Per xerrar de llibres i altres coses

El leopardo. Jo Nesbø

És un fet contrastat que, quan un autor és bo, prest o tard arriba un dia en què escriu una obra mestra, aquella novel.la de la que se’n parlarà molt de temps, la que, quan volem referir-nos a ell, deim: sí, és aquell que va escriure… I si aquest moment encara no ha arribat per a’n Jo Nesbø, poc li deu faltar; de fet, m’agrada pensar que encara ens queda per veure el millor d’un autor que avança a grans passes cap al més alt del cim. La seva darrera novel.la publicada aquí, El leopardo (Panserbjerte, 2009, Roja & Negra, 2014; 691 pàgs.) és, per a mi, el més parescut a una obra mestra, la veritat és que no sé com més podria descriure-la. Podria dir que és molt bona, però faria curt; o que enganxa molt, però això no és un símptoma d’excel.lència; o potser que m’ha agradat moltíssim, però això, com sabeu, no és dir massa.

La veritat és que en Jo Nesbø ja ens venia avisant: El redemptor va ser molt bona; El Ninot de Neu, magnífica; i ara, amb El lleopard, en Nesbø ha aconseguit la seva novel.la més rodona. El seu personatge emblemàtic, en Harry Hole, ha anat agafant una dimensió impressionant, amb un recorregut digne del més clàssic dels protagonistes de la novel.la negra americana. La seva vida personal es troba en un moment complicat, i la seva tasca policíaca no li queda enrere. Però, així i tot, sempre aconsegueix vèncer (encara que sigui temporalment i a un preu sovint molt car) els seus dimonis personals i resoldre el cas que investiga.

Després dels terribles aconteixements viscuts a l’anterior novel.la (El Ninot de Neu), trobam el nostre heroi retirat de la policia, vivint a Hong Kong una vida degradant, enganxat a les drogues i al joc, amb problemes amb la Tríada xinesa, una ombra del que un dia el va fer el millor policia de Noruega. Cap a Hong Kong se’n va una intel.ligent i atractiva investigadora d’homicidis, enviada pel cap del grup de Delictes Violents de la policia d’Oslo perquè trobi en Hole i el convenci perquè torni al seu país, ja que la policia es veu incapaç d’atrapar un més que possible assassí en sèrie que ja ha matat dues dones, i que pareix que actua imitant el Ninot de Neu. Però en Harry Hole no té cap intenció de tornar, i només claudica quan ella li explica que el seu pare (el d’en Harry) està molt malalt. Així, en Hole torna a Oslo i, encara que inicialment només té intenció de veure el seu pare, al final acabarà col.laborant en la investigació, cosa que li provocarà més d’un problema amb el comissari en cap de la policia judicial noruega, la Kripos, que considera (ai, il.lús!) que en Hole s’ha convertit en un inútil, un ésser despreciable a qui no vol veure ni en pintura.

Per cometre els assassinats, l’assassí utilitza un terrorífic artilugi conegut com La Poma de Leopold, cosa que farà que la investigació de la identitat del criminal condueixi en Hole fins a l’Àfrica, on viurem situacions espectaculars. Així, l’acció no se centra només a Noruega, un fet que fa encara més interessant i atractiva la novel.la.

Aquesta és plena d’escenes d’acció espectaculars, algunes no aptes per a persones sensibles, amb un final senzillament brutal del que, com és evident, no puc (ni vull) desvetllar-ne res, només donar-vos un bon consell: llegiu la novel.la i disfrutareu d’un dels millors autors de novel.la negra de l’actualitat.

Anuncis

Comments on: "El leopardo. Jo Nesbø" (18)

  1. Nesbo m’està perseguint, cada vegada més. Ahir mateix m’aconsellaven un dels seus llibres. Ostres, no podré esquivar-lo massa temps més, crec que d’aquest any no passa que en llegeixi algun, m’esteu fent sentir malament i tot!

    Pel que veig és una sèrie de llibres amb el mateix protagonista. Segur que es poden llegir per separat, però ho recomanes? Vull dir, si agafés aquest com a primera lectura em perdria gaire coses dels anteriors?

    • Sempre és preferible llegir-los per ordre. El problema és que els dos primers no s’han editat aquí. Jo vaig començar per Nèmesi, el quart de la sèrie, però després vaig descobrir que també s’havia publicat el tercer, Petirrojo. I ara acab de veure que el 26 de març publiquen El murciélago, la primera novel.la de la sèrie.

      Evidentment, els pots llegir en l’ordre que vulguis, o només llegir-ne un, les històries són autocontingudes; però, com és normal, de vegades es fa referència a altres històries anteriors. El leopardo n’és un exemple: fa referència directa a El muñeco de nieve, tot i que no és necessari haver-lo llegit per entendre El leopardo. L’únic que passa és que, si després llegeixes El muñeco de nieve, t’hauran desvetllat qualque cosa.

  2. Uf, ja tenia ganes que fessis el comentari. Sí, jo també m’he llegit el Leopardo i l’he trobada estupenda. Com ja he anat comentant en alguna altra ressenya, jo m’havia llegit per ordre els dos primeres volums publicats i , malgrat que Nesbo m’havia agradat molt, no vaig continuar. Ara aquest Nadal m’he llegit d’una tirada les quatre darreres novel.les i jo diria que sí, el personatge guanya complexitat amb els successius lliuraments i de nou, sí, és millor llegir-lo en ordre. Hi guanyes en plaer. Veure l’evolució del personatge no és necessari per entendre la trama, però el lector de novel.la negra gaudeix doblement seguint la vida del seu heroi a cada lliurament.
    A part del cas concret, les relacions personals, la competència entre els diferents cossos policials, la situació anímica del mateix Hole, en fi, no vull dir res més, que encara acabàré desvetllant qualque cosa.
    Una novel.la de primera classe, ben cert.

    • Tu millor que ningú (com ja passa amb l’altre Harry, en Bosch) per tenir una bona perspectiva de l’evolució del personatge.

  3. Buf! Jo feia temps que tenia pendent a Jo Nesbo i, com que no m’agrada començar les històries a meitat, vaig anar a buscar la primera novel·la: The Bat. Infumable. Avorrida a més no poder. Vaig arribar fins més de la meitat del llibre i no s’havien dedicat a explicar totes les xorrades del món excepte resoldre el crim. Plena de topicazos i difícil de tragar. Jo no em deixo mai cap llibre però aquest… No vaig poder. Passarà molt de temps abans que no em decidisca a llegir una altra novel·la de Nesbo. Quina decepció.

    • Com he dit, aviat tendrem The Bat en castellà (i català, esper). La llegiré i ja veurem, potser el fet de ser la seva primera novel.la fa que no acabi de ser tan bona com les que la seguiren. De totes formes, en els països nòrdics va tenir molt d’èxit; de fet, l’any 1997 va guanyar el premi a la millor novel.la negra noruega, i l’any següent li concediren el premi La clau de vidre (Glassnøkkelen) a la millor novel.la negra nòrdica. Jo crec que li hauries de donar una segona oportunitat (si no a la novel.la, almenys a l’autor).

      De totes formes, quan surti la llegiré i ja comentaré què m’ha parescut (promet no deixar-me dur per l’opinió que tenc actualment d’aquest autor i fer una lectura el més objectiva possible).

      • Espero llegir la teva opinió. Malgrat tot, els autors nòrdics escrivint novel·la negra em semblen molt fluixos. Prefereixo de lluny els americans

      • De fet, vaig llegir Nesbo per les bones crítiques i vaig triar The Bat per ser la primera i per rebre tants premis. Però bé, potser n’esperava massa

  4. Estic d’acord amb tu que no hi ha color si els compares amb els americans, en general. De totes formes, tenen tant d’èxit precisament perquè hi ha molta gent a qui els agraden les històries més properes, més familiars, menys en pla pel.lícula d’acció/heroi solitari. Però jo crec que en Nesbo no es pot incloure en aquest mateix grup; de fet, ja ho he dit qualque vegada, crec que és un autor “americà”, encara que nascut i treballant en un país nòrdic.

    • Ui… Jo només m’ha llegit mitja novel·la i, basant-me en això no estic d’acord! O siga que no tinc gaire coneixement de causa, jeje. Però em va agradar tan poc que deixaré Jo Nesbø per a una altra època de la meva vida. Espero, això sí, que es coemnci a ressenyar The Bat. A veure què en penseu 😉

  5. De Nesbø he llegit Némesis, Heathunters, El redentor i El Leopard. En cap cas m’ha decepcionant. Ho havia de dir ; )

    • Tens raó, no recordava Headhunters; la vaig trobar molt bona, i l’adaptació al cinema, esplèndida.

  6. Per afegir un nou tema, si poseu a Google Harry Hole i Harry Bosch, trobareu bastants referències de gent que hi veu similituds entre els dos detectius. Havíem comentat aquest tema entre els amics, i veig que no som els únics a pensar-ho. És veritat que Hole és més “americà” que els nòrdics que hem llegit, és més donat a l’acció que per exemple Wallander, que era reflexiu, depressiu i analitzava les virtuts i les mancances de la societat sueca. Hole és arquetípic de la novel.la americana, alcohòlic, obsessiu en la feina, (com Bosch ) amb dificultats per mantenir relacions personals. Trob que aquí hi ha material per discutir 😉

    • Ja a la primera entrada que vaig fer d’en Jo Nesbo (ressenya de Nèmesi), vaig dir (literalment, és un copy-paste):

      En fi, estam davant d’una novel.la negra americana, només que ambientada a Noruega i escrita per un noruec.

      Estam totalment d’acord amb aquest fet, i en que en Harry (Hole) mos recorda en molts d’aspectes a en Harry (Bosch). La pregunta és: s’hi va basar en Nesbo per crear el seu personatge? Res, ho haureu d’investigar.

      • Ai! Com que tinc tan mala opinió de Nesbø i tan bona de Connelly, estic escandalitzada! HB és el paradigma del detectiu, amb el que ho comparo tot. I no m’agraden les còpies, digueu-me purista… Potser algun dia canvio d’opinió, però reconec que li he agafat una miqueta de mania a HH.

  7. Sincerament, crec que li hauries de donar una segona oportunitat. Ja sé que no és aconsellable no llegir per ordre però, potser, per canviar l’opinió que tens d’en Nesbo hauries de llegir qualcuna de les tres darreres novel.les: El redemptor, o El ninot de neu, o El lleopard.

    O, potser, podries llegir Headhunters, una novel.la que no és d’en Harry Hole.

    I mira que en aquest blog som fans acèrrims d’en Connelly, jo personalment el tenc a dalt de tot de la llista dels millors autors de novel.la negra, de fet, no està ni a la llista, està per damunt; i, així i tot, estam començant a comparar en Hole amb en Bosch. Per qualque cosa serà…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: