Per xerrar de llibres i altres coses

En Viktor Arnar Ingólfsson (Akureyri, Islàndia, 1955) es va graduar en Enginyeria Civil l’any 1983, i des de fa uns anys compagina la seva activitat literària amb la seva feina a la Direcció Nacional de Carreteres d’Islàndia. L’any 1978 va publicar la seva primera novel.la Dauðasök, i l’any 1982 la seva segona, Heitur snjór. Després va estar prop de 20 anys sense publicar cap llibre, fins que l’any 1999 va publicar Engin spor, nominada al prestigiós premi Glassnyckeln (Clau de vidre) representant Islàndia. Tres anys després, l’any 2002, va publicar El enigma Flatey, amb la que va tornar a obtenir una nominació al premi Glassnyckeln. L’any 2005 va publicar Afturelding, adaptada amb gran èxit com una sèrie de televisió i, finalment, l’any 2009 va publicar la, per ara, seva darrera novel.la, Sólstjakar.

Flatey 4El enigma Flatey (Flateyjargáta, 2002; Alfaguara Negra, 2014; 343 pàgs.) centra l’acció en la petita illa (dos kilòmetres de llarg per quasi un d’ample) del mateix nom situada a Breidafjördur, un fiord de la costa oest d’Islàndia. La zona és plena d’illes, illots, roques i d’altres petites formacions rocoses; segons explica l’autor en boca d’un dels protagonistes, si s’entén com illa una porció de terra a la que la corrent marina no cobreix completament quan la marea puja i que a més té vegetació, aleshores s’han arribat a comptar unes tres mil illes en aquest fiord. Si hi afegim esculls sense vegetació, aleshores el recompte es fa impossible. De totes formes, molt poques d’aquestes illes estan habitades. L’illa de Flatey, on l’autor solia estiuejar de petit a la casa dels seus padrins, n’és una de les poques amb residents fixos (en alguna pàgina web es diu que, de fet, és l’única illa habitada del fiord). Durant l’estiu rep molts de visitants, tant persones que hi tenen una segona residència com turistes, però actualment només dues famílies hi viuen tot l’any. De totes formes, la trama de la novel.la està situada l’any 1960 i, en aquella època, almenys si tenim en compte la novel.la, la població era més gran. Pensau, si no, en la poca gràcia que tendria una història d’assassinats en una illa amb només 5 persones. Bé, ara que hi pens, n’Agatha Christie va muntar un bon sidral en una illa amb 10 persones. En fi, no ens desviem del tema. Com a curiositat, l’illa de Flatey disposa des de 1926 d’una esglèsia, l’interior de la qual està decorat amb pintures d’escenes de la vida a l’illa, realitzades per un pintor català, en Baltasar Samper, com a agraïment per l’acollida que se li va oferir quan va visitar l’illa. Flatey és coneguda perquè dóna nom al més gran dels manuscrits islandesos medievals, el Llibre de Flatey (Codex Flateyensis, en llatí), que conté sagues de reis nòrdics escrites i il.lustrades en 225 fulles de paper vitel.la. Ubicat des de 1662 en el Museu Real de Copenhague, el Llibre de Flatey va retornar a Islàndia l’any 1971 com a tresor nacional islandès i actualment està exposat a la Casa de la Cultura Nacional de Reikjavík.

La trama de la novel.la és la següent: un dia de la primavera de 1960, una família de caçadors de foques arriben a la seva habitual zona de caça, l’illa de Ketilsey, prop de Flatey, on troben un cadàver en avançat estat de descomposició. Per tal d’investigar els fets, arriba a Flatey l’ajudant del governador, qui comptarà amb la col.laboració del batle de l’illa. Aviat descobreixen que el mort era un conegut investigador de còdexs danès i, a mesura que la investigació avança, tot pareix indicar que la mort de l’investigador podria tenir que veure amb el Llibre de Flatey. Més tard, apareix una altra víctima, trobada en una posició que fa pensar en qualque tipus d’assassinat ritual. Arribats a aquest punt, Reikjavík envia un parell d’inspectors perquè es facin càrrec de la investigació. A poc a poc anirem descobrint que els diferents personatges implicats en el cas tenen un passat en comú que, potser, podria explicar les morts.

Cada capítol, curtet, acaba amb passatges del Llibre de Flatey sobre els herois nòrdics, i al final de la novel.la, l’autor inclou en forma d’annex uns extractes d’aquesta obra referents a la Saga dels Vikings de Jomsborg, un grup de mercenaris del segle X que formen part de la llegenda d’aquelles terres. Realment un toc històric final que completa molt bé la novel.la.

Es tracta d’una novel.la negra,… o no; històrica,… o no; en tot cas, es tracta d’una bona novel.la, això sí. La veritat és que està molt ben escrita, la història que conta és molt interessant, com interessant és la localització de la història; a més, ens il.lustra amb passatges de la història antiga dels nòrdics. És recomanable per a qui agradin les novel.les negres,… o no; històriques,… o no; en fi, per a qui agradin les bones novel.les.

Nota (curiosa) final:

Cercant informació sobre el tema, vaig descobrir una cosa ben curiosa. Molta gent ha sentit parlar de Bluetooth, el protocol de comunicació sense fils inventat l’any 1994. Però, i d’on ve el nom? Serà que qui el va inventar tenia una dent blava? Idò resulta que el nom prové d’un dels reis nòrdics (concretament, danès) que surten en el Llibre de Flatey, en Harald “Blåtand” Gormsen (c. 935-c. 985). El seu malnom no té un origen cert; podria provenir de ‘Blå’, blau, fosc, per la seva pell i pèl foscos, i ‘tand’ que significa gran home; però també hi ha qui diu que tenia algunes dents de color blavós degut a una malaltia. El fet és que el seu malnom es va traduir a l’anglès com Bluetooth. En Jim Kardach, de la companyia Intel, que estava treballant en el disseny d’un sistema de comunicació sense fils, va proposar el nom de Bluetooth per al sistema perquè en aquella època estava llegint un llibre sobre els vikings i va descobrir que aquest rei danès va aconseguir unificar diferents tribus nòrdiques, com pretenien fer ells amb diferents dispositius mòbils. Fixau-vos en l’emblema de Bluetooth, que no és més que la unió de les dues inicials del rei, les runes hagall Runic letter ior.svg, i berkana Runic letter berkanan.svg, la H i la B.

Anuncis

Comments on: "El enigma Flatey. Viktor Arnar Ingólfsson" (3)

  1. El fet que al llibre hi hagi referències a les sagues islandeses és un valor afegit. aquestes sagues són molt interessants. Em sembla que em fa ganes llegir aquest llibre només per aquest aspecte.
    La informació sobre el Bluetooth, és sorprenent, per la informació en sí i sobretot perquè siguis capaç d’esbrinar aquestes coses 🙂

  2. Va ser pura casualitat, cercant informació (com sempre) sobre el llibre llegit; ja saps, una pàgina duu a una altra i, al final, sense donar-te’n compte, acabes descobrint moltes coses. Quan me va aparèixer el rei nòrdic amb el malnom de Bluetooth, me va picar la curiositat i vaig investigar si tenia que veure amb el sistema sense fils.

    • Si, jeje. Hem de reconèixer que en Jaume és molt bo per aquestes coses. Lo de bluetooth és genial 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: