Per xerrar de llibres i altres coses

Exactament 365 dies després (l’any passat vaig penjar l’entrada el dia 11), ja tenim aquí les pel.lícules espanyoles preseleccionades per als Òscars de l’any que ve, event que, en el nostre blog, obri la temporada de premis cinematogràfics que acabarà el dia 22 de febrer amb la cerimònia d’entrega de les estatuetes dorades.  De moment no hi ha cap informació de qui la podria presentar, després de l’èxit de l’any passat amb n’Ellen DeGeneres, amb un selfie que va batre tots els rècords.

A continuació donaré algunes dades de les tres pel.lícules preseleccionades, incloses les sinopsis tretes de la pàgina web Estrenos de cine. Podem fer càbales fins dia 25, quan se sabrà l’elecció definitiva.

10.000 Km, d’en Carlos Marques-Marcet, amb na Natalia Tena i en David Verdaguer. Estrenada el passat 16 de maig, els experts la situen amb un cert avantatge respecte de les altres dues preseleccionades. De moment, és l’única que s’està exhibint als USA, i ha guanyat, entre d’altres, els premis del festival de Màlaga a la millor pel.lícula, al millor director i a la millor actriu, i el de millor director al festival de Seattle. Sinopsi: Alex y Sergio, una sólida pareja de amigos y amantes acarician la idea de tener un hijo juntos cuando a Alex le ofrecen una residencia artística de un año en Los Angeles. Un año de relación a distancia, dos ordenadores y dos ciudades, Barcelona y Los Angeles. ¿Puede el amor sobrevivir a 10.000 km de distancia?

Vivir es fácil con los ojos cerrados, d’en David Trueba, amb en Javier Cámara, n’Ariadna Gil i en Jorge Sanz. Estrenada el passat 31 d’octubre, va ser la gran triomfadora de la passada edició dels premis Goya, amb 6 “caparrots”, els de millor pel.lícula, millor director, millor actor principal (Javier Cámara), millor actriu revelació (Natalia de Molina), millor guió original (David Trueba) i millor música original (Pat Metheny) . Sinopsi: En 1966 un John Lennon en plena crisis existencial, decidido a terminar definitivamente con los Beatles y convencido de poder lanzarse a la carrera de actor, llega a Almería para rodar a las órdenes de Richard Lester una película antibelicista: Cómo gané la guerra. Antonio, profesor de inglés en un humilde colegio de Albacete decide emprender el viaje para conocerlo y hacerle una inusual petición. En la ruta, se cruza con Belén, que se ha escapado de la turbia reclusión a la que está sometida por su familia y por el entorno social del país. Tiene apenas 20 años, pero carga con un pasado del que huye. Ambos se tropezarán con Juanjo, un adolescente de 16 años, que se ha fugado de casa en plena rebeldía juvenil y enfrentamiento con su padre. Lennon será para ellos un símbolo de libertad, una aspiración. Los tres comparten los días y la aventura convertidos en la expresión de un país que aspira a un futuro mejor en la hermosa y atrasada Almería de los años 60, en los mismos lugares y días en que Lennon compuso la canción “Strawberry Fields Forever”.

El niño, del mallorquí Daniel Monzón, amb en Luis Tosar, en Jesús Castro, n’Eduard Fernández i en Sergi López. Estrenada el passat 29 d’agost, s’ha convertit en la més taquillera de 2014 en el seu primer cap de setmana, superant a Ocho apellidos vascos, que posteriorment es va convertir en la pel.lícula espanyola més taquillera de la història. A més, El niño s’ha convertit en la segona millor estrena de la història d’una pel.lícula espanyola, després de Lo imposible (2012). Sinopsi: Gibraltar, la frontera sur de Europa. Dos continentes, tres países, catorce kilómetros. Un lugar perfecto, el Estrecho, para alcanzar la gloria desafiando al mar y al viento. Riesgo, adrenalina, dinero y éxito al alcance de cualquiera capaz de atravesar la distancia que separa Europa de África en una lancha cargada de hachís sorteando el acecho de patrulleras y helicópteros de la policía. El Niño y El Compi no tienen miedo, quieren iniciarse en el mundo del narcotráfico, montar su propio negocio. Para ellos es casi un juego, a fin de cuentas se han criado en la cultura del contrabando.

Jesús y Eva, agentes de policía, llevan años tratando de demostrar que la ruta del hachís es ahora uno de los principales coladeros de la cocaína en Europa. Para ellos el asunto no tiene nada de divertido. Su objetivo es El Inglés, el hombre que mueve los hilos desde Gibraltar, su inexpugnable base de operaciones. El destino hará que los caminos de estos personajes a ambos lados de la ley terminen por cruzarse en un punto de no retorno en el que descubrirán que el enfrentamiento de sus respectivos mundos es mucho más complejo, ambiguo y peligroso de lo que jamás hubieran pensado.

En fi, d’aquí a dues setmanes i dos dies se sabrà la pel.lícula que Espanya enviarà als Òscars. Per cert,vos atreviu a fer un pronòstic de quina serà? Si jo hagués de dir qualque cosa, i tenc un 66.7% d’opcions d’encertar, diria que no serà El niño, encara que és la que jo preferiria, perquè històricament ha costat molt enviar una pel.licula d’acció.  Entre les altres dues, 10.000 Km pareix esser la favorita. Jo crec que els acadèmics haurien de ser una mica llests i enviar la que pensin que té més opcions d’agradar allà, no la que més els agradi a ells.

I és que, com vaig dir l’any passat, des de 2004, quan Mar adentro, de n’Alejandro Amenábar, no només va aconseguir passar totes les fases prèvies, sinó que va guanyar l’Òscar a la millor pel.lícula estrangera (a més d’obtenir una nominació al millor maquillatge), cap altra pel.lícula espanyola ha superat la primera fase internacional. I diré més, des de 1956, primer any de competició en la categoria de millor pel.lícula estrangera (Espanya va enviar Tarde de toros, dirigida p’en Ladislao Vajda, que, òbviament, no va aconseguir una nominació), mai no hi havia hagut una travessia del desert tan llarga (9 anys ja sense nominació), la segona més llarga és de 4 anys sense nominació (tres vegades). En fi, veurem què passa enguany.

Anuncis

Comments on: "Òscars 2015: Les pel.lícules espanyoles preseleccionades" (5)

  1. Ostres, ja comença el curs 2014-2015! S’ha acabat l’estiu. Saps que seguirem amb atenció totes les entrades fins a la quiniela del febrer. No he vist la de 10000 km. , per la temàtica podria ser la seleccionada, però tal vegada prefereixen presentar la pel.lícula thriller-acció-amor de el niño. Donaria 0% de possibilitats a la de vivir es facil… encara que a mi no em va desagradar.

  2. Idò finalment sa triada ha estat “Vivir es fácil con los ojos cerrados”. En Benet l’ha clavada 🙂

    • Ja tenia raó, ja, qui va dir allò de que és millor estar callat i parèixer beneit que parlar i…

      De totes formes, me reafirm en que, si feim pel.lícules d’acció tan bones, per què no ho aprofitam?

      Ja veurem què passa amb la preselecció oscardiana, és a dir, les 9 o 10 semifinalistes, com a pas previ per a les 5 finalistes. Crec que Vivir es fácil… ha agradat a molta gent que l’ha vist; IMDb li posa un 7, jo no l’he vist i no puc opinar.

  3. Ja veis quines dots predictives més bones que tenc, idó ara faré una altre predicció, aquesta pel.lícula no passarà el tall de les finalistes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: