Per xerrar de llibres i altres coses

Qui ha estat el millor tenista de l’història? Aquesta és sa pregunta que em vaig fer el 14 de juny del 2011, ara fa gaire bé tres anys.

https://llibresiamics.wordpress.com/2011/06/14/towards-the-goat-in-tennis-history-open-era/

Tres anys és ja un temps raonable per revisar aquells arguments i actualitzar els nombres. Pot resultar interessant veure com han evolucionat els resultats den Roger Federer i en Rafael Nadal en comparació amb els clàssics i esbrinar de quina manera la irrupció den Novak Djokovic l’obre una porta dins el grup selecte dels més grans

Vull recordar que els nombres que es presenten corresponen al que es coneix com “era open”, a partir de l’any 1968, quan es va permetre als tenistes amateur competir amb els professionals i es va crear s’estructura moderna del tenis tal com la coneixem ara, i més concretament a partir de la creació de l’ATP (Associació de tenistes professionals) a l’any 1972, a partir de la qual existeixen estadístiques fiables i completes de tots els jugadors.

Durant aquests darrers tres anys en Roger Federer a aconseguit una fita important. Ha passat al cap davant de la llista de jugadors que han estat més setmanes com a nombre ú del mon i al mateix temps a superat el límit de les 300 setmanes. Aquest fet el posa una passa per davant den Sampras ja que el nombre de setmanes com a nombre ú es sempre considerat com un índex molt fiable de la qualitat dels jugadors, encara que no hauria de ser l’únic.

Així ha canviat la qualificació els darrers tres anys. Un altre canvi significatiu és la irrupció den Djokovic dins la llista. Però potser el més important és que en Rafael Nadal segueix contant (és el nombre ú actual) i ja està molt prop del top-5.

Setmanes com a nombre ú (a partir de l’any 1973)

Juny 2011 Juny 2014
1.- Pete Sampras 286 1.- Roger Federer 302
2.- Roger Federer 285 2.- Pete Sampras 286
3.- Ivan Lendl 270 3.- Ivan Lendl 270
4.- Jimmy Connors 268 4.- Jimmy Connors 268
5.- John McEnroe 170 5.- John McEnroe 170
6.- Bjön Borg 109 6.- Rafael Nadal 139
7.- Andre Agassi 101 7.- Bjön Borg 109
8.- Rafael Nadal 100 8.- Andre Agassi 101
9.- Lleyton Hewitt 80 9.- Novak Djokovic 101
10.- Stefan Edberg 72 10.- Lleyton Hewitt 80

A la qualificació de nombre ú a final d’any (des de l’any1973) hem d’afegir un any a en Nadal i 2 a en Djokovic, potser el jugador amb millors resultats aquests tres darrers anys

Juny 2011 Juny 2014
1. Pete Sampras 6 1. Pete Sampras 6
2. Jimmy Connors 5 2. Jimmy Connors 5
3. Roger Federer 5 3. Roger Federer 5
4. Ivan Lendl 4 4. Ivan Lendl 4
5. John McEnroe 4 5. John McEnroe 4
6. Björn Borg 2 6. Rafael Nadal 3
7. Rafael Nadal 2 7. Björn Borg 2
8. Lleyton Hewitt 2 8. Lleyton Hewitt 2
9. Stefan Edberg 2 9. Stefan Edberg 2
10. Novak Djokovic 2

Comparant el nombre de títols és remarcable l’augment de títols den Nadal però també hem de considerar a en Federer que ha superat en McEnroe i ara està ja dins el tres tenistes que més títols han guanyat a l’era open.

Juny 2011 Juny 2014
1. J. Connors 109 1. J. Connors 109
2. I. Lendl 94 2. I. Lendl 94
3. J. McEnroe 77 3. R. Federer 78
4. R. Federer 67 4. J. McEnroe 77
5. P. Sampras 64 5. P. Sampras 64
6. B. Borg 64 6. B. Borg 64
7. G. Vilas 62 7. R. Nadal 64
8. A. Agassi 60 8. G. Vilas 62
9. I. Nastase 58 9. A. Agassi 60
10. B. Becker 49 10. I. Nastase 58
11. R. Nadal 46 11. B. Becker 49

Si ens fitxem en el nombre de partits guanyats i més concretament en el percentatge de victòries, poques coses han canviat llevat de que ara apareix entre el deu millors en Novak Djokovic.

Percentatge de victòries (Jugador Victories Derrotes Percentatge)

Juny 2011 Juny 2014
1. Rafael Nadal 515-107 82,79 % 1. Rafael Nadal 698-135 83,79 %
2. Björn Borg 608-127 82,72 % 2. Björn Borg 608-127 82,72 %
3. Jimmy Connors 1.242-277 81.76 % 3. Jimmy Connors 1.242-277 81.76 %
4. Ivan Lendl 1.071-239 81.75 % 4. Ivan Lendl 1.071-239 81.75 %
5. John McEnroe 875-198 81,50 % 5. John McEnroe 875-198 81,50 %
6. Roger Federer 777-182 81,02 % 6. Roger Federer 954-222 81,12 %
7. Boris Becker 713-214 76,9 % 7. Novak Djokovic 573-135 80,93%
8. Pete Sampras 762-222 77,4 % 8. Boris Becker 713-214 76,9 %

Una altra qualificació que ha sofert un ensurt important és la de nombre de Grand Slams guanyats. Aquí les quatre victòries den Nadal l’han pujat a la segona posició històrica a només tres den Federer. Les quatre victòries den Djokovic aquest període no li basten encara per aparèixer entre els millors (en té només sis en total).

Nombre de Grand Slams guanyats

Juny 2011 Juny 2014
1.- Roger Federer 16 1.- Roger Federer 17
2.- Pet Sampras 14 2.- Rafael Nadal 14
3.- Roy Emerson 12 3.- Pet Sampras 14
4.- Bjön Borg 11 4.- Roy Emerson 12
5.- Rod Laver 11 5.- Bjön Borg 11
6.- Rafael Nadal 10 6.- Rod Laver 11
7.- Bill Tilden 10 7.- Bill Tilden 10
8.- Fred Perry 8 8.- Fred Perry 8
9.- Andre Agassi 8 9.- Andre Agassi 8
10.- Jimmy Connors 8 10.- Jimmy Connors 8
11.- Ken Rosewall 8 11.- Ken Rosewall 8
12.- Ivan Lendl 8 12.- Ivan Lendl 8

Una altra qualificació on en Federer ha passat a ocupar la primera posició és la de partits guanyats a un Grand Slam. Ha superat ja clarament en Connors al cap davant i deixa molt enfora a tots els perseguidors. En Nadal entra en força dins la llista, ja es troba en sexta posició, seguit no molt enfora per en Djokovic, ja entre els 10 millors

Partits guanyats de tornejos Gran Slam

Juny 2011 Juny 2014
1. Jimmy Connors 233 1. Roger Federer 268
2. Andre Agassi 224 2. Jimmy Connors 233
3. Ivan Lendl 222 3. Andre Agassi 224
4. Roger Federer 219 4. Ivan Lendl 222
5. Pete Sampras 203 5. Pete Sampras 203
6. Stefan Edberg 178 6. Rafael Nadal 184
7. Ken Rosewall 175 7. Stefan Edberg 178
8. Roy Emerson 174 8. Ken Rosewall 175
9. John McEnroe 167 9. Novak Djokovic 169
10. Boris Becker 163 10. John McEnroe 167
… Rafael Nadal 131 11. Boris Becker 163

Respecte al percentatge de victòries en Nadal segueix segon però més prop den Borg. En Djokovic entra en força, situant-se el cinquè.

Percentatge

Juny 2011 Juny 2014
1. Björn Borg 89.81 141-16 1. Björn Borg 89.81 141-16
2. Rafael Nadal 87.9 131-18 2. Rafael Nadal 88,46 184-24
3. Roger Federer 87.3 219-32 3. Roger Federer 86,45 268-42
4. Pete Sampras 84.23 203-38 4. Pete Sampras 84.23 203-38
5. Ken Rosewall 83.7 175-34 5. Novak Djokovic 84.04 169-32
6. Rod Laver 83.0 142-29 6. Ken Rosewall 83.7 175-34
7. Jimmy Connors 82.6 233-49 7. Rod Laver 83.0 142-29
8. Ivan Lendl 81.9 222-49 8. Jimmy Connors 82.6 233-49
9. Roy Emerson 81.7 174-39 9. Ivan Lendl 81.9 222-49
10. John McEnroe 81.5 167-38 10. Roy Emerson 81.7 174-39

Allà on en Nadal ha agafat més avantatge és a la classificació de nombre de Master 1000 guanyats. No sembla que ja en Federer el pugui arribar a superar però alerta amb en Djokovic que no es troba molt enfora, al tercer lloc.

Nombre de Master 1000 guanyats

Juny 2011 Juny 2014
1.- Rafael Nadal 19 1.- Rafael Nadal 27
2.- Andre Agassi 17 2.- Roger Federer 21
3.- Roger Federer 17 3.- Novak Djokovic 19
4.- Pete Sampras 11 4.- Andre Agassi 17
5.- Novak Djokovic 9 5.- Pete Sampras 11
6.- Tomas Muster 8 6.- Tomas Muster 8
7.- Michael Chang 7 7.- Michael Chang 7
8.- Andy Murray 6 8.- Andy Murray 6

Analitzant els nombres sembla que queda més clar ara que fa tres anys que en Federer es troba per davant den Sampras. Els nombres de Hewitt, McEnroe, Edberg, Connors i Lendl tampoc es poden comparar amb els den Federer. En Borg malauradament, es va retirar massa prest i en Djokovic no pareix que pugui arribar a uns nombres que el permetin discutir el lideratge als millors.

Però en Nadal s’atraca a en Federer molt més ràpidament del que en Federer s’ha avançat a en Sampras. Si avui en dia hem de pensar amb qui és el tenista amb millor historial només podem pensar amb aquests dos: en Federer i en Nadal. I tots dos estan encara en actiu. Sa lluita és cada vegada més renyida.

Anem a recordar algunes comparacions entre els dos i veure com han evolucionat

Amb el que respecte als enfrontaments directes Nadal-Federer

Juny 2011 Juny 2014
17-8 23-10

El percentatges són cada vegada més favorables a Nadal

 

TOTALS Juny 2011 Juny 2014
Rafael Nadal 515-107 82,79% 698-135 83,79%
Roger Federer 777-182 81,02% 954-222 81,12%

 

Partits Grand Slam Juny 2011 Juny 2014
Rafael Nadal 131-18 87,9% 184-24 88,46%
Roger Federer 219-32 87,3% 268-42 86,45%

I si tenim en compta tan sols l’actuació dels dos jugadors durant els anys que han coincidit al circuit (2005-2014) les dades ja posen en Nadal per davant:

Títols totals

Juny 2011 Juny 2014
Rafael Nadal 46 64
Roger Federer 55 66

 

Tornejos Gran Slam

Juny 2011 Juny 2014
Rafael Nadal 10 14
Roger Federer 12 13

Tornejos Master 1000

Juny 2011 Juny 2014
Rafael Nadal 19 27
Roger Federer 13 17

En Federer va aguantar una mica els seus bons resultats el 2011, guanyant dos títols importants a finals d’any i especialment el 2012 amb 6 títols, entre ells el seu darrer Grand Slam (Wimbledon). Però els seus nombres han baixat dràsticament aquests dos darrers anys. Un títol el 2013 i un altre sa primera mitat del 2014, tots dos menors.

En Nadal va tenir un final de 2011 i principi de 2012 complicat perdent fins a tres finals seguides de Grand Slam amb en Djokovic: Wimbledon, Open Usa i Australia, i va sofrir una lesió important el 2012 que el va tenir gaire bé un any sense competir. Però va tornar en força després de la lesió, guanyant 10 títols el 2013 i 4 més la primer mitat del 2014. Tot i les seves continues lesions ha aconseguit una fita molt important: guanyar al menys un títol de Grand Slam durant 10 anys seguits, des de el 2005 fins al 2014 i segueix contant.

 

Per tot això, en aquests moments, i a falta d’alguns anys fins què acabin les carreres dels dos jugadors podem indicar que els indicis suggerint que Rafael Nadal podria convertir-se en el GOAT de la història del tenis són encara més clars que fa tres anys. Tan sols els problemes físics den Nadal i/o un Djokovic al seu millor nivell sembla que podrien evitar que això passes.

A més a més en Nadal compleix una premissa per ser és el millor de tots els temps que és ser millor que els jugadors que han competit amb ell al circuit. Aquesta premissa no la compleix en Federer.

A dia d’avui només 7 jugadors tenen un record positiu en els enfrontaments amb en Nadal i gaire be tots perquè s’han enfrontat amb ell quan encara era un al·lot, abans de explotar com a tenista l’any 2005. Tan sols en Davydenko pot presumir de tenir un record positiu contra en Nadal havent jugat contra ell durant la seva plenitud encara que ja fa molt que no juguen plegats. Alguns diuen que quan en Nadal es troba a la seva banda del quadre es deixa perdre abans per no tenir que jugar contra ell i perdre aquesta avantatja que ara té.

Jugadors que tenen un record positiu als enfrontaments amb en Nadal

Nikolay Davydenko 5-6 2011 (darrera derrota)
Chris Guccione 0-1 Sidney 2007
Joachim Johansson 0-1 Stocolmo 2006
Dominik Hrbaty 1-3 Lyon 03/ Auckland 04/ Auckland 05
Olivier Mutis 0-1 Palermo 2004
Alex Corretja 0-2 Madrid 2003/ Barcelona 2003
Paradom Srichapan 0-1 Wimbledon 2003

I només ha perdut més de tres partits amb els següents jugadors. Amb tots ells però, amb un record positiu, en algunes ocasions fins i tot d’escàndol. Només en Djokovic li fa front en aquest aspecte:

Novak Djokovic 23-19
Roger Federer 23-10
David Ferrer 22-6
Andy Murray 15-5
Lleyton Hewitt 7-4
Juan Martín del Potro 8-4
Mikhail Youzhny 11-4

Tornant a la pregunta de l’inici de l’escrit, crec que haurem de tornar-la fer d’aquí a tres anys. Segurament llavors ja podrem dir qui és el GOAT del tenis. Al menys a espera del ressorgiment d’alguna figura nova. Figura que per altra banda no es deixa veure encara entre els jugadors joves del circuit.

Fins d’aquí a tres anys …

Anuncis

Comments on: "Towards the goat in tennis history (open era). Revisited" (10)

  1. Si fa 3 anys ja vaig quedar impressionat amb el teu estudi, enguany encara hi estic més, pel fet de ser tan complet, i per la sorpresa que m’ha donat veure l’entrada quan diumenge, gaudint d’una final d’infart (en qualque moment), i després d’haver disfrutat d’una de les millors finals femenines de la història (si no la millor, que la memòria ja me falla), vaig pensar que estaria bé actualitzar la teva entrada, més quan ahir dilluns (com cada vegada que hi ha un Grand Slam, i més si guanya en Nadal), les visites a la teva anterior entrada augmenten de manera espectacular. Idò avui m’he trobat la teva entrada. Fantàstic i oportú!

    Dit tot això, voldria fer uns quants comentaris:

    1) De tot el que ha aconseguit en Nadal cara a ser considerat el GOAT, el que més m’impressiona (i que molt bé inclous en el teu estudi) és el fet de ser l’únic tenista de la història en guanyar almenys un Grand Slam en cada un dels seus 10 anys de professional. No sé si aquesta fita la comparteix amb qualque altre esportista (de qualsevol categoria); al cap me venen noms com Valentino Rossi (ha fallat qualque any), Jordan (no sé quants títols suma entre universitaris, olímpics i NBA, però almenys va estar un any sense guanyar res, en la seva primera retirada), Schumacher (no podem comparar una carrera guanyada amb un Grand Slam, i títols mundials no en té 10), i no se m’ocorr cap altre grandíssim esportista, com no sigui en el golf, però pensem que parlam de títols grans, no menors.

    2) Ara diré una cosa evident: en Nadal és el GOAT sobre terra batuda, a pesar que en Vilas (crec) té més títols que ell, però només un Roland Garros, mentres que en Nadal s’ha convertit en qui més títols ha guanyat en un mateix torneig, i en qui més títols de Roland Garros consecutius ha guanyat.

    3) Jo crec que, si les lesions el respecten almenys dos anys, ningú no tendrà dubtes que ell serà el GOAT; si no és així, potser ho sigui en Federer, perquè a en Djokovic, grandíssim jugador, no crec que li quedin tants anys de número ú com per superar els registres d’en Federer. Potser en una propera entrada, podries fer una comparativa entre els tres grans (Federer, Nadal i Djokovic) amb fites aconseguides a la mateixa edat; per exemple, a l’edat que té ara en Djokovic, com anaven en Nadal i en Federer?, quant han guanyat després? I també, a l’edat d’en Nadal, què havia fet en Federer?, i què va fer després?

    De totes formes, repetesc la meva felicitació per un estudi tan complet.

  2. Gracies Jaume, tu sempre tan amable 🙂

    En Nadal ja fa uns quants d’anys que és el GOAT indiscutible damunt terra. Ni Borg ni Vilas ni gaites. Hi ha poques estadístiques del “tennis on clay” que ja no domini en Nadal. En Vilas, es cert, ha guanyat més titols a terra que en Nadal, però la major part d’ells menors. I així i tot el nombre de titols guanyats per en Vilas a terra es de 46 i en Nadal ja en du 45. No crec que hi hagi ningú que dubti que aquesta estadística es tombarà també cap en Nadal ben prest.

    Respecte al que dius d’en Djokovic no podem oblidar que només és un any més jove que en Nadal, de fet 51 setmanes més jove. I per tant li queden dins el circuit un nombre d’anys semblants a en Nadal.

    Algunes dades de ses que t’agraden: En Djokovic va guanyar el seu primer master 1000 l’any 2007. Aquell any en va guanyar 2. El primer master 1000 den Nadal va ser el 2005, any que en va guanyar 4. Podries dir-me que sa diferencia no és gaire grossa però mirem els Grand Slams. El primer Grand Slam den Djokovic va ser el 2008 (Australia) i el segon el 2011!!! (també Australia). En Nadal va guanyar el primer a RG el 2005 (3 anys abans, dos anys més jove que en Djokovic) i el segon, també RG el 2006 (5 anys abans que en Djokovic, 4 anys més jove). No, en Djoko no és un rival creible per GOAT. És un molt bon jugador, va fer un any increible el 2011, però no està a l’altura dels més grans.

    En qualsevol cas no serà fàcil que en Nadal arribi als 17 Grand Slams. Després de complir 28 anys pocs tenistes han aconseguit fites importants. Però és possible. El darrer Grand Slam den Sampras el va guanyar amb 31 anys, el darrer de Federer també amb 31 anys… Ja ho veurem. De moment, en qüestió de temps en Federer li du una mica de ventaja a en Nadal, va guanyar el seu 14 Grand Slam quan encara no havia complert els 28…

  3. I una altra cosa que pot ser interessant. Què han fet els grans jugadors després de cumplir els 28 anys? N’Agassi va guanyar 3 Grand slams més, en Sampras en va guanyar 2 més, en Federer, 3 més … Si en Nadal vol ser el GOAT “indiscutible” necessita guanyar-ne 4. No serà gens fàcil. Llàstima de sa final d’Australia d’enguany…

    • Molt bé, m’has alimentat la meva fam d’informació; i, de totes formes, amb aquests dos darrers comentaris, crec que la teva entrada queda més completa, insuperable, diria.

  4. Per cert, cercant informació m’he trobat amb una cosa coriosa de ses que agraden a en Jaume. Avui en dia amb internet no té gaire sentit posar-ho com a pregunta perquè sa resposta hauria d’estar accesible a sa web de manera senzilla però m’agrada posar-ho com a pregunta:

    Sabeu quin és s’unic torneig de Gran Slam de tenis que un any va tenir dos guanyadors a la categoria individuals masculí?

    • Deu ser fa molts d’anys, perquè jo no ho record i, tot i que he passat uns anys que no seguia el tenis massa de prop, crec que me n’hauria temut.

      Posats a elucubrar, i donat que per allà sempre hi ha hagut grans tenistes, potser és el d’Austràlia?

      • Je je, no fa tant. Ja havies nascut i tenies edat de mirar tenis 🙂 El que no entenc és que tengui que ser Australia perque allà hi ha hagut grans tenistes. Però si, és Australia. El que és corios es el perquè dels dos guanyadors. Varen empatar?

  5. La veritat és que he triat Austràlia perquè les notícies no arribaven tant com dels altres 3 tornejos, per exemple, a nivell de retransmissions televisives. Ara bé, si ara me dius que va ser fa només 5 anys, me desmuntes tot el tinglado.

    Si hagués d’aventurar perquè hi va haver dos guanyadors, me decantaria més pel fet que, fa anys, el torneig d’Austràlia era el darrer de la temporada i no com ara que és el primer. Així, si pel que fos (fenòmens atmosfèrics, problemes tècnics, lesió dels dos finalistes…) la final hagués tocat jugar-se durant la setmana següent al dia programat (diumenge), potser qualque finalista (o els dos) no es podria quedar a jugar (possible interferència amb final de la Davis, o començament de vacances) i es va decidir anul.lar la final i proclamar els dos finalistes com a guanyadors ex-aequo.

    • Je je. Bon intent però no. De fet crec que sa normativa actual dels tornejos Grand Slam diu una cosa així: que si sa final no es pot jugar en diumenge pel mal temps, es pot jugar dilluns. Però si dilluns tampoc es pot jugar es reparteix el premi i els punts entre els dos finalistes. En qualsevol cas aquest fet no ha passat mai.

      Sa pregunta té una mica de trampa. L’any 1977 va haver dos guanyadors masculí individual però també dos guanyadors femení individual i dos guanyadors (bé de fet quatre) de cada modalitat de dobles.

      Es motiu és que l’any 1977 es varen jugar dos open d’Australia. Un per gener i un altre per desembre, ja que aquest any es varen canviar ses dates en que es jugava es torneig que va passar de jugar-se el gener a jugar-se el desembre. Posteriorment, l’any 1986 es va tornar a canviar de desembre a gener i aquell any no es va jugar el torneig.

      Xulo, eh?

      • Vaja, potser amb més temps hauria pogut arribar a la solució. Bé, de totes formes, no m’he fet tan lluny, no creus?

        Però no vull donar-me mèrits on no m’ho meresc, ha estat un gran problema amb una brillant solució. Xapó!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: