Per xerrar de llibres i altres coses

Bé, ja he llegit el tercer llibre de la sèrie protagonitzada pels inspectors Pia Kirchhoff i Oliver von Bodenstein del K11, la Brigada Central de Delictes contra les Persones de la Policia Judicial Regional de Hofheim, a la regió del Taunus. El veredicte? Idò que tornam estar davant d’una molt bona novel.la, de les addictives de veres, amb una trama immillorable. Sí, ja sé que sempre faig bones ressenyes de les novel.les que llegesc, però, en lloc d’acusar-me de ser incapaç de fer una mala crítica (que n’he fet, no record si dues o tres), demanau-vos si el que passa és que sé triar molt bé les novel.les que llegesc (o, potser, el que passa és que m’encanten les novel.les negres). En fi, sigui per una cosa o per l’altra, la veritat és que na Nele Neuhaus m’ha demostrat sobradament que escriu molt bé, que crea unes històries molt bones i que les sap acabar molt bé.

Algunas heridas nunca se curan (Tiefe wunden, 2009; MAEVA, 2014; 431 pàgs.) és una d’aquestes novel.les on el passat té una importància capital en els fets del present. Un vellet de 92 anys, jueu supervivent de l’holocaust, és trobat assassinat a ca seva, i al seu costat algú ha escrit els números 1-6-1-4-5. Quan li fan l’autòpsia, descobreixen amb gran sorpresa que duia tatuat el seu grup sanguini, pràctica habitual entre els oficials de les SS. Poc després, un altre ancià jueu mor en les mateixes circumstàncies, també amb el seu grup sanguini tatuat. L’únic punt en comú entre aquests dos morts pareix esser na Vera Kaltensee, matriarca d’una de les famílies més influents de la regió.

A mesura que la investigació avança, els fets pareixen apuntar a una antiga venjança. Pel camí, els nostres investigadors favorits (sobretot, na Pia, que n’Oliver acaba de tenir una filla i va bastant liat) hauran de bregar amb diferents membres de la família Kaltensee, a més d’altres persones que no guarden cap simpatia (ans al contrari) per la venerable família però que tampoc no estan massa disposades a col.laborar amb la policia. I mentrestant, les vides sentimentals/familiars de n’Oliver i na Pia tampoc no són de les més senzilles.

La història és molt bona, plena d’intrigues familiars, rencors, enveges, passats tèrbols, realment s’ha de tenir un molt bon domini de la tècnica per teixir una història tan complexa d’una manera tan brillant. La gran quantitat de personatges fa que en cap moment tenguis clar qui pot ser el causant (o causants) de les morts. I quan l’autora decideix donar-nos pistes cada vegada més clares, encara ens reserva un final sorprenent.

En fi, si encara no heu llegit cap novel.la de na Nele Neuhaus, bé, què feis llegint això?, anau totd’una a cercar Amigos hasta la muerte, la segona de la sèrie però primera que podeu llegir a Espanya (per ara no s’ha publicat la primera).

Per cert, el títol original, Tiefe Wunden, significa Ferides profundes, de manera que la traducció al castellà no és en absolut desafortunada, més tenint en compte la trama. Així com criticam les males traduccions de títols, també hem de destacar quan les traduccions no són dolentes. Un altre tema és la necessitat de canviar el títol que ha triat l’autor però, posats a fer-ho, en aquest cas l’elecció del títol castellà està bé.

Anuncis

Comments on: "Algunas heridas nunca se curan. Nele Neuhaus" (4)

  1. Com sempre et fem cas, començarem per la primera, llàstima que ara estic a una fase poc negra, però jo apunt tot el que em dius

  2. Tradüir “ferides profundes” per “algunas heridas nunca se curan” és una traducció bastant lliure també… D’acord que hem comentat molts d’exemples pitjors, molt pitjors, però quina dificultat hi ha en traduir es títol per “heridas profundas”? Ses ferides profundes es poden curar, tarden més, pero es curen. Si s’autora no va voler fer menció al seu títol a que ses ferides no es curen per què ho ha de fer s’editor? És arbitrari i és injust. Mutila s’obra i ho fa pes principi… Mos estam relaxant molt si ja aceptam com a bo un canvi de títol arbitrari com aquest !

    • Tens raó, mai no s’hauria de canviar la intenció del creador, i així ho hem denunciat moltes vegades en aquest blog, però només dic que, en aquest cas concret, el canvi de títol (evitable, també, és clar), no és del tot dolent; fins i tot, diria que, si no coneguéssim el títol original, el títol castellà seria adequat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: