Per xerrar de llibres i altres coses

Aquest blog va començar ara fa sis anys perquè un grup d’amics lectors ens comentàvem habitualment els llibres que llegíem, fins que algú  a un dinar que ens reunia a l’inici d’estiu va proposar enviar un correu electrònic amb els millors llibres  que havíem llegit aquell any, i així quedaria constància de les recomanacions que feia cadascú.

Al dinar de l’any següent algú altre va proposar millorar la idea inicial creant aquest espai que esteu llegint ara, encara que tancat, només pels amics que hi participavem. Dos anys després, al dinar corresponent, de nou a un inici d’estiu, la proposta va ser ésser valents i obrir el blog al món, i així hem arribat fins a aquesta sisena edició.

Pel que fa als darrers mesos, al blog ha predominat molt la novel.la negra.  Sembla que alguns dels redactors habituals han minvat en la seva participació. Des d’aquí desitgem, ara que una vegada més torna a venir l’estiu, que s’hi  reincorporin de nou i que entre tots tornem a ressenyar gèneres diversos i novetats de tota casta.

Mentrestant, qui ha mantingut viu l’esperit lector ha estat quasi exclusivament en Jaume, amb les seves excel.lents i documentadíssimes ressenyes de, principalment,  novel.la negra i de tant en tant dels bestsellers, amb la curiosa debilitat que sent per aquest gènere. Gràcies, Jaume , per haver-nos anat il.lustrant tot aquest any.

Com  que ens diem Llibres i amics, la part dels amics ens ha ofert sovint articles que no tenen els blogs de llibres, i així cada any hi trobem per exemple la famosa sèrie anual de preparació als Óscars i altres temes de cinema o com ara mateix el comentari sobre les estadístiques al món del tennis a l’entrada precedent. Només heu d’anar a l’apartat d’etiquetes per veure de quantes coses tracten els amics.

Però tornant als llibres, si una secció s’ha mantingut és la de fer balanç anual de lectures. Ara arribem al motiu final de tota aquesta evocació lírica. Animeu-vos i conteu-nos durant el que resta d’aquest juny quines han estat les vostres millors lectures del curs que s’acaba. Hi esteu tots convidats, redactors, seguidors i visitants. Salutacions.

Anuncis

Comments on: "Millors llibres 2013-2014" (6)

  1. Primer de tot, gràcies per les elogioses al.lusions, totes elles ben merescudes, per cert! 🙂

    En segon lloc, vull renyar-te de la manera més efectiva, eficient i amistosa possible: no me tornis a dir que estàs en una etapa gens productiva de la teva vida; l’entrada (excel.lent) demostra que tu sí que pots i no d’altres que s’ho creuen més (no vos malpenseu, pensava en futbol).

    També vull fer esment a la frase “la curiosa debilitat que sent per aquest gènere”, referida, és clar, als bestsellers i a mi mateix. Realment, no pot ser molt curiosa perquè el propi nom de bestseller indica que tenir-hi afició no és gens curiós, sinó més bé és el més habitual, ja que, si no fos així, parlaríem d’un worstseller (no importa que la cerqueu, la parauleta existeix). Dit tot això, entenc que no és el mateix bestseller que bestreader (aquesta sí que la m’he inventat).

    I, finalment, celebr que animis a tothom a fer la seva tria de millors llibres de l’any; jo, que sol mirar periòdicament (amb un període molt curt) les estadístiques de visites al blog, tenc clar que les entrades de millors llibres anuals són visitades molt sovint, i és ben comprensible: què faries si vols llegir un llibre i no saps quin? Idò cercar per internet classificacions/tries d’aquest tipus.

    • Per què dius que la “curiosa debilitat que sent per aquest gènere” es refereix a tu i als bestsellers. Sa frase pot anar referida a tu, és cert, però també a l’autor de l’entrada. I es pot referir tant als bestsellers com a la novel·la negra.

      Com que diu que és curiosa i diu que és debilitat jo me la jugaré i diré que es refereix a sa debilitat que en Benet té per la novel·la negra 🙂

      A veure si deixam tants d’elogis i cuidam una mica ses formes!!! Que mos estam relaxant!! Una frase tan mal construida, no és pròpia d’un mestre en aquestes coses … A veure, Benet, que mos vols dir. A veure …

      • Homo, Thabis, crec que està ben clar que es refereix als bestsellers (diu “la curiosa debilitat que sent per aquest gènere”, quan el darrer gènere del que ha parlat és dels bestsellers) i a mi (diu “la curiosa debilitat que sent per aquest gènere” quan l’única persona de qui parla en el paràgraf és de mi), no hi veig confussió possible, però bé, entenc la teva intenció.

  2. Ben clar? No està gens clar. Perquè s’ha de referir als bestsellers? Està xerrant de novel·la negra i de bestsellers al mateix nivell. Podria referir-se al genere novel·la negra també. Fa falta que ho especifiqui perque no hi hagi dubte. I el verb “sent” podria ser “jo sent” de sa mateixa manera que “ell sent”. Es poden entendre les dues coses. Les dues són posibles. Per què has de ser tan pretencios i pensar que es refereix a tu? 🙂

    • Perquè és cert, però bé, deixarem que l’amo ho expliqui. De fet, és una manera de fer-lo escriure en el bloc, cosa ben rara darrerament.

  3. És clar que em referes als bestsellers, i m’hagués decebut molt que en Jaume no hagués recollit la frase, per sort va fer esment de la meva innocent i benhumorada provocació. Per ser més precís podria haver dit “…per a aquest darrer gènere”, però en el context quedava clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: