Per xerrar de llibres i altres coses

He retrobat aquest llibre, de l’any 1949, aquest juliol fent neteja a l’habitació dels embulls, ara anomenada “quarto d’estudiar”.

Jo ja sabia que el tenia; és un llibre que el pintor Paco Bernareggi li va regalar al meu padrí matern amb una dedicatòria.
El meu padrí era un home humil, polifacètic i autodidacta, que fei de conserge a una societat de caçadors (o això pensava jo) que se deia La Veda… a més va ser fotògraf del canòdrom, revelava les seves pròpies fotos, (té fotos-postals de carrers i façanes de Palma) cordava raquetes amb una màquina que s’havia fet ell, se les va enginyar, quan li prohibiren, per escriure el seu nom en català i que semblàs en castellà.
Es veu que va conèixer, segurament a La Veda, a en Ruben Darío, que segons ell contava, només podia escriure quan anava gat, n’Anglada Camarassa i també … en Bernareggi.

Aquest estiu m’he decidit a llegir el llibre i he passat un guster de descobrir la figura d’aquest pintor, que per jo només era un nom, … i un quadre des Torrent de Pareis.

És un llibre molt simpàtic, escrit per Diego F. Pro a partir d’unes converses que va tenir amb en Bernareggi a Argentina quan el pintor ja era major, 69-70 anys (Gualaguey 1878- Mallorca 1959)

Com que crec que no el llegireu, vos en faré 5 cèntims (o 10).
En Bernareggi va venir a Barcelona amb el seus pares i va estudiar a París, Madrid, Milà, … Va ser condeixeble d’en Picasso. Tenen cada un d’ells, un retrat dibuixat per l’altre i també un dibuix d’una taverna de Madrid on també s’han dibuixat l’un a l’altre… és curiós. Com podeu imaginar,… va acabar a Mallorca, “la isla dorada” l’anomena ell.

Hi va estar des del 1903 fins que va esclatar la guerra del 36. Més tard hi va tornar. Va tenir una casa preciosa entre el Terreno i Porto Pi (a la zona del “Corp Marí” es diu al llibre), els estius s’instal·lava a Sa Calobra i va recórrer l’illa pintant i pintant.

Conta coses mooolt curioses de la Mallorca de principis de segle. Vos escriuré un parell d’anècdotes al final.

Bàsicament va ser un paisatgista molt minuciós, pintava al natural i per això quan les condicions de llum canviaven, s’aturava. Necessitava dies i dies d’anar a la mateixa hora al mateix lloc. De vegades deixava un quadre per acabar-lo l’any següent. Era exigent amb la tècnica, investigava els colors: hi ha un capítol sencer de noms de components químics , les combinacions, els canvis que es produeixen, les mescles que no es poden fer perquè reaccionen i es fan malbé els colors, ….
Però al marge d’investigador i treballador solitari, també degué ser un bon conversador que es relacionava amb pagesos i amb escritors, músics i pintors. Els més coneguts que s’anomenen al llibre són en “Santiago Rusiñol (que devia ser molt divertit), en Joan Alcover, Falla, Albéniz, Granados, J. M. Thomás, Darío, Gabriel Alomar, Miguel Santos Oliver, Costa y Llovera…”
El 1920 va fer una exposició a La Veda , una societat cultural que era devers el Born, que va ser un èxit!!! La gent deia que era el descobridor de les cales de Santanyí i del paisatge de Mallorca pels mallorquins.

Després va tornar a Argentina, va fer feina de professor a la universitat i va demanar una beca per anar a pintar paisatges de la Patagonia, ho va fer amb unes condicions dures: llargues distàncies a peu, fred, poc doblers… El seu somni era fundar per allà un lloc pels pintors, artistes, arqueòlegs,… “El hogar del paisajista” però no va aconseguir que el seu projecte arribàs a port. Va presentar un quadre a un concurs molt famós d’Argentina i li donaren el primer premi. Va ser un pintor reconegut. Premis: Barcelona, 1907; Venecia 1922, Buenos Aires, 1923; Los Ángeles 1927, Filadelfia 1928; Santa Fe 1938; La Patagonia 1941.
Va viure a Argentina entre el 1936 i el 1948, data en què va tornar a Mallorca fins que va morir.

A Matías Mut Ramis,
con el afecto de su buen amigo
F. Bernareggi

Buenos Aires 10 de Junio de 1949

Coses curioses, anècdotes…

1.- D’uns pagesos de per Lluc Alcari:
Conta que va conèixer una parella de vellets encantadors que vivien a la muntanya allunyats de la vida de ciutat que un dia s’assustaren molt en veure un turista colcant a tota canya amb una bicicleta, se pensaren veure el dimoni! .. i que un dia que els va fer una visita, ell va obrir una llauna de sardines i el vellet va dir “ ¡Cómo anda el mundo! Ahora encierran en latas las sardinas y encima les ponen llaves para abrirlas”

2.- D’en Tià Nin:
Conta que quan va arribar a la costa de per Santanyí va quedar impressionat. Va trescar bastant i va començar a fer anotacions sobre el Pontàs. Amb això un home alt i major, el va saludar “con alguna prestancia” … i la conversa va anar més o manco així:

– Desde aquí le he visto recorrer la costa mirando al mar por todas partes y lados: si ha venido a buscar restos de barcos torpedeados, no encontrará nada. La guerra terminó hace poco y ya no se hunden vapores.
– No he venido por tal cosa.
– Me he fijado que se detenía usted en una buena pesquera de obladas; entonces, ¿usted debe ser un buen aficionado a la pesca?
Para terminar con más suposiciones le digo:
– Soy pintor
– Pues a mal lugar ha venido para su oficio. En el pueblo salvo algún que otro letrero, que pintan los pintores, las puertas y persianas las solemos pintar nosotros.
– Soy pintor de cuadros.
– Usted es el primer pintor de “santos” que tengo el gusto de conocer y a Santanyí, desde que tengo uso de razón, no ha venido ninguno.

Bono, seguiren xerrant, en Bernareggi va demanar si podia deixar per allà un poc amagada la capsa de les pintures….Bé, amb el temps se feren molt amics, En Tià Nin era analfabet, gran bevedor, contrabandista, glosador… li cediren una pedrera devora el torrent i a base d’anys de feina (només hi podia anar els vespre de lluna i els diumenges després de missa) la va convertir en un jardí de cirerers, tarongers, un hort…. en ca seva. És molt impressionant la manera com ho conta ja que te fas encara més la idea de la immensa feinada de les marjades de Mallorca!!! I també són molt emotives les paraules que en Bernareggi li dedica. Li tenia un profund respecte.

3.- De la Mallorca contrabandista, per la costa de Calvià:
Un vespre que plovia molt reberen, ell i sa dona, una visita inesperada: dos carabineros que demanaren permís per refugiar-se a la casa “Con estos temporales no alija ni Satanás! ¡Vaya noche espantosa! dice al entrar un carabinero andaluz, después de dar las buenas noches, más mojado que esponja sumergida”

4.- D’un capellà de per Galilea.
Diu que un dia que plovia s’hi va presentar un capellà per saludar-lo i demanar-li un favor. “Se trata del órgano de mi iglesia. Tiene 3 notas que no suenan y no hay por aquí nadie que lo pueda componer”. En Bernareggi no se’n podia avenir, li deia que ell no en sabia res d’allò, però el capellà insistí dient-li “¡Vaya, vaya; no sea usted tan modesto! No es usted acaso de los Bernareggi de Barcelona, los de la gran fábrica de pianos?. Era ver, un repadrí seu havia fundar un fàbrica de pianos, així que el capellà li va dir que no se fes el desentès i anàs amb ell. Res, hi va anar, mira l’orgue, veu tres cadenetes desenganxades, les ferma i fet!. Ja que hi era, el capellà, més content que un gínjol, li demanà que tocàs qualque peça per canviar el repertori de la banda de música que ell dirigia. Ell li va demanar si allà podia tocar segons què i el capellà li va dir que el que treien de la banda era per obres de l’esgésia… així que sí. “Arranqué con pasodobles, los más flamencos y toreros que conocía, jotas, boleros, chotis castizos inclusive un pericón y muchos aires de zarzuela tan llenos de garbo y alegría que hasta los santos bailaban. El párroco brincaba de contento, me preguntaba los títulos, que iba anotando para mandarlos a traer enseguida y comenzar así los ensayos”… Res, va sortir el sol, en Bernareggi se’n va a pintar a la vorera d’un camí. Passen tres jovenetes i una velleta que abans resava el rosari dins l’església els hi diu “¡Ah, hijitas mías! ¡Qué fiesta nos prepara el señor cura! ¡No tenéis ni idea! ¡En mi vida he oído salves y avemarías más alegres!

5.- D’una banda de música feta per pagesos, picapedrers, fusters, ,,, i un ferrer “ hombre bien plantado, hercúleo y altísimo; tocaba, y no es broma, el bajo. El herrero no sabía de cuántas línes está compuesto el pentagrama, no conocía ni una nota pero era el mejor músico. Solía decirme: Yo no sabré lo que es una clave de sol, pero sin mí la banda sería un desastre”. Diu que varen assejar tant una marxa fúnebre per Setmana Santa, que tot el poble la sabia menys ells… Resulta que el ferrer se va posar molt molt malalt i varen cercar i assajar una altra marxa fúnebre i que ell, fart de “bocinazos de los trombones y metralla instrumental” va demanar per amor de Déu que callassen. “Muy a pesar de los buenos propósitos de sus compañeros de quedar bien con él, lo mataron antes”

I moltes més… d’una de les primeres màquines de cosir, del que duia ell dins les capses de pintures, del quadre fet malbé d’en Rusiñol: Jardín polvoriento,…

6.- D’en Rusiñol:
De vegades pintaven junts, als mateixos llocs, el visitava a Bunyola,…i diu d’ell que tenia “don natural para la chanza oportuna y una no poco corriente capacidad de simpatía. Todos le querían”:

“Otra vez marcha a Barcelona a asistir a la comida anual del Club El Arca de Noé, cuyos miembros llevan todos nombres de animales (Peix, Cunil, Llop, Colom, Rusiñol…) Va al Ayuntamiento y solicita hablar con el alcalde. Solicita que les permitan realizar la comida en la jaula de monos, en el jardín zoológico. Ningún lugar más apropiado. La petición es rechazada. (…). Llegan los discursos y Rusiñol propone que se invite como socio honorario al primer ministro del Consejo, a De la Cierva, padre del inventor del autogiro, por su excepcional situación de cierva que viene de Mula, su pueblo de origen. El ministro que comprende la guasa, acepta la invitación”

Per cert, cercant en Rusiñol he trobat aquest trosset deliciós del seu llibre L’illa de la calma (1922), que em sembla bé per acabar aquesta entrada.

Si pateixes neurastènia o penses patir-ne; si estàs atabalat pels sorolls que ens porta la civilitat, per aquesta angoixa d’anar de pressa i arribar allà on no hi tenim feina (…) segueix-me en una illa que et diré, en una illa on sempre hi fa calma, on els homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni les paraules, on el sol hi fa més estada i on fins la senyora Lluna hi camina més a poc a poc (…) Aquesta illa és Mallorca.

Anuncis

Comments on: "Conversaciones con Bernareggi" (2)

  1. Ara entenc que te costàs tant fer aquesta entrada. Quina meravella!

    M’ha entusiasmat! No crec llegir el llibre, però gràcies per mostrar-mos de què va. El primer que m’ha vengut al cap és que això és “lo nostro” i no lo que certa gent que no vull (ni se mereix) anomenar vol fer creure. Crec que si sempre tenguéssim molt presents les línies del llibre d’en Rusiñol amb què mos has obsequiat, Mallorca tornaria a ser el que mai hauria d’haver deixat de ser, i tots viuríem millor.

    Per cert, la vida d’aquest pintor és molt interessant, però el que m’ha parescut impressionant és el que contes del teu padrí; segur que devies disfrutar molt amb les seves històries. Saps que jo, als 14-15 anys, aprofitant estones buides de l’Institut, anava a veure carreres de cans? Potser el teu padrí i jo coincidírem qualque dia!

  2. Bono, potser sí!!! Però el meu padrí va morir l’any 70-71, quan jo tenia 8-9 anys… el que vos cont m’ho va transmetre ma mare… Sí que he vist fotos precioses fetes seves, tenc la seva ampliadora, … però no puc recordar massa de la vida amb ell… per això dic que m’hagués encantat!!! Vull pensar que és guapo que de qualque manera m’hagi arribar aquest sentiment, aquesta admiració, no?… Ah! I a més va néixer el dia de Sant ¿Pau o Joan? que fa que tenguis la saliva bona… Un pic ma mare se va clavar una pua d’aranya al dit gros i ell amb una llepada li va curar… No sé quin principi biològic pugui tenir això… però passar, passa!!! Crec que jo no ho he heretat, només els cabells blancs, he he!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: