Per xerrar de llibres i altres coses

Quan fa poc més d’un mes que ens va deixar, vull dedicar aquesta entrada a homenatjar una de les figures cabdals (si no la figura cabdal) de la novel.la negra a Espanya, l’advocat, periodista i escriptor Francisco González Ledesma (Barcelona, 1927 – Barcelona, 2015).

Expliquen les seves biografies que als 5 anys ja contava històries a canvi de berenar en el pati de l’escola on estudiava, i que ja als 12 anys les plasmava en paper. Més tard es va dedicar a escriure historietes per a l’editorial Bruguera, feina que li va permetre pagar-se la carrera de Dret.

L’any 1948 va guanyar el Premi Internacional de Novel.la amb la seva obra Sombras viejas, amb un jurat del que hi formaven part el reconegut escriptor William Somerset Maugham i l’hispanista Walter Starkie. Malauradament, el règim franquista li va censurar la novel.la, titllant l’autor de “roig” i “pornògraf”, de manera que va haver d’aturar la seva producció literària, encara que va continuar escrivint guions d’historietes.

Graduat en Dret l’any 1950, va  exercir d’advocat de l’editorial Bruguera, fins que més tard es va dedicar al periodisme (durant 25 anys) i va arribar a ser redactor en cap de La Vanguardia. L’any 1966 va ser un dels dotze fundadors del Grupo Democrático de Periodistas, associació clandestina en defensa de la llibertat de premsa.

Però abans, l’any 1952 va crear el pseudònim de Silver Kane, amb el que va publicar moltíssimes novel.les populars tocant els gèneres d’intriga, terror, ciència ficció i, sobretot, l’oest americà; diuen que escrivia una novel.la setmanal. Al llarg de la seva vida també va publicar novel.les d’intriga firmades com Taylor Nummy i Enrique Moriel (nom del protagonista de la seva primera novel.la, Sombras viejas), historietes firmades com Silvia Valdemar, i novel.les romàntiques amb els pseudònims de Rosa Alcázar i Fernando Robles.

Va haver d’esperar fins l’any 1977 per publicar Los Napoleones (escrita l’any 1964 i, com Sombras viejas, prohibida pel règim franquista), i l’any 1983 la seva novel.la El expediente Barcelona va aconseguir ser finalista al premi Blasco Ibáñez; en ella apareixia per primera vegada el seu emblemàtic inspector Méndez. L’any 1984 va aconseguir el premi Planeta amb una nova entrega de la sèrie de l’inspector Méndez, Crónica sentimental en rojo. Els anys 1989 i 2007 se li concediren sengles premis Mystère a la millor novel.la estrangera editada a França, premiant les novel.les La dama de Cachemira i Cinco mujeres y media, resp. Aquesta darrera novel.la també va rebre el premi Dashiell Hammett, atorgat per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs.

L’any 2007, la novel.la Un policía de barrio li va reportar el 1r premi RBA de novel.la negra, el més ben dotat econòmicament del gènere, i un any abans rebia el 1r premi Pepe Carvalho en reconeixement a tota la seva trajectòria literària. Per acabar amb les nombroses distincions que va aconseguir al llarg de la seva vida, citaré el premi Roda Ventura atorgat pel Col.legi d’Advocats de Catalunya, el premi El Ciervo com a periodista, i la Creu de Sant Jordi per la seva “trajectòria informativa i per la qualitat de la seva obra, de projecció internacional”. El seu fill Enric ha seguit els seus passos i s’ha dedicat al periodisme i a la literatura. Seves són les Historias de Londres (l’he llegit i em va encantar), Historias de Nueva York i Historias de Roma (compilades en un únic volum per RBA).

Cinco mujeres y media (ed. Planeta, 2005; 390 pàgs.) és la setena novel.la de les 11 que en González Ledesma va escriure protagonitzades per l’inspector Méndez, a qui l’autor presentava, com he dit, a la novel.la Expediente Barcelona (on encara no era el protagonista absolut) amb aquests termes:

El Méndez, policía de la calle Nueva, de la calle Unión, de la calle Lancaster, de la calle Arrepentidas, perseguidor de maricas, untador de confidentes, hostiador de nazarenos, le torció un dedo con tanta rabia que por poco se lo salta allí mismo, delante de la pantalla del Arnau, donde en aquel momento aparecía el Bruce Lee pegando gritos.

Realment, per ser fidels a la realitat, hauríem de dir que l’inspector Méndez és el coprotagonista d’aquestes novel.les, ja que comparteix la seva importància amb la ciutat de Barcelona; en efecte, les novel.les d’en González Ledesma són un homenatge a la ciutat que el va veure néixer i que tan bé va arribar a conèixer. El començament de Cinco mujeres y media, a través de les reflexions d’una de les protagonistes de la novel.la, ja ens parla del que sent l’autor per la seva ciutat:

Cuando tenía cinco años ya aprendí que la verdadera vida se ve desde las habitaciones de atrás. En la calle distinguía a las personas siempre vestidas, más o menos etiquetadas por su oficio, y que procuraban no cometer pecado alguno mientras se exhibían ante el público…

Pero yo nunca he vivido en la parte delantera del edificio, o sea, en las habitaciones que dan a la calle, sino en las habitaciones de atrás, que es donde se exhibe la verdad de la vida. Nuestro patio vecinal es exiguo, tiene unas horas racionadas de sol y un par de golondrinas que siempre hacen su nido en la misma galería. Las galerías son mucho más impúdicas que la calle, y a ellas se asoman los vecinos que van en pijama o las mujeres que no se han quitado todavía el camisón, las gentes que se rascan, miran su ración de cielo, se hacen gestos de complicidad y a veces se besan y se acarician detrás de los cristales, pensando que no los ve nadie.

A mi, que he estat en cases de Barcelona com les de la descripció anterior, la novel.la ja em va atrapar completament només amb els dos primers paràgrafs.

Però parlem de la trama: na Palmira Canadell, una dona del barri del Raval que ha estat a la presó diverses vegades per agressió i robatori, apareix morta, després de ser segrestada i violada per tres homes. Desobeint les ordres dels seus superiors, en Méndez decideix intervenir en el cas, mai no ha estat capaç de negar-se a ajudar els desprotegits, i n’Emma, la germana bessona de na Palmira, i la seva mare el commouen fins al punt que no ho pot deixar passar.

Aviat apareix mort un dels violadors de na Palmira en el replà de la casa on n’Emma viu amb sa mare; n’Emma és tot el contrari de na Palmira, és discreta, dolça i tranquil.la, treballa amb un veterinari, estima els animals… en fi, és l’antítesi de na Palmira. Quan més tard detenen els altres dos violadors, el cas pareix que està resolt, però la veritat és que no ho està ni de bon tros.

Durant la seva investigació, en Méndez coneixerà un empresari sense escrúpols, disposat a tot per recuperar el control sobre uns terrenys que aviat podrien revaloritzar-se molt; actualment els terrenys estan en possessió del fill autista de la vídua d’un advocat de qui l’empresari era client, i a qui va cedir les possessions per evitar haver de pagar indemnitzacions als treballadors després de tancar una de les seves empreses.

En Méndez també coneixerà el cas d’una dona obligada a prostituir-se des de ben petita, que sospita que el seu exmarit ha contractat un assassí per matar-la, així com n’Anna Parra, una dona major que es dedica a cuidar els nins de les prostitutes del barri, i na Sonia Vera, la dona de l’empresari, que fa temps que vol reprendre la seva feina com actriu.

Una cosa que sobta de la novel.la és la manera que té l’autor d’explicar la història, ja que va alternant reflexions en primera persona d’alguns dels personatges que hi apareixen amb el relat en tercera persona, en present i en passat, alguns passatges en segona persona i, per descomptat, el diàleg. La veritat és que, a poc a poc, vas descobrint les històries que amaguen els diferents personatges, a la vegada que participes de la trama, m’ha agradat la mescla!

La veritat és que he disfrutat de la novel.la, de la trama, de l’ambientació a Barcelona, dels personatges, la majoria marginals però també n’hi ha de classe alta, i sobretot d’en Méndez, potser el policia més impressionant amb qui m’he topat, que és un expert en relacions internacionals sense haver viatjat més que una vegada per fer de testimoni en una execució en el penal d’Ocaña, vegeu com ho explica el propi Méndez a la novel.la Las calles de nuestros padres, de 1984:

Conocí cierta vez en el Bar Póker a una filipina que decía que era china, quería residenciarse española y hacía el francés”.

I el final, sempre important, és dels que podríem catalogar de sorprenents; a més, està molt ben aconseguit, amb totes les subtrames, aparentment independents, encaixant milimètricament. La propera novel.la que llegiré de l’autor serà Un policía de barrio, la que li va fer guanyar el premi RBA. Ja vos ne parlaré.

Anuncis

Comments on: "Cinco mujeres y media. Francisco González Ledesma" (4)

  1. Vaja! Quina mà de premis!
    M’ha fet mot gràcia la presentació d’en Méndez que fa!
    Quan era joveneta vaig llegir moltes novel.letes d’ell sense saber-ho… les de l’oest que firma amb el nom de Silver Kane! A ca nostra sempre en circulava qualcuna, ja sabeu que se canviaven a qualsevol papereria o quiosc… Un gran sistema de préstec, ràpid, fàcil, …
    Molt entretengudes.

    • Havia sentit a parlar de Silver Kane, però crec que mai no l’havia llegit. Jo era més dels còmics. Sí que record que mon pare me parlàs de Marcial Lafuente Estefanía i de Zane Grey.

  2. Una entrada molt completa i un homenatge merescut pel que he vist. No l’he llegit mai però després del que contes el tindré en consideració.

    • Gràcies, Benet, jo també el tendré en consideració (vull dir que en llegiré més novel.les).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: