Per xerrar de llibres i altres coses

P.D. James (1920-2014)

Fa uns quants anys, vaig veure en una llibreria un llibre el títol del qual totd’una em va cridar l’atenció: Todo lo que sé sobre novela negra, escrit per un dels grans noms del gènere, na Phillys Dorothy James, més coneguda com P.D. James. Aquesta autora, nascuda a Oxford l’any 1920 (i que, curiosament, va estudiar a l’institut de Cambridge), va publicar la seva primera novel.la l’any 1962, Cubridle el rostro (Cover Her Face), en la que va introduir el seu personatge més emblemàtic, el policia i poeta Adam Dalgliesh, protagonista de tretze novel.les més; aquest nom el va agafar d’un professor seu de l’institut. En aquest blog, na Mercè va ressenyar Intrigas y deseos (Devices and Desires, 1989), la vuitena novel.la de la sèrie. A més d’aquestes catorze novel.les, na P.D. James és autora d’altres cinc novel.les, tres llibres de no ficció i multitud d’assajos i relats curts. Jo mateix en vaig llegir un de bastant bo, amb un estimulant títol: El asesinato de Santa Claus. No vos contaré res d’ell, s’ha de llegir.

L’any 1991 se li va concedir un títol nobiliari, el de Baronessa James de Holland Park, en reconeixement de la seva tasca en l’ensenyament, a la Facultat de Belles Arts, la Societat d’Autors i la BBC, de la qual va ser-ne la directora. Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis, dels que vull destacar el Diamond Dagger de la British Crime Writer’s Association (1987), el Grand Master de la Mystery Writers of America (1999) i el més nostro Premi Carvalho (2008).

De les seves novel.les, només n’hi ha una que no pertany al gènere negre, Hijos de los hombres (The Children of Men, 1992), de la que n’Alfonso Cuarón en va fer l’any 2006 una adaptació cinematogràfica de notable èxit, amb en Clive Owen, na Julianne Moore i un impecable Michael Caine; la pròpia autora va quedar molt satisfeta amb el resultat. A més d’aquesta novel.la, quasi totes les altres que va escriure s’han adaptat, en format pel.lícula o minisèrie, encara que amb menys mitjans (i repercussió) que la pel.lícula d’en Cuarón.

Tornant al que vos comentava al principi de l’entrada, vaig quedar totalment encandilat pel títol del llibre Todo lo que sé sobre novela negra, pensant que la lectura i estudi d’aquest llibre em convertiria en un gran autor de novel.la negra. De totes formes, la gruixa del llibre ja me va fer sospitar: si na P. D. James era capaç d’explicar tot el que sabia sobre novel.la negra en només 182 pàgines (amb bibliografia inclosa), o bé no en sabia molt (cosa clarament falsa), o tenia una capacitat de síntesi que ja voldria que tenguessin els alumnes de secundària més d’un professor de lletres a l’hora de corregir els exàmens de selectivitat. En fi, aviat vaig sortir del dubte: es tractava d’una nova traducció enginyosa (=enganyosa) per captar compradors (que no vol dir lectors) per part de les editorials, en aquest cas Ediciones B. I és que el títol original, el que l’autora va decidir posar en aquest excel.lent treball de 2009 sobre novel.la negra, no diu res de si inclou tota la seva coneixença sobre el tema (material suficient per omplir no un llibre, sinó una enciclopèdia), ans al contrari; jutjau vosaltres mateixos: Talking About Detective Fiction.

. . .

Els punts suspensius indiquen que he deixat un moment perquè hi reflexioneu. Ara ja puc seguir. La veritat és que el llibre és molt interessant, amb moltes de dades sobre aquest gènere que ens té tan enganxats. Cada vegada que trobava una dada interessant, doblegava el cantó de la pàgina per poder-la trobar posteriorment, però el problema és que al final quasi hi ha més pàgines marcades que pàgines sense marcar. Per exemple, ens parla d’El topo, d’en John Le Carré, com un exemple d’una novel.la on l’autor ens presenta un misteri (en aquest cas, la identitat del “topo”) i ens dóna al llarg de la novel.la les pistes suficients per poder esbrinar la solució. També parla de quina és per a ella la primera novel.la de detectius, un tema que ja havíem parlat en el blog; d’en Conan Doyle, d’en Poe, dels grans autors americans, de l’Edat Dorada; en fi, és un repàs molt interessant que tots els amants del gènere negre hauríem de llegir, tant si volem, qualque dia, escriure una història d’aquest gènere com si, simplement, volem conèixer-lo una mica més.

Per cert que a la seva pàgina web oficial (http://www.randomhouse.com/features/pdjames/index.html) hi podem trobar una secció titulada Mystery Writing Lessons, una guia per escriure novel.la negra.

En fi, na P.D. James ens va deixar el passat dijous, dia 27 de novembre, a l’edat de 94 anys, deixant un llegat que mereix ser recordat. Jo personalment li dedicaré el meu particular homenatge llegint algunes de les seves novel.les, començant (aquesta vegada sí) per la primera novel.la de la sèrie de n’Adam Dalgliesh, Cubridle el rostro. Ja vos ne parlaré.

Anuncis

Comments on: "P.D. James (1920-2014)" (4)

  1. Jaume, moltes gràcies per l’homenatge a aquesta autora. Jo, ja t’ho dic ara, no n’he llegit res. Només he vist la pel·lícula de Cuarón, però això no val. Haurem de fer un pensament.

    • La veritat és que jo, a part del relat curt, tampoc no n’havia llegit res. Ja faré l’entrada quan hagi llegit el primer llibre.

  2. És una autora de la que he sentit parlar molt, però que encara no he estrenat. Quan mor un autor reconegut sempre tinc la sensació d’haver fet tard, però per sort la seva obra perdura. M’ha sorprès saber que ‘Hijos de los hombres’ era seu, perquè efectivament la tinc per una autora de novel·la negra, i és que aquest llibre el tinc a casa, el vaig comprar fa un temps perquè tenia prou bon record de la pel·lícula! Algun dia li tocarà el torn, però hauré de fer per aconseguir novel·les negres seves, a casa els pares crec que en tenen més d’una. Quanta feina tenim els lectors, que a més som compradors (compulsius) de llibres.

    • I que ho diguis! En aquest mateix blog hi vaig posar una cita d’en Borges que m’agrada molt: “Con cada libro deberían vender el tiempo para leerlo”. Que en tenia de raó…

      A mi també em passa el mateix: quan mor un autor important del que no he llegit res, me sent molt malament. Però, com dius, sempre el podem conèixer a posteriori, i això pens fer.

      Per cert, també vaig comprar Hijos de los hombres després de disfrutar amb la pel.lícula, i tampoc no l’he llegit encara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: