Per xerrar de llibres i altres coses

Fer-de-Lance. Rex Stout

Seguint el meu repàs als autors clàssics de la novel.la negra, avui toca parlar d’un peculiar escriptor, en Rex (Todhunter) Stout (Noblesville, Indiana, 1886-Danbury, Connecticut, 1975), creador del curiós detectiu Nero Wolfe, a qui un crític (Will Cuppy) un dia va descriure con “el Falstaff dels detectius”. En Rex Stout i les seves històries d’en Nero Wolfe varen ser nominades l’any 2000 als Anthony Awards al millor escriptor i a la millor sèrie de misteri del segle XX; els dos premis varen ser per n’Agatha Christie i el seu entranyable detectiu belga Hercule Poirot.

L’any 1959 n’Stout va rebre el premi Grand Master de la Mystery Writers of America, una de les més prestigioses distincions dins del gènere negre, que premia tota una trajectòria de qualitat constrastada. La llista de receptors d’aquest premi conté molts dels més grans membres de la professió, des de n’Agatha Christie (primera edició, 1955), fins en James Ellroy (2015), passant per bastants autors ressenyats en aquest blog: John Dickson Carr, Georges Simenon, Ross Macdonald, Margaret Millar, John le Carré, Ed McBain, Elmore Leonard, Lawrence Block, Mickey Spillane, P.D. James, Mary Higgins Clark, Robert B. Parker, Joseph Wambaugh, Sue Grafton, Sara Paretsky, Ken Follett, Robert Crais; i d’altres que certament ressenyerem algun dia: Ellery Queen, Erle Stanley Gardner, James M. Cain, Eric Ambler, Donald E. Westlake, James Lee Burke,… Per cert que, de moment, en Michael Connelly encara no té aquest guardó, però tot arribarà.

Però tornem a les novel.les d’en Nero Wolfe. La veritat és que es tracta d’unes històries ben curioses, amb un protagonista que, donat el seu voluminós cos, pràcticament mai no surt de ca seva, i tota la feina de camp la fa el seu secretari, n’Archie Goodwin, ajudat, entre d’altres, pel detectiu privat Saul Panzer. També té rellevància en les històries en Fritz, el cuiner de la casa. En Wolfe és un entusiasta de les orquídies, i disposa a ca seva d’una nombrosa col.lecció, que cuida diàriament amb molta cura; de fet, si quan és l’hora de dedicar-se a aquestes plantes té algun convidat (o client) a ca seva, no té cap problema en fer-lo esperar fins que ha acabat el cuidat de les seves estimades plantes.

En Nero Wolfe és un impressionant bevedor de cervesa, cada dia se’n beu 6 litres, encara que comenta que vol reduir-ho a 5 litres perquè pensa que 6 litres són innecessaris i, a més, el fan perdre massa temps. També ha decidit deixar de consumir cervesa de contraban, i envia als seus ajudants a que li duguin una botella de cada tipus de cervesa legal, per poder decidir quina és la que més li agrada. En Wolfe és un pesseter increïble, mai no acceptarà cap cas sense assegurar-se primer que cobrarà per la seva feina, amb una tarifa que ningú no trobarà gens barata.

Les novel.les estan contades en primera persona per n’Archie Goodwin, a qui en Wolfe sovint envia a fer determinades feines sense explicar-li els motius; això fa que en Goodwin s’enfadi moltes vegades amb el seu cap, però sempre fa de manera molt eficient el que se li demana. El fet que qui ens explica les històries no sigui el cap pensant fa que, d’entrada, no acabem d’entendre com en Wolfe arriba a la resolució dels casos, encara que al final ho aclarirem.

Fer-de-Lance (literalment, punta de llança) és el nom d’un tipus de serp molt verinosa, endèmica de Sudamèrica i Amèrica Central. És també el títol de la primera novel.la d’una sèrie protagonitzada p’en Nero Wolfe que, entre novel.les i reculls d’històries curtes, consta d’uns 47 volums. A més d’aquesta sèrie, en Rex Stout va escriure nombroses novel.les i relats curts. Perquè us faceu una idea de la dimensió que el personatge d’en Nero Wolfe ha arribat a adquirir, us diré que s’han escrit més de 10 llibres sobre l’autor, sobre el personatge i sobre el seu assistent Archie Goodwin; també és destacable el fet que el famós pintor belga René Magritte (1898-1967) va posar nom a algun dels seus quadres a partir d’alguna novel.la d’en Rex Stout.

Les històries d’en Wolfe i en Goodwin han rebut diverses adaptacions al cinema i a la televisió; de les primeres destacaré la pel.lícula Meet Nero Wolfe (1936; dir. Herbert Biberman), adaptació precisament de la novel.la Fer-de-Lance, amb una joveníssima Rita Hayworth (no tenia 18 anys i encara apareixia com Rita Cansino) en el paper de na Maria, la germana d’en Carlo, n’Edward Arnold com a Nero Wolfe, i en Lionel Stander (l’entranyable xofer de Hart y Hart) en el paper de n’Archie Goodwin.

William Conrad (Nero Wolfe) i Lee Horsley (Archie Goodwin)

De les segones, me qued per nostàlgia amb la coneguda sèrie de televisió de 1981, protagonitzada pel regordet William “Cannon” Conrad, i en Lee Horsley. Malauradament, la sèrie, titulada aquí El detective Nero Wolfe, només va constar de 14 episodis, ben diferent que Cannon (1971-1976), amb 120 episodis emesos. Com a curiositat, en Cannon va aparèixer en dos episodis d’una altra emblemàtica sèrie d’aquella època, Barnaby Jones (1973-1980).

Parlem, finalment, de la trama de Fer-de-Lance (Fer-de-Lance, 1934; ed. Molino, 1981; 253 pàgs.).

Na Maria Maffei, una amiga de la dona d’un col.laborador d’en Wolfe, vol contractar en Wolfe perquè el seu germà ha desaparescut. En Carlo, un orfebre de primera categoria actualment a l’atur i amb greus Fer-de-Lance-RexStoutproblemes econòmics, tenia decidit tornar a Itàlia però, fa uns dies, va dir a la seva germana que havia resolt els seus problemes i que, finalment, es quedava als Estats Units; però ara ha desaparescut.

Encara que troba el cas poc interessant, en Wolfe decideix agafar-lo per qüestions econòmiques. Investigant el cas, n’Archie localitza una dona que va escoltar una telefonada que va rebre en Carlo poc abans de desaparèixer, de manera que descobreix que en Carlo havia retallat del New York Times una història sobre la mort del rector d’una universitat de la zona; segons diu la notícia, el rector va morir mentres jugava una partida de golf per parelles, segons els doctors, víctima d’un atac de cor. Però en Wolfe creu que el rector va ser assassinat i decideix investigar partint d’aquesta premisa. Amb un final poc esperat, en Wolfe resol el cas i guanya un bon grapat de diners ja que, a més de la recompensa que la dona del rector va oferir a qui capturàs l’assassí del seu marit, també treu uns bons diners al fiscal del districte, que era escèptic amb la teoria d’en Wolfe que el rector havia estat assassinat i li va acceptar una aposta.

En fi, un altre clàssic que afegim a la llista d’autors de novel.la negra que hem llegit. Per cert, no ho he dit, però m’ha parescut molt interessant, amb l’encant que tenen les històries antigues, la veritat és que crec que ha suportat bé el pas del temps. Recomanable? Ja sabeu, els fans de la novel.la negra l’heu de llegir; la resta, bé, hi ha tants de llibres…

Anuncis

Comments on: "Fer-de-Lance. Rex Stout" (2)

  1. Mira, sobre la llista de premis que citades, anava a dir això de Connelly, però després m’he fixat que ho dius. Com pot ser que no tengui el premi?
    En fi, crec que et deixaré aquests clàssics per a tu, però gràcies per seguir il.lustrant-nos. Crec que pel que fa als clàssics, de moments em quedaré amb Chandler i Hammet, per exemple.

    • Una bona elecció, encara que, potser, una mica curta.

      Jo crec que en Connelly el rebrà, més prest o més tard. Fixa’t que tots els premiats són més grans que ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: