Per xerrar de llibres i altres coses

Ja fa uns quants anys, l’any 2008 però abans del naixement del blog, vaig llegir una novel.la que em va agradar molt, titulada Juego mortal (Trading Reality, 1996), escrita per un autor que aleshores no coneixia de res. El seu nom, com haureu endevinat, és Michael Ridpath (Devon, Anglaterra, 1961), llicenciat en Història en el Merton College, Oxford. Després de treballar durant anys en el camp financer a la City de Londres, el fet que una editorial acceptàs publicar la seva primera novel.la, Free to Trade (1995), escrita els vespres i caps de setmana al llarg de 4 anys, el va fer deixar la feina a la City per dedicar-se a temps complet a la literatura. Els seus primers 8 llibres, com no podia ser d’una altra manera, són thrillers ambientats en el món financer; entre ells, Juego mortal.

No fa massa temps, vaig descobrir, per pura casualitat, que en Ridpath havia escrit una novel.la titulada El caso del anillo (Where the Shadows Lie, 2010; ed. Espasa, 2012; 302 pàgs.) i, després de veure la portada del llibre i llegir la contraportada, vaig tenir ben clar quina seria la pròxima novel.la que llegiria; efectivament, seria El caso del anillo. Es tracta de la primera d’una sèrie de (per ara) quatre novel.les protagonitzades pel detectiu islandès Magnus.

El plantejament és senzillament espectacular: en Tolkien va escriure El senyor dels anells inspirat en les sagues islandeses, concretament en una saga on apareix un anell únic que dota el seu posseïdor d’un poder suprem, però que també el perverteix i que, per tant, s’ha de destruir. Als més cultes (o, simplement, més coneixedors de l’òpera), vos sonarà el plantejament; efectivament, parl de L’anell del nibelung, un cicle de quatre òperes èpiques compostes p’en Richard Wagner, ja sabeu, aquell compositor que quan en Woody Allen (de fet, el seu personatge de Misterioso asesinato en Manhattan) l’escolta li venen ganes d’invadir Polònia. Resulta que aquesta obra mestra està inspirada també en les sagues islandeses. En Michael Ridpath va viatjar a Islàndia a empapar-se d’aquestes històries medievals, i el resultat, espectacular, és la novel.la de la que avui vos vull parlar.

El detectiu Magnus Jonson, de la Unitat d’Homicidis de la policia de Boston, descobreix un cas de corrupció policial amb connexions amb el narcotràfic que implica el seu company. Degut a aquest fet, en Magnus es veu contínuament en perill, de manera que el seu cap decideix que és millor que desaparegui un temps, fins que sigui convocat com a testimoni. La casualitat fa que, poc temps enrere, l’inspector en cap de la Policia Nacional d’Islàndia hagués sol.licitat un assessor americà i, com que en Magnus és nascut en aquell país, el seu cap veu l’oportunitat de resoldre els dos problemes: enviarà en Magnus uns quants mesos a Islàndia perquè els ajudi en la formació dels policies, donada la creixent onada de crims relacionats amb bandes estrangeres i el tràfic de droga, a la vegada que el llevarà del punt de mira dels que el volen matar. Una vegada allà, en Magnus es posarà a col.laborar amb la policia en la investigació de la mort d’un reputat expert en literatura antiga islandesa, que estava traduint a l’anglès una de les sagues medievals d’aquell país. Però, tot i la seva ascendència islandesa, en Magnus es troba amb l’oposició del policia encarregat del cas, que el considera un “listillo” arribat dels Estats Units. A poc a poc, anirà investigant “d’amagat”, gràcies a l’ajuda d’una policia, qui li ofereix el seu suport. Per complicar una mica les coses, els narcotraficants americans intenten localitzar en Magnus per matar-lo i, a què no vos ho esperàveu? Idò descobreixen que està amagat a Islàndia, i cap allà hi envien un dels seus sicaris. El final de la història (que no desvetllaré) serà ben trepidant, emmarcat en un dels molts paratges espectaculars d’Islàndia.

Cascada de Gullfoss, al sudest d’Islàndia

Com si no n’hi hagués prou amb l’argument, la posada en escena i la conclusió, en Ridpath ens proporciona de manera brillant tota classe de detalls sobre Islàndia, de manera que la seva novel.la es converteix en una molt bona guia d’aquesta llunyana illa de l’Atlàntic. Ja sé que, almenys en aquest blog, la sola menció d’Islàndia ens duu al cap el nostre amic Arnaldur Indridasson (Arny Indry per a noltros) però, a diferència de les novel.les d’aquest autor, islandès i, per tant, no necessitat d’explicar les virtuts de la seva terra sinó simplement d’explicar històries que passen allà, en Ridpath, meravellat de tot el que ha après d’Islàndia, disfruta (i ens fa disfrutar) explicant-nos detalls de la geografia i dels costums d’aquesta illa. Només per això, la novel.la ja és interessant, però si a això li afegim tot el que he alabat abans de la trama, idò ja vos podeu imaginar que el resultat és espectacular. Una novel.la d’aquestes característiques no podia acabar sense explicar-nos què hi ha de cert en tot el que en Ridpath ens explica; i l’autor no ens decep, inclou unes notes finals on ens ho explica.

Ja sabeu, per tant, que els seguidors de l’obra d’en Tolkien, els amants de la novel.la negra nòrdica (en aquest cas, islandesa) i, per què no, els amants de la novel.la negra en general teniu una cita amb aquesta novel.la (encara que sigui bastant bestselleriana).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: