Per xerrar de llibres i altres coses

La novel.la epistolar és un gènere que té bastant tradició literària, alguns  exemples de la qual  els trobam al segle XVIII amb Les liaisons dangereuses de Choderlos de Laclos, que fa uns anys va tenir una doble versió cinematogràfica o la Pamela i Clarissa de Samuel Richardson que inicia la novel.la amorosa moderna.

La novel.la que tractam avui està construïda amb correus electrònics que es van intercanviant dos personatges, Emmi i Leo, a partir d’una equivocació inicial. A poc a poc s’anirà desenvolupant una relació virtual amb intents de trobada que no podran reeixir per diversos motius. Com evoluciona aquesta relació i el desenllaç final de la novel.la el deix per als possibles lectors que es sentin interessats en el tema.

Amb el que duc dit, és d’esperar que alguns dels amics habituals del blog ja hagin deixat de llegir a partir del punt i a part anterior. No els ho puc retreure. Però la història dels dos personatges, que viuen a la mateixa ciutat, la progressiva intimitat que es va establint entre els dos, les dificultats d’una relació que costa de definir degut a les circumstàncies personats de cadascun d’ells, avança d’una manera interessant,  amb aturades, amb canvis de ritme, amb correus llargs que ofereixen nous aspectes dels dos protagonistes i altres que són intercanvis de dues línies a vegades enfurismats per alguna cosa que un ha presuposat de l’altre o per algun judici o alguna crítica que l’altre no accepta. Hi ha diversos malentesos i diverses reconciliacions com sol succeir les relacions humanes.

De fet el llibre va ser un gran èxit editorial quan es va publicar ala països de parla alemana l’any 2006. Després s’ha publicat a moltes més llengües i ara és quan ha arribat a mi. Me’l va recomanar una amiga a qui li havia agradat molt i que havia passat una bona estona amb la seva lectura. La veritat és que és un llibre no massa llarg, 256 pàgines en l’edició en castellà i 240 en català i que es llegeix en un sospir.

En fi, Daniel Glattauer és un autor austriac, nascut el 1960, un any de bona collita com ja sabeu, i té diverses novel.les publicades. La setena onada és la segona part de contra el vent del nord i també va gaudir d’un gran èxit de públic. Si el que voleu saber és si podeu llegir aquesta novel.la, jo crec que sí, passareu una bona estona, excepte els amics més negres (de novel.la negra, és clar) d’aquest blog variat com a hores d’ara ja haureu observat, als que no gosaria recomanar-los una història com aquesta. La resta, si no ho heu fet ja, proveu de llegir-la. Per la meva part, soc capaç fins i tot de llegir-me la segona part que he citat més amunt, si de cas ja us ho contaré més endavant.

Anuncis

Comments on: "Contra el vent del nord. Daniel Glattauer." (3)

  1. De fet, crec que na Pau la va recomenar un any com a una de les lectures triades. Jo ja l’havia llegida i és cert que se llegeix molt bé, és curiosa, pel format, i entretinguda.

  2. Tens tota la raó, havia comprovat que no hi hagués cap ressenya sobre el llibre, però no havia mirat les recomanacions, i efectivament, l’any 2011, tant tu com na Pau l’havíeu recomanada , tu a la categoria de novel.la intranscendent i na Pau com a millor novel.la de l’any.

  3. T’equivoques, Benet, jo ja m’havia aturat de llegir en el primer punt i a part: fa molts anys vaig veure “Las amistades peligrosas” i, per començar, diré que el que he escrit és literal: “vaig veure”, perquè el que es diu escoltar, bé, amb prou feines me vaig mantenir despert per poder-ho veure! A part d’això, pel poc que vaig poder esbrinar, la història no me va interessar gens, a pesar dels actorassos que hi apareixien: John Malkovich, Michelle Pfeiffer, Glenn Close; bé, ara que hi pens, potser no me va agradar per culpa dels actors que hi sortien, sobretot na Glenn Close, que mai he acabat d’admirar.

    Però bé, si me referesc al que dius en el tercer paràgraf, és que, en realitat, no m’he aturat de llegir la teva ressenya; de fet, l’he llegit tota sencera!

    Ara bé, després de la teva advertència per als de la meva “calanya”, crec que passaré de llegir el llibre.

    Per cert, el que més m’ha interessat és que la versió catalana tengui 16 pàgines menys que la castellana. Serà perquè els apòstrofs redueixen el nombre de lletres i, en darrer terme, la longitud d’una novel.la? Ja no entraré a valorar la teva afirmació que es llegeix en un suspir; sincerament, preferesc un “sospiro” que aquest tipus de suspirs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: