Per xerrar de llibres i altres coses

Bé, ha arribat l’hora de fer unes quantes valoracions. Començaré, com acostum a fer, per parlar de la cerimònia en sí. Primer de tot, segur que una gran majoria d’experts, cinèfils, crítics i demés diran que ha estat un “tostonazo”, com sempre acostumen a dir. Jo de vegades me deman per què miren la cerimònia, basta seguir a través d’internet els premiats a mesura que van essent guardonats. Ja fa més de 30 anys que, d’una manera (ràdio) o d’una altra (televisió), no me perd aquest acte i, encara que qualque any és cert que no ha estat brillant, la gran majoria d’edicions he trobat que la gala m’ha oferit tot el que esperava d’ella: glamur, emoció, espectacle i, sobretot, entreteniment (recordau? That’s entertainment!). I enguany he de dir que m’ha parescut una cerimònia notable, que ha tengut bastants moments dels que et posen els pèls de punta, amb un superb Neil Patrick Harris de presentador.

Ja de bon començament, l’homenatge al cinema que ha fet en Barney Stinson ha estat espectacular, amb una exhibició d’efectes especials dignes de l’Òscar de la categoria. I després, les bromes, sempre elegants, han estat molt bones. Al principi de la gala ha fet dur una maleta on havia dipositat les seves prediccions, que ha ficat dins una capsa de vidre, tancada amb clau, i ha demanat a n’Octavia Spencer (Òscar l’any 2012 per Criadas y señoras) que la custodiàs durant tota la cerimònia. En acabar, l’ha obert i ha mostrat que ho havia encertat tot.

Hi ha hagut moments molt emotius, entre els que destacaria les llàgrimes d’un emocionat David Oyelowo (Martin Luther King a Selma) quan en Common i en John Legend han interpretat la cançó Glory, que després ha estat la guanyadora de l’Òscar; quan els responsables de la cançó han recollit l’estatueta, hi ha hagut llàgrimes més generalitzades.

També s’han de destacar els discursos dels intèrprets abans mencionats, de na Patricia Arquette, de na Julianne Moore, d’en Graham Moore, tots ells diguent en veu alta no a la discriminació per raons racials, de sexe, de minusvàlues, i d’orientació sexual, respectivament.

Dins l’apartat emotiu també hem d’incloure l’homenatge que s’ha fet als 50 anys de Sonrisas y lágrimas, amb l’emotiva aparició d’una Julie Andrews que, desgraciadament, no ha sabut evitar la febre de retocs facials que assota des de fa un temps a moltes de les dones relacionades (o no) amb Hollywood. I, per descomptat, el record que na Meryl Streep ha presentat de la gent que ha mort durant l’any passat, una llista més plena que mai de noms il.lustres: Mickey Rooney, James Garner, Richard Attemborough, Virna Lisi, Robin Williams, Lauren Bacall,… fins acabar amb en Mike Nichols, l’inoblidable director d’El graduado, pel.lícula que li va permetre guanyar el seu Òscar l’any 1968. Per cert, o m’he despistat o no han mostrat en Philip Seymour Hoffman; potser ja el mostraren l’any passat (va morir el 2 de febrer de 2014), no ho record.

Per acabar amb la gala, citaré la sortida en escena en calçons blancs d’en Neil Patrick Harris, degut a un problema amb la porta del seu camerino (un homenatge a Birdman ?), les bromes entre en John Travolta i la seva bona amiga Idina Menzel a l’hora d’entregar l’Òscar a la millor cançó, el divertit discurs del director guanyador Alejandro González Iñarritu, mexicà que succeeix el també mexicà Alfonso Cuarón en el guardó al millor director, l’atrevit vestit de na Jennifer Aniston, amb unes subliminals (o no) transparències, en fi, el discurs inacabable en pla Almodóvar d’en Pawel Pawlikowski, director de la primera pel.lícula polonesa que guanya l’Òscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa, a la desena nominació.

I passant als premis, els titulars han de passar forçosament per parlar del fracàs estrepitós del projecte Boyhood, amb només l’Òscar a la millor actriu secundària (Patricia Arquette), i de l’èxit d’una pel.lícula que es va estrenar ja fa quasi un any, i que hauria d’haver guanyat el Razzie a la pitjor traducció de l’any: The Grand Budapest Hotel es va convertir en El gran hotel Budapest; en fi, el nivell de la traducció és el que només un govern autonòmic que mos toca molt de prop consideraria apte per ensenyar l’idioma anglès. Aquesta divertida (diuen) pel.lícula ha guanyat 4 Òscars (disseny de producció, disseny de vestuari, maquillatge i banda sonora).

Ara bé, la gran triomfadora de la nit ha estat Birdman, també amb 4 estatuetes (pel.lícula, director, guió original i fotografia) però tres de màxima categoria, a la que només li ha faltat el merescut premi per a un Michael Keaton que veurà la seva carrera rellançada de manera espectacular.

També vull destacar Whiplash, una (per a mi) grandíssima pel.lícula que, a l’esperat Òscar per a l’entranyable (no a la pel.lícula) J. K. Simmons, ha afegit dos guardons més: muntatge i mescla de so.

La resta de pel.lícules han guanyat un Òscar cadascuna: La teoría del todo (Eddie Redmayne, millor actor), Siempre Alice (Julianne Moore, millor actriu), The Imitation Game (millor guió adaptat, poc premi per a tanta qualitat), Big Hero 6 (sorprenent millor pel.lícula d’animació, derrotant a la favorita per molts, Cómo entrenar a tu dragón 2), Ida (pel.lícula estrangera), Selma (cançó, pel.lícula que en George Lucas va titllar de magnífica i va criticar amb duresa l’Acadèmia per només haver-la nominat en dues categories, cap interpretativa), El francotirador (Efectes sonors, una nova mostra de la gran factura que imprimeix en Clint Eastwood a les seves pel.lícules, tot i que l’acusaran –amb raó?- d’excessivament patriotista), i Interstellar (efectes visuals, per a mi, incomprensiblement oblidada per l’Acadèmia).

En fi, un any més, hem acabat la nostra particular aportació a la indústria de l’espectacle. Fins al setembre que ve!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: