Per xerrar de llibres i altres coses

Personal. Lee Child

Fa poc més (9 dies) d’un any, vaig fer la ressenya de la primera novel.la d’en Lee Child que llegia, Un disparo, la que fa la número 9 de la sèrie protagonitzada per l’expolicia militar de l’exèrcit americà Jack Reacher. Allà comentava que m’havia agradat molt, que la novel.la era plena d’acció i que el final era trepidant. Ara, després de llegir la darrera novel.la que ha publicat (la que fa la número 19 de la sèrie), Personal (Personal, 2014; ed. RBA, 2014; 423 pàgs.), no puc més que corroborar la impressió que em va causar Un disparo: m’ha agradat molt, tot i que vull matisar algunes coses.

La història és molt semblant a la d’Un disparo, ja que en Jack Reacher novament ha d’intentar trobar un francotirador perillós; però bé, aquest és un detall que no li lleva interès a la novel.la. L’acció està molt bé, però no està tan ben descrita (ni originada) com a Un disparo; per dir-ho de qualque manera, no resulta tan natural, com a mínim a mi m’ha parescut que en algunes situacions era molt forçada; però bé, només és en certs moments, la majoria sí que estan ben narrades. El final és potser el moment més forçat, ja sabeu, la mania de conduir el protagonista fins a situacions d’extrem perill, però llavors el dolent de torn no acaba de decidir-se a matar-lo, i parlen i parlen i parlen… i el bo sempre se salva. Si pogués donar un consell (pobre de mi) a qualsevol autor de novel.la negra (o similars), diria que procuri que mai no s’arribi a una situació que faci que hagin de passar coses poc creïbles perquè el bo se salvi; però bé, com que la novel.la és molt bona, pots passar per alt aquest detall.

Pensareu: i què té de bona per anar acceptant totes aquestes “incorreccions”? Idò que la història és addictiva, que el personatge d’en Jack Reacher és molt interessant, que es rodeja d’altres personatges atractius, que la trama ens permet viatjar des dels Estats Units a Londres, passant per París, que, en fi, l’autor domina tant el món de les armes i dels francotiradors (només faltaria, ja duu 19 novel.les d’en Reacher) que és capaç de crear històries molt interessants.

Bé, explicaré una mica la trama. Quan un francotirador ha intentat matar el president de França amb un dispar des d’uns 1300 metres, la CIA, el Departament d’Estat i les Forces Especials intenten posar-se en contacte amb en Jack Reacher perquè els ajudi en el cas, ja que aviat hi ha una cimera del G8 a Londres i tenen por que l’assassí torni intentar matar algun cap d’estat.

En Reacher fa una llista de les poques persones en el món capaces de fer un atemptat d’aquestes característiques, i entre elles n’hi ha una a qui va enviar a la presó fa setze anys, ja en llibertat des de fa poc, i que va jurar venjar-se d’en Reacher.

La investigació condueix el nostre protagonista, acompanyat per una jove investigadora del Departament d’Estat, cap a París, per tal d’observar en persona l’escenari de l’atemptat fallit, i allà tendrà una primera notícia del francotirador. A continuació se’n va cap a Londres, perquè creu que el criminal ja hi és, preparant l’atemptat, i allà, amb l’ajut de la jove agent i d’un membre d’una agència de seguretat britànica (l’equivalent a la NSA americana), acabarà per treure l’entrellat del cas, no sense posar-se en situacions realment molt perilloses.

En fi, ja ho he dit abans, la novel.la m’ha agradat molt, potser no tant com Un disparo, però també l’he trobat molt bona. Per cert, amb Personal, en Lee Child va aconseguir guanyar el premi RBA de novel.la negra, el més ben dotat econòmicament del món dins del gènere negre (125 000 euros), afegint-se a la llista de noms il.lustres que tenen aquest premi. Deix per una entrada posterior fer una valoració d’aquest premi, concedit d’altra banda per una editorial a qui hem d’agrair l’esforç que està fent per permetre’ns disposar d’una ja llarguíssima llista de novel.les del gènere que tant ens captiva. Per cert que he decidit que, a partir d’ara, alternant-les amb altres lectures, llegiré les novel.les guanyadores de les anteriors edicions (excepte les tres que ja he llegit, és clar), començant per Una novela de barrio, del barceloní Francisco González Ledesma, guanyadora de la primera edició, de 2007.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: