Per xerrar de llibres i altres coses

La llum dels orfes

Ni el títol ni la portada m’haguessen atret suficientment com per llegir aquest llibre. L’autor, desconegut per a mi.

Sort que la recomenació d’un amic ha estat detonant suficient.

M’ha agradat molt. És un conjunt de 7 relats curts, tots ells molt ben escrits. El tema comú és una pèrdua, sigui del tipus que sigui.

El primer relat és Espurna i és espectacular; és el conte que m’ha agradat més amb diferència. No vos contaré res.

El segon és Llamp, el nom d’un ca. Tot comença quan el capapre de la família es mor i un dels fills torna  a casa per uns dies. Les germanes i la mare depositen en ell, respecte del ca,  una responsabilitat que no vol. A mesura que avança el conte descobreixes el caràcter del protagonista i les reacions entre els membres de la família.

El tercer és El dol  on el funeral d’un possible antic amor, remou més del que voldria el protagonista.

El quart és Enyor, sensacions intenses de juventut.

El cinquè i el sisè,  El riu  i  Itinerari, tenen l’element comú del suïcidi, però són molt diferents entre ells. En un una filla viatja al passat de la mare i a l’altre una dona es veu seduida per recorrer el mateix camí que la seva parella.

El darrer és Pau i tracta d’una manera peculiar la tria de la forma de morir

image

Per aquest llibre, el seu primer recull de relats,  l’autor, Jaume Ferrer ha rebut el Premi 7lletres de 2007.

Jaume Ferrer va néixer el 1958 a Ciutat de Mallorca, on va viure fins als divuit anys. Després va acabar estudis de medicina a Barcelona. Actualment treballa com a metge i viu a Sant Cugat del Vallès. És també llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona.

No us perdeu especialment el primer relat!

Anuncis

Comments on: "La llum dels orfes" (6)

  1. xiscamarc said:

    Estic molt agraït a Na Pepa que hagi publicat una entrada sobre aquest llibre ja que crec que aquest autor es mereix ser conegut. Quan vaig llegir aquest llibre (ja fa uns set anys) me va agradar molt, vaig trobar que totes les històries tenen força i desprenen vida. Tristes però molt ben escrites.

  2. Avui mateix el començaré a llegir! Quines ganes!

  3. Homo, si l’autor es diu Jaume, va néixer a Palma l’any 1958 i va estudiar a l’Autònoma de Barcelona, l’èxit estava assegurat!

    L’haurem de llegir.

    Per cert, i sense voler parèixer en Luzbelin, què vol dir capapre de la família? (segon relat, Llamp) 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: