Per xerrar de llibres i altres coses

John Lanchester. Capital.

He de començar explicant que quan vaig veure aquest llibre a la llibreria, no sabia qui era John Lanchester. No havia llegit cap ressenya de la seva obra ni sabia res d’aquest títol. Vaig mirar la contraportada i el que hi vaig llegir em va semblar interessant. També hi podria afegir que l’editorial i la col.lecció on estava editat em donaven certes garanties. Aquesta és una de les maneres en què a vegades llegim els llibres, anam a la llibreria i cercam l’aventura.

599 pàgines

599 pàgines

Va resultar que John Lanchester, per a la meva vergonya,  és un autor britànic bastant reconegut, nascut l’any 1962 a Hamburg (sí, d’Alemanya) i criat a Hong Kong i altres indrets llunyans, per nosaltres és clar. Als deu anys es va establir a Anglaterra, va anar a escola i després a la Universitat d’Oxford. Avui viu a Londres.
A part de novel.lista també és periodista i escriu a mitjans tan prestigiosos com Granta, The Observer, The New York Review of Books, The Guardian, the Daily Telegraph, The New Yorker i The London Review of Books. Ha destacat explicant la crisi financera fent-la entenedora als profans amb l’assaig Whoops! Why Everyone Owes Everyone and No One Can Pay que va tenir molt d’èxit i també ha escrit diversos articles sobre divulgació econòmica, la qual cosa ens duu al títol de la nostra novel.la, que fa referència tant a Londres, capital del Regne Unit, com a la City, centre financer europeu.

John Lanchester

John Lanchester

La novel.la està construïda no amb una història sinó amb diverses històries de personatges que tenen en comú el carrer de Londres on viuen, a més d’una història que succeeix al propi carrer  i que farà que la policia hagi d’esbrinar que hi ha darrere de tot allo. Aquesta estructura de diverses històries que es poden encreuar en algun moment és molt antiga i la creació d’un microcosmos per parlar del món en general també. Així com a una ressenya anterior, la del Jilguero, de Donna Tartt parlàvem dels referents dickensians de la novel.la, en aquest cas, el referent més adequat potser seria La comèdia humana de Balzac.
Per què això és el que pretén la novel.la, contar moltes coses, no només una de les principals: el comportament dels bancs que van propiciar la crisi de 2008 i l’avaricia desfermada de la City, sinó moltes altres, com la posició dels musulmans al Regne Unit, l’amenaça del terrorisme islamista, la situació dels exiliats de dictadures infames i la dificultat per obtenir la residència, la classe treballadora barata emigrada des d’Europa de l’Est, l’art modern i provocador, l’estat de la seguretat social i algunes coses més que veureu els qui llegiu la novel.la. És el que us deia abans, des d’un lloc petit es pot generalitzar i parlar del món més gran.
La història comença al carrer Pepys Road de Londres, construït a finals del segle XIX per a la classe mitjana, una mica allunyat del centre però fet amb boniques cases unifamiliars. Durant el segle XX el carrer va anar augmentant de categoria social de tal manera que les cases augmentaven el seu valor, els habitants originals les van anar venent i el preu no va deixar de pujar. Ara hi viu un tipus de gent que es pot permetre pagar un millió i mig de lliures per una casa antiga reformada.
Els personatges principals són l’anciana senyora Petunia Howe, única descendent de compradors originals, amb l’única casa sense reformar del carrer i el seu net Smithy, artista underground. Ahmed Kamal i la seva família, musulmans del pakistan, que regenten una botiga a la cantonada. Fredy Kamo, jugador de futbol senegalès recien arribat a Europa per jugar a la Premier i el seu pare. Roger Youth, operador d’un banc a la city, i la seva gastadora esposa Arabella. I els externs, per dir-ho d’alguna manera, el picapedrer polonès Zbigniew que estalvia per tornar a Polònia o la vigilant de la zona blava, la persona més odiada del barri, que competeix amb altres agents per veure qui posa la multa al cotxe més car, una exiliada de Zimbaue. Quentina Mkfesi.
La novel.la està molt ben construïda, ens mostra un relat del Londres de principis del segle XXI, les històries que hi conta són interessants, els personatges estan ben traçats i no puc fer altra cosa sinó recomanar-vos-la. Coneixent l’anglofilia d’alguns dels habituals del blog i concretament la seva predilecció per Londres, no dubto que algú es sentirà temptat per aquesta lectura. Per la meva part m’apunt l’autor com algú de qui llegir-ne alguna altra cosa. Com ho farem, si cada dia augmentem la llista d’autors que mereixen ser llegits?. Ai, el temps!

Anuncis

Comments on: "John Lanchester. Capital." (5)

  1. Bona ressenya, Benet, però no m’ha captivat suficientment com per llegir la novel.la, a part de les 599 pàgines!!!

    Per cert, si qualque cosa pot despertar The Beast del seu llarg son és que cataloguis d’autor britànic a un escriptor nascut a Alemanya. Ho dic per pròpia experiència, a mi no me va deixar passar un alemany com a escriptor finlandès. Hi té fixació!

    • Ja ho sé, ja ho sé, ho he cercat i per tot parla d’autor britànic, i el que mana és el passaport, no?
      No crec que s’atreveixi a dir res 😉

      • Te diré que si no hi posa cap emperò, me sentiré molt ofès i maltractat!

        I tornaré a reivindicar en Jan Costin Wagner i en James Thompson, i per descomptat en Torsten Pettersson, com autors de novel.la negra finlandesa.

  2. Imaginau que teniu vuit vaques. Diguem que són vaques càntabres, d’aquestes de color marró, pero de fet dona igual. I imaginau que un dia n’agafau quatre i les “convertiu” en cavalls. Les posau a règim, lis feis un lifting a ses potes, lis modificau ses orelles i canviau sa coa… Vos gastau una pasta de collons de mico de manera que qualsevol que vengui a sa vostra finca no sigui capaç d’esbrinar que no siguin cavalls de debó.

    Després de tots aquests esforços pensau que podeu dir que teniu quatre vaques i quatre cavalls? Idò NO!!! Seguiu tenint vuit vaques!!!!! I a més a més un problema mental, però això ja seria una altra història.

    Idò per què nassos podeu pensar que un escriptor nascut a Hamburg és un escritor britànic? Perque ho diu wikipedia?

    Tendrà passaport britànic, escriurà en llengo anglesa, viura al palau de Backingham i tendra un cocker anglés… però si ha nascut a Hamburg serà aleman, …, tota sa vida… No és com els de Bilbao que poden neixer allà on volen…

    • Gràcies, Tià!!!

      Qued més tranquil.

      Per cert, no sabria com catalogar l’analogia… 🙂 Qui té més problema mental, qui intenta convertir quatre vaques en quatre cavalls, o qui és capaç d’inventar-se una història com aquesta? Calla, que ara que me’n record en aquest blog hi ha una ressenya d’unes ovelles que fan de detectius privats… o_O

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: