Per xerrar de llibres i altres coses

Els reptes d’enguany

L’arribada d’aquestes dates tan senyalades representa sempre un doble repte per mi. Per una banda posa en qüestió la capacitat del meu cos d’assimilar grans quantitats de menjar i cervesa sense patir variacions importants de pes i volum. I per l’altra, posa en qüestió la capacitat del meu cap de recordar fets passats no massa llunyans en el temps.

El primer repte és cada vegada més inassolible, i ho tenc assumit. El segon repte és per l’estil d’inassolible però me costa més assumir-ho.

Així que no faig comptes fer cap esforç per enfrontar-me, d’aquí a unes hores, al primer dels reptes (serà el que Deu vulgui) però volia mirar d’afrontar el segon amb més o manco dignitat, apurant el poc temps que ja me queda.

No me’n record de quins llibres he llegit enguany. No, aquesta frase no és suficientment categòrica. A veure aquesta altra: No me’n record de cap dels llibres que he llegit enguany. Millor.

Els meus hàbits de lectura, molt peculiars, ho sé, no ajuden. La major part de les meves lectures són a l’estiu, just després d’aquest dinar que enguany toca avui, Després, a l’hivern, llegeixo menys, i enguany fins i tot especialment menys.

Faig servir google. Google sempre m’ajuda quan tenc un problema de memòria. Però per “llibres llegits per en Thabis el 2013-14” no me surt res …

El cercador del blog. Aquesta eina tan poc aprofitada… M’ajuda a trobar el que vàrem escriure ara fa un any. Trobo la meva entrada de l’any passat. Comprovo que ja llavors me queixava de la meva falta de memòria… Fins aquí res nou. Llegeixo el que varen escriure els altres i una frase encén una llumeta dins el meu cap: “La verdad del caso Harry Quebert”.

Continuo amb el cercador del blog. Cerc Quebert, cerc Dicker, i sorprenentment no hi ha cap entrada d’aquest llibre. Com és possible? Sembla que molts l’han llegit, alguns ho mencionen fins i tot a la seva entrada d’enguany, alguna el batia de nou com a Henry Quebert, … però … aquest llibre no té entrada. I jo l’he llegit. Segur. Ho he fet enguany? No ho recordo. Però de fet dóna igual. Xerraré d’en Quebert… Ara només necessito recordar de què va el llibre… fa tant que ho vaig llegir! Potser que faci prop d’un any, o … més.

A veure que puc dir…

En Joël Dicker és un jove escriptor suïs que després d’escriure la seva primera novel·la i fer-se una mica famós es troba davant el repte d’escriure la seva segona novel·la i confirmar les bones expectatives creades o comprovar que tot va ser simplement casualitat i ell no serveix per aquestes coses … Davant aquest repte decideix escriure una novel·la sobre un escriptor que després d’escriure la seva primera novel·la i fer-se una mica famós es troba davant el repte d’escriure la seva segona novel·la i confirmar les bones expectatives creades o comprovar que tot va ser simplement casualitat i ell no serveix per aquestes coses.

Així comença “La verdad sobre el caso Harry Quebert”, la segona novel·la den Joël Dicker i a la vegada segona novel·la den Marcus Goldman, el personatge protagonista de “La verdad sobre el caso Harry Quebert”.

No destriparé la trama, entre altres coses perquè tampoc la record massa, tan sols diré que hi ha una al·lota morta al principi i que en Harry Quebert, antic professor den Goldman i famós escriptor, és arrestat acusat d’haver-la matada. En Goldman ens conta la història al mateix temps que intenta demostrar la innocència den Quebert i també escriure el seu segon llibre.

Es tracta d’una novel·la policíaca però també romàntica, amb reminiscències de la novel·la rosa obscura nòrdica. Una novel·la que enganxa, que t’atrapa i que t’entrenen. Aconsegueix allò que el mateix autor posa en boca den Quebert, el mentor den Goldman, en el seu consell final: “Un buen libro, Marcus, es un libro que uno se arrepiente de terminar”. Record que a mi, si, això ho record, me va quedar aquest sentiment. Record que jo em vaig penedir d’acabar-ho. Em vaig penedir d’haver-ho llegit tan aviat.

Una lectura molt recomanable… Uff…

Epíleg: Crec que l’any que ve, mostrant una vegada més la rebel·lia que me caracteritza, l’entrada del millor llibre de l’any la faré a la paella de setembre. M’ho apunto. Quan l’any que ve torni fer servir el cercador del blog, després de comprovar que google no m’ajuda, i arribi a aquesta entrada, llegiré aquesta frase i faré un aler, recordaré que el 2015, la meva entrada la faré per setembre amb la major part de la meva lectura d’estiu encara fresca, i me podré concentrar en el primer del meus reptes de la paella de juny.

 

 

Anuncis

Comments on: "Els reptes d’enguany" (2)

  1. Thabis, la veritat (no sobre el cas…) és que cada vegada poses el llistó més alt: les teves darreres entrades són brillants, i aquesta també ho és. La veritat (no, tampoc és sobre el cas…) és que potser (de fet és cert) no recomanes grans llistes de llibres, però les teves recomanacions són molt divertides, i diria que aquesta és la millor de les que has fet fins ara.

  2. A mi m’encanta la teva rebel.lió… M’apunt!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: