Per xerrar de llibres i altres coses

Ànima. Wajdi Mouawad

Anima és un llibre que no deixa indiferent. La publicitat diu que no es pot sortir indemne de la seva lectura , i crec que en aquest cas és veritat. Es pot discutir si l’autor es carrega massa de crueltat i de salvatgisme, potser no totes les reflexions o les imatges que hi apareixen són igual de bones, però sí és cert que més d’una vegada em vaig haver d’aturar per rellegir, subratllar i respirar. Hi ha frases i escenes que tenen l’hàlit de la tragèdia grega. És una novel.la però l’autor és també un dramaturg i darrera la narració se sent la força de les paraules dites en veu alta.

Wajdi Mouawad és un autor libanès, cristià maronita, que es va exiliar a França amb els seus pares fugint de la guerra civil libanesa. Després de sis anys la família es va instal.lar al Quebec. Actalment Mouawad viu a Tolosa de Llenguadoc, o Toulouse, convertit en un autor cèlebre. El vam conèixer per l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral Incendies, una tragèdia digna de Sofocles, uns dels seus autors preferits com explica a les entrevistes. Recordo encara la sortida del cinema sota els efectes d’una catarsi (Katharsis) en tota regla. Després s’ha representat l’obra teatral amb un gran èxit però no he tingut ocasió d’anar-la a veure.

448 pàgines

448 pàgines

La novel.la comença quan un dia, el protagonista arriba a casa i troba la seva dona, que estava embarassada, brutalment assassinada, us n’estalviaré els detalls. L’autor del crim es sap de seguida perquè no s’ha preocupat d’esborrar cap petjada, però ha anat a refugiar-se a una reserva india canadenca on la policia no hi pot entrar. Wahch Debch, que així es diu el protagonista, inicia una persecució per la reserva sense preocupar-se de les conseqüències tant físiques com morals de la seva acció.

Debch només sap dels seus orígens que és un sobrevivent de les matances de Sabra i Xatila i que va ser traslladat al Canadà. El seu pare adoptiu li havia explicat que era un infermer libanès que el va trobar quan tenia quatre anys, viu, enterrat juntament amb la seva família,  el va salvar després de la carnisseria de les milícies cristianes contra els palestins i el va criar juntament amb les seves filles.

Debch no viatja per matar l’assassí de la seva dona sinó per veure-li la cara i assegurar-se que no ha estat ell l’autor de l’horror, fins aquí arriba a dubtar de la realitat, encara que em sembla que ho diu d’una manera simbòlica. Al mateix temps sabrà que les ferides del passat s’han reobert i necessitarà saber-ne els detalls, necessitats que havia anestesiat els anys de felicitat i oblit i que ara retornen imparables. Però, com ja sabíen els grecs antics d’on ve aquesta obra i també Incendies que citava abans, el dolor que procura el coneixement pot esser insuportable, recordeu sinó al pobre Èdip a qui van avisar que el coneixement li duria la desgràcia i tot i així va voler saber la veritat.

El narrador no és un sinó molts. Animals de tot tipus que van essent testimonis de camí que va fent el personatge segons la sensibilitat de cadascú: cans, moixos, gavines, formigues, un ximpanzé, tèrmits, aranyes, cavalls… tots segons els seus sentits i els seus punts de vista. No és una tria capriciosa, defineix el caràcter de la novel.la, mostra la realitat amb diferents sentits i em sembla que crea una distància necessària entre el lector i l’horror que viu o sent el protagonista que difícilment seria capaç d’explicar-nos els seus sentiments estant com està sobrepassat per les circumstàncies. Aquest recurs també permet moltes reflexions sobre la naturalesa animal i la humana i les relacions entre ambdues.

També és pertinent comentar el llenguatge emprat. Al principi de la ressenya ho esmentava una mica. Tal vegada és que som impressionable però algunes vegades m’he quedat amb la boca oberta davant una descripció anímica o un moment concret. El lenguatge és líric però precís, contingut i poètic. Resumint, no es pot destriar el que conta l’autor de com ho conta.

Hi ha moltes més coses. L’acció passa a la frontera entre el Canadà del Québec i els Estats Units, el narrador i els personatges parlen en francès. Les converses en anglès es deixen en la seva versió original, o així ho fa la versió catalana. La reserva india és també un símbol, un moment determinat li demanen a Wahch Debch si és indi i ell contesta: sí, però d’una classe nova d’indis. El mateix nom del protagonista també és simbòlic. El tema de la guerra civil: la guerra de secessió dels Estats Units. En els estats per on Debch passa es commemoren les batalles decisives, estats que estaven a la cruïlla del nord i del sud. En una ciutat d’un d’aquests estats, en una exposició sobre guerres civils arreu del món, es produeix un dels moments més colpidors i reveladors de la novel.la.

Algú ha comparat Ànima amb les obres de Cormac McCarthy, un dels autors admirats del blog, per la seva descripció de la brutalitat i dels límits de la naturalesa humana, però no ho acabo de veure, em sembla que són dues aproximacions al tema de manera molt diferent, i amb objectius també diferents.
Hauré d’anar acabant, la novel.la que us proposo no és banal, no us estalviarà moments molt desagradables però llegireu un text que us farà pensar, que recordareu i tindreu la sensació d’estar llegint una narració de dimensions èpiques i mitològiques i hi trobareu més relacions encara de les que us he contat aquí. Per la meva banda, us diré que és una molt bona novel.la, que d’una manera nova revisitareu els temes dels herois antics, i que la poso a la llista de les candidates a millor novel.la de l’any. Algú s’hi anima?

També he trobat  una molt bona ressenya a totesunamentida.wordpress.com/2014/06/06/anima-de-wajdi-mouawad

Anuncis

Comments on: "Ànima. Wajdi Mouawad" (1)

  1. Vaja que, pel que dius, si li llevam unes 250 pàgines, quedaria una entretenguda novel.la negra amb final indeterminat. 🙂

    Fora bromes, pareix bastant profunda, molt fora del meu abast, tot i la teva gran ressenya.

    Veig que ja has posat el nom de l’autor, ho volia fer jo però t’has avançat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: