Per xerrar de llibres i altres coses

Fa uns anys, abans del blog,  vaig recomanar als amics una novel.la d’un autor menorquí que es deia Josep Maria Quintana.  La novel.la  era Els Nikolaidis i descrivia els segle XVIII menorquí a través d’una família de comerciants grecs que s’havien establert a Menorca arran de la dominació britànica i de la llibertat de comerç que hi va venir incorporada.  És una novel.la molt bona publicada per Proa i que ofereix una visió molt completa d’aquest període històric, mitificat però no tant conegut en els seus detalls. A grans trets, la incorporació de l’illa a la corona britànica va representar un avenç social, cultural  i econòmic poc vistos a l’illa.

305 pàgines

305 pàgines

josep-maria-quintana

Josep Maria Quintana

Doncs bé, Els Clark parla de les generacions posteriors, de Bruna Nikolaidis, un dels millors personatges de la novel.la i el seu fill, Daniel Clark, que naixerà ja al 1840 i que representarà l’esperit mateix del segle XIX.

O millor dit, el llibre és la investigació que sobre  Daniel Clark engega Roger Codina l’any 1913. O sigui que hi ha dues històries, la dels personatges investigats que inclouen un misteri difícil de resoldre i la del personatge investigador que d’alguna manera es veu implicat amb allò que investiga.

Tot plegat és la continuació de la saga familiar que havíem vist a la primera novel.la. Els Clark és el repàs del segle XIX, com els Nikolaidis ho havia estat dels segle XVIII, a Menorca , i per extensió a Espanya. La vitalitat cultural i les llibertats del XVIII sota els britànics contrastarà amb el provincianisme  i l’estretor  mental de la nova administració borbònica. Hi surt tot el que ha de sortir en el segle XIX, el liberalisme, la monarquia, el republicanisme i la primera república, la maçoneria, la febre d’or o el crack econòmic amb que acabarà el segle.

Paral·lelament apareixerà París tant en la vida de l’investigador Codina com sobretot en els anys d’exili voluntari de Daniel Clark, on soparà amb Renoir, Manet, Monet, Goncourt o  Zola i anirà al teatre i a l’òpera. L’autor té així l’oportunitat de mostrar l’ambient que es respirava a l’ Europa del moment per contrastar-ho amb la tristesa cultural de l’illa. Només a tall d’exemple, abans d’anar-se’n a París, deixa a Maó una burgesia afeccionada a Bellini o  Donizetti,  en tornar, després de la restauració borbònica, li fan un concert d’homenatge i en comptes de l’òpera italiana que esperava,  li posen sarsuela espanyola, el que agrada als militars i al funcionariat espanyol a l’illa. La burgesia autòctona s’ha adaptat a les circumstàncies i una època ha acabat ja per sempre.

A part de l’exemple que comentava abans, les referències musicals i pictòriques són molt importants, i són alguna cosa més que un decorat de fons. A les converses amb els impressionistes o amb el mateix Zola, l’autor ens fa cinc cèntims del canvi que van significar aquests moviments en l’art de la seva època.

En fi, una  lectura interessant per a aquest estiu, fàcil de llegir, amb un misteri i molt entretinguda i a més, això és el que tenen les novel.les històriques, aprens coses que no sabies.

 

 

Anuncis

Comments on: "Josep Maria Quintana. Els Clark" (1)

  1. Té bona pinta. Crees empatia amb els protagonistes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: