència que fa en la part vital dels personatges.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: