Per xerrar de llibres i altres coses

En Harry Bosch i en Michael Connelly

Realment, després de 20 entrades (no totes meves) dedicades al brillant autor de novel.la negra Michael Connelly, per a molts (jo inclòs) el millor de l’actualitat, és difícil trobar qualque nova informació que contar. Potser puc comentar la situació de l’adaptació a la televisió de les novel.les d’en Harry Bosch. Resulta que, després de molt cercar, en Connelly es va decidir per Amazon Studios, una productora que comercialitza les sèries a través d’Amazon Prime, un servei només per als abonats i, fins al punt que sé, actualment només disponible als Estats Units, Regne Unit, Alemanya i Japó. Això, com podeu suposar, implica que, si no hi ha cap gran sorpresa, la sèrie no es podrà veure en els nostres televisors ni a la pantalla gran (si qualque dia es produeix també qualque pel.lícula). El procediment d’Amazon és que els abonats, en haver vist l’episodi pilot, emetin la seva opinió. Si l’acollida és bona, i només en aquest cas, la productora decideix seguir amb la sèrie. En el cas de Bosch, com podeu suposar, l’èxit ha estat gran, de manera que la sèrie té garantida la primera temporada al complet. Ara només falta que qualque dia, no molt llunyà si pot ser, puguem veure-la aquí.

La novel.la que avui resseny, La revocación (The Reversal, 2010; RBA, 2014; 443 pàgs.), segueix cronològicament a Nueve dragones, editada a Espanya ara fa 4 anys. Ja sabeu que quan en Connelly va deixar RocaEditorial per passar a RBA, arran de guanyar l’any 2012 el premi RBA de novel.la negra amb la novel.la La caja negra (situada, per cert, quatre novel.les després de Nueve dragones), l’ordre de publicació a Espanya es va distorsionar respecte de l’ordre de publicació als Estats Units (que és l’ordre d’escriptura d’en Connelly). Per començar, com a part del premi, La caja negra va ser editada passant per alt les tres novel.les que s’havien publicat abans als Estats Units: La revocación, The Fifth Witness (encara no publicada aquí), i Cuesta abajo, publicada l’any passat, un any després de la que la segueix cronològicament, La caja negra. En fi, tot un embolic que intentaré resoldre amb una entrada que publicaré just després d’aquesta on hi posaré la llista de novel.les d’en Connelly, feta especialment per a qui vulgui llegir les seves novel.les en l’ordre que toca.

Però parlem de La revocación. D’entrada diré que és una novel.la excepcional, potser dins de les 5 millors d’en Connelly (tampoc no record les sensacions que vaig experimentar amb totes les altres, però això és el que sent ara, havent acabat de llegir-la). És una novel.la amb trama judicial, i el seu protagonista principal és l’advocat Mickey Haller, a qui el Fiscal de Districte del comtat de Los Angeles crida perquè actuï com a fiscal en la revisió del cas d’en Jason Jessup, un home que ha passat 24 anys a la presó acusat de la mort d’una nina de dotze anys i que, ara, les proves d’ADN han demostrat que unes restes trobades en el vestit de la morta no eren seves. En Haller només accepta el canvi de bàndol si li concedeixen els ajudants que ell designi: la seva exdona Margaret McPherson, una brillant i incisiva fiscal coneguda com Maggie McFiera, com a ajudant a la sala (cosa que provoca més d’una situació violenta, sobretot al principi, fins que fixen les tasques de cadascú); i en Harry Bosch com a investigador. També exigeix actuar de forma independent, entre d’altres coses, no vol un despatx a l’edifici de la Fiscalia, ni haver de consultar amb el fiscal en cap abans de prendre cada decisió. Com podeu suposar, això també provocarà més d’un daltabaix. A la novel.la també apareix en un petit paper l’agent de l’FBI Rachel Walling.

La primera decisió que pren en Haller és permetre que en Jessup quedi en llibertat sota paraula mentres duri el judici, pensant que, si el sotmeten a una estreta vigilància, potser l’enganxaran cometent un nou delicte que ajudi a condemnar-lo de nou. En Bosch ha de compaginar la seva tasca investigadora amb la preocupació per una filla adolescent, na Madeline, a qui fa devers un any tenia completament abandonada; de totes formes, com que en Haller i na McPherson tenen una filla de la mateixa edat que na Maddie (i, de fet, són cosinastres), la cosa se simplifica. Però quan l’acusat, aficionat a diverses passejades nocturnes, es planta davant de la casa d’en Bosch, el nostre detectiu favorit començarà a patir de valent per la salut de la seva filla.

En fi, com he dit, m’ha agradat molt, m’ha entusiasmat el tractament judicial que fa en Connelly (res que envejar a l’especialista en el gènere John Grisham), mesclat amb la investigació que fa en Bosch que, encara que el seu paper és secundari, té una bona participació a la novel.la. A més, la trama, perfectament traçada, és molt addictiva, i el final, allunyat de grans espectacularitats, convenç el lector.

Anuncis

Comments on: "La revocación. Michael Connelly" (4)

  1. Com ja saps, em vaig llegint Connelly per ordre cronoògic. M’apunt aquest “excepcional” però seguiré tira-tira. Per cert, ara ja fa molts de mesos que no em llegesc cap Connelly. Tal vegada a l’estiu en caigui algun. ja no record per on anava, sort que ho tenc apuntat.
    I sobre la sèrie, és ben estranya aquesta tria per Amazon. Will see, que diuen.

    • Si mires la resposta al teu comentari de l’entrada posterior a aquesta (la de la bibliografia), allà he comentat per on deus anar, segons les ressenyes que has fet. Crec que la darrera que has llegit és Echo Park i ara te toca El observatorio.

      Per cert, amb la llista que he fet de les novel.les d’en Connelly, me n’he donat compte que només s’ha mantengut el títol en anglès en una novel.la, precisament Echo Park. I diràs, homo, normal, Echo Park és una barriada de Los Angeles, no li podien canviar el nom!
      Però, i què va passar amb Angels Flight, nom d’una coneguda línia de funicular del centre de Los Angeles? (per cert, els dos trens que hi circulen/circulaven s’anomenen Sinai i Olivet) Idò que es va traduir el títol a El vuelo del ángel, realment espectacular.

      Aleshores, si hem de ser conseqüents, per què no traduïm també Echo Park i titulam el llibre com El Parque del Eco, o quelcom semblant? En fi, l’eterna pregunta: per què es tradueixen els títols, com a mínim no respectant la intenció de l’autor?

      Ja me coneixes, Benet, no m’he pogut estar d’investigar què s’ha fet amb aquest llibre (Angels Flight) a altres països. El primer que he cercat, França, ha optat pràcticament com Espanya i l’ha titulat “L’Envol des anges” (= El vol dels àngels). Després he cercat Holanda, on s’ha anomenat “Spoordood”, que segons el traductor de google vol dir Death Track (pista, camí, carril mortal) que, què vols que te digui, està molt millor que El vuelo del ángel, la traducció d’un nom propi. Me recorda una pàgina web governamental d’uns que propugnen que s’ha d’aprendre en tres idiomes i que traduïa (sense vergonya) els topònims de les Balears a l’anglès. En fi, passem al suec, com l’han titulat a la nostra segona casa? Idò “Fallen ängel” que, com vos podeu imaginar, vol dir Àngel caigut. A Alemanya es va titular “Das Comeback”, és a dir, El retorn que, bé, com a mínim és original. Els títols en turc i en portuguès no els pos perquè també s’han traduït com El vol dels àngels. Un títol curiós és el que li han posat en italià, “Il ragno” que, com en Benet sap, vol dir L’aranya. En fi, m’he deixat anar, me sap greu però és que això és molt addictiu (com les novel.les d’en Connelly, a més de molt bones). Per acabar, vos pos el títol en japonès:

      堕天使は地獄へ飛ぶ/エンジェルズ・フライト

      Com bé sabeu, això vol dir: àngel

      És broma, és que me feia ganes traduir tota aquesta parrafada japonesa només amb una paraula. Segons el traductor de google, vol dir:

      Vuela al infierno Fallen angel / Angels Flight

      Clar, amb tres possibles traduccions, han encertat l’ideal, és a dir, deixar el títol original.

  2. Bé, he arribat a la revocación, el que no recordava és aquest embolic de dates de publicació. De moment, fins aquí he aconseguit llegir-ho tot per ordre. Ja veus que he aprofitat unes vacances. ara tornaré a llegir altres coses de nou. em sembla que no me’n queden gaires, de llibres publicats.
    Ja he dit moltes vegades que m’agraden més les novel.les policíaques i de misteri que no les de judicis. Estic d’acord amb Harry Bosch quan a un moment de la novel.la ve a comentar que la feina policial és clara, hi ha una feina per fer i és detenir el malfactor, en canvi al jutjat, no importa tant la justícia com les estratègies, el joc subterrani etc.
    Però el millor d’aquesta novel.la és que és la meitat de judicis i la meitat de’n Harry Bosch ( bé, no ben bé 50%) . Bosch no surt només accessòriament sinó que hi té un paper important. Per sortir, hi surt fins i tot l’atractiva agent de l’FBI Rachel Wallig, col.laboradora i companya de Bosch a altres novel.les.
    No en dic res de l’argument perquè a la ressenya ja el comentes la mar de bé. només voldria dir que no m’ha acabat d’agradar que quedi algun aspecte de la història obert al final. No sé si a alguna novel.la posterior es reprèn el tema o ja no se’n parla més.
    Tot el que contes és veritat, com no!, i a més la novel.la és addictiva com és usual en Connelly, el qual a aquestes altures domina perfectament el ritme que ha de tenir la història i com l’ha d’anar fent evolucionar.

    • Content com sempre que parles d’en Connelly!

      Te posaré al dia del que t’espera:

      La segúent que has de llegir, El quinto testigo, acaba de sortir. Avui la compraré i m’hi posaré totd’una que acabi la que tenc entre mans (com que me queda poc, no faré el tradicional salt a Connelly sense acabar la que tenc a mitges). És una novel.la d’en Haller, amb una aparició molt petita (una pàgina) d’en Bosch.

      Després d’aquesta, venen dues ja publicades, Cuesta abajo i La caja negra, les dues íntegrament d’en Harry Bosch (i molt bones, per cert).

      I a partir d’aquestes, en queden dues de pendents de publicació a Espanya, The Gods of Guilt (d’en Mickey Haller, amb una petitíssima aparició -una pàgina- d’en Bosch) i The Burning Room (íntegrament d’en Bosch).

      Més llunyana encara (el novembre que ve es publica als USA) hi ha The Crossing, on en Bosch i en Haller tornen compartir protagonisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: