Per xerrar de llibres i altres coses

El asesino. Mickey Spillane

Els anys 80 (concretament, de 1984 a 1987) hi va haver una sèrie de TV que va ser molt popular; el protagonista era un detectiu privat a l’antiga, amb gavardina, capell d’ala ampla, conduïa un vell Mustang que es queia en peces, i guardava a la pistolera sota el braç esquerre un colt 45 anomenat Betsy; masclista, femellut, patriota i anticomunista, tenia una eficient secretària, l’exuberant Velda, enamorada d’ell en secret, amb un amor que podríem titllar d’impossible i correspost a la vegada; la veritat és que no s’entén l’un sense l’altra, encara que això no impedia al detectiu anar-se’n al llit amb la primera dona atractiva que se li posava al davant, cosa que feia que na Velda estigués enfadada amb ell uns quants dies. Excombatent a la segona guerra mundial, es considerava defensor dels dèbils, i no dubtava en colpejar i disparar als dolents que es trobava en el camí. Amic dels seus amics, comptava amb la inestimable ajuda del capità Pat Chambers, de la secció d’homicidis de la policia de Nova York, qui més d’una vegada l’havia hagut de treure d’un embolic provocat pel seu fort caràcter.

El personatge principal de la sèrie estava interpretat, de manera brillant, per n’Stacey Keach (Savannah, Georgia, 1941), un reconegut actor teatral i cinematogràfic. Com a curiositat, l’any 1984 va passar nou mesos en una presó anglesa per tràfic de cocaïna, i anys després es va inspirar en l’alcaide de la presó quan va interpretar aquest paper a la sèrie Prison Break. Ell va ser protagonista d’una brillant i curiosa pel.lícula, Forajidos de leyenda (The Long Riders, 1980), dirigida per un dels grans noms (a la direcció, a la producció i al guió) de grans produccions d’acció (The Warriors, Límite 48 horas, Danko:calor rojo, 48 horas más, Aliens, Alien 3, El último hombre, Invicto, Prometheus,…). La gran curiositat de la pel.lícula, centrada en la banda d’en Jesse James és que, com que la banda estava formada per grups de germans, en Walter Hill va decidir que els interpretarien germans reals, de manera que hi trobam n’Stacey i en James Keach fent de Jesse i Frank James, en David, en Keath i en Robert Carradine fent dels germans Young, en Dennis i en Randy Quaid fent dels Miller, i en Chistopher i en Nicholas Guest fent de germans Ford.

En fi, per si qualcú encara no ho sap, la sèrie de la que parl es titulava Mike Hammer, i la seva banda sonora disposava com a tema central d’una magnífica peça de jazz anomenada Harlem Nocturne, amb un punyent saxo. Podeu escoltar-la mentres veis imatges de la sèrie (si no han eliminat el vídeo) a:

Aquesta sèrie estava basada en les novel.les d’un dels grans autors de novel.la negra, en Frank Morrison Spillane (Brooklyn, 1918-Murrells Inlet, Carolina del Sud, 2006), més conegut com Mickey Spillane (nom també, per cert, d’un mafiós de Hell’s Kitchen, que va viure entre 1934 i 1977, amb qui no té cap parentiu), de qui es diu que és “l’autor més llegit de tota la història de la Humanitat”. Deu ser difícil d’aclarir aquest fet, però la realitat és que s’han arribat a vendre més de 225 milions d’exemplars de les seves novel.les, 13 d’elles protagonitzades p’en Mike Hammer.

La seva primera novel.la, Yo, el jurado (I, the Jury, 1947), on ens va presentar aquest dur i violent detectiu privat, la va escriure en 19 dies, per tal de poder-se comprar una casa de camp on volia anar a viure amb la seva dona. Només als Estats Units, es varen vendre sis milions i mig de còpies de la novel.la i la posterior versió de butxaca.

En morir, n’Spillane va deixar inacabades vàries novel.les d’en Mike Hammer, que posteriorment varen esser completades pel seu amic i testamentari literari Max Allan Collins, escriptor americà de novel.la negra i autor, entre moltes altres obres, de la novel.la gràfica Road to Perdition, adaptada l’any 2002 al cinema amb en Tom Hanks i un ja veterà Paul Newman.

A part de la sèrie abans esmentada (protagonitzada per n’Stacey Keach), s’han fet multitud d’adaptacions al cine i a la televisió, entre les que destacaria la magnífica El beso mortal (Kiss Me Deadly, 1955), amb un grandíssim Ralph Meeker (1920-1988) en el paper de Mike Hammer, o la primera sèrie de televisió (1958-1959), protagonitzada p’en Darren McGavin (1922-2006). La novel.la Yo, el jurado ha tengut dues adaptacions al cinema, la primera, l’any 1953, amb un actor a qui desconec, en Biff Elliott (1923-2012), com a Hammer; i la segona, de 1982, amb n’Armand Assante (1949) en el paper central. Com a curiositat, el propi Mickey Spillane va interpretar el seu detectiu privat favorit a la pel.lícula Cazadores de mujeres (The Girl Hunters, 1963). I per acabar el petit repàs d’aparicions mediàtiques d’en Mike Hammer, comentaré que la Warner Bros va adquirir l’any 2012 els drets per realitzar una nova sèrie, de la que encara no se sap res.

El asesino (The Killing Man, 1989; Plaza & Janés, 1991; 226 pàgs,) és la penúltima novel.la d’en Mike Hammer completada p’en Mickey Spillane, i es va publicar després d’un parèntesi de 19 anys (l’anterior novel.la d’en Mike Hammer, Survival… Zero!, data de 1970). La història comença quan en Mike va cap al seu despatx després que na Velda el requerís per trobar-se amb un client; quan arriba, troba na Velda greument ferida al terra i un homo assegut a la seva cadira que ha estat brutalment assassinat. A damunt de la taula hi ha una nota que diu: Mors per haver-me mort, firmada per un tal Penta. Després d’avisar el metge que té la seva consulta a la mateixa finca, en Mike crida al seu amic Pat Chambers, capità de la policia de Nova York. De tot d’una, tot pareix apuntar a que l’objectiu de l’assassí era el propi Mike Hammer, i que només la sort de no trobar-se en el despatx en aquell moment i sí l’infortunat client l’ha salvat d’una mort segura. Però posteriorment, quan investiguen el mort, descobreixen que estava implicat en negocis tèrbols i que, potser, després de tot, l’assassí no cercava acabar amb la vida d’en Mike Hammer, sinó amb la de qui va aconseguir matar. La investigació de l’enigmàtic Penta els durà a viure en constant perill, en un cas que involucrarà la CIA i l’FBI i amb un final trepidant i ben sorprenent.

En fi, no passa res si no la llegiu, a no ser que vulgueu conèixer un altre nom important dins de la història de la novel.la negra americana, secció hardboiled. De totes formes, com sempre, jo vos recomanaria començar amb la primera novel.la, Yo, el jurado.

Anuncis

Comments on: "El asesino. Mickey Spillane" (2)

  1. Ostres, la introducció a aquest llibre la pots enviar directament a la vikipèdia. És esplèndida, i ben il·lustrada. Veig que les vacances de nou t’impeleixen a llegir clàssics. Molt interessant

    • És que, quan escrius amb el cor, les paraules flueixen soles. En Mike Hammer me va marcar, és l’estereotip més bèstia de tot el que significa hardboiled. Fins ara només el coneixia a nivell de la sèrie de TV (bé, i de Yo, el jurado, que vaig llegir fa tants d’anys que no record res), però ara ho he experimentat d’una altra manera. La veritat, m’agrada molt, i suspir perquè reposin la sèrie; és que no la trobes enlloc, i quan dic enlloc, vull dir enlloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: