Per xerrar de llibres i altres coses

Fa uns anys, gaire bé quatre ja, vaig escriure una ressenya d’un altre llibre d’aquesta autora: “Las alas del dinosaurio”. Sí, fa un temps escrivia alguna ressenya a aquest bloc de tant en quant.

“Las alas del dinosaurio” és un llibre apassionant que es va convertir en el primer cas, i crec que únic, d’un llibre que tots els membres fundadors del bloc hem acabat llegint dintre d’un període de temps bastant curt. El paper jugat per aquella ressenya en aquest procés no ho acabarem de saber mai, però jo estic una mica orgullós d’haver contribuït modestament a animar-vos a llegir aquesta novel·la.

Quan fem una ressenya d’un llibre que ens ha agradat, sovint la fem intentant convèncer a qui la llegirà de que acabin llegint el llibre després, pensant que també a ells els hi agradarà. Moltes vegades no acaba de ser així, perquè encara que semblants, els nostros gusts literaris són diferents. En aquest cas, tots vàrem acabar llegint el llibre, relativament ràpid, i a tots ens va agradar bastant. Podem concloure que els dinosaures, l’ambient acadèmic, la mescla ben proporcionada de novel·la negre i rosa, i sa manera en que està escrit, en certa manera ens identifica i marca allò que tenim en comú. Si hem de dir a algú de fora qui hi ha realment darrera aquest bloc, o més ben dit, com és sa gent que hi ha darrera aquest bloc, podríem dir que som una mica com “Ses ales del dinosaure“.

Quan vàrem llegir ”Las alas del dinosauri“ ses crítiques que llegirem, ses que s’inclouen a ses tapes del mateix llibre i altres, mos indicaven que era sa primera d’una sèrie de novel·les protagonitzades per n’Anna Bella, aquesta estudiant de Biologia, una mica inestable i a vegades desesperant, que ens engrescà tant al seu moment. A sa segona d’aquesta suposada sèrie, publicada recentment en castellà: “La golondrina negra“, ja es diu que es tracta de sa segona novel·la de sa sèrie policíaca protagonitzada per en Sören Marhauge, policia que és el responsable de la investigació també a “Las alas del dinosaurio“ però que allà no té un clar paper protagonista. El seu personatge està completament eclipsat pel de n’Anna Bella. Miraré d’explicar el motiu d’aquest canvi seguidament però abans un comentari respecte al títol.

El primer que un pot pensar quan veu el títol és que si “Las alas del dinosauri“ estava relacionada d’alguna manera amb dinosaures, aquesta, “La golondrina negra“ ho estarà amb oronelles, però no. Aquest no és el cas. Oblidar-vos de ses oronelles. El tema científic darrera d’aquesta segona novel·la està relacionat amb els possibles efectes secundaris de ses vacunes, especialment aquelles que es fan servir de manera massiva entre el nins d’Àfrica.

Una vegada aclarit el títol, després del que he escrit abans, vos hauríeu d’estar demanant a hores d’ara qui és realment el protagonista d’aquesta segona novel·la, si n’Anna Bella o en Sören. Sa resposta és molt senzilla: cap dels dos.

Quan un comença a llegir “La golondrina negra“ tot d’una s’adona que n’Anna Bella i en Sören, “el policia mas desesperante del mundo“, varen acabar casant-se en aquest interval de temps que va entre el final de sa primera novel·la i el començament de sa segona. Crec que no podem considerar això que dic com un “spoiler” ja que realment es deixa clar a ses primeres pàgines del llibre. Sa situació actual del matrimoni s’explica més o manco en detall al primer capítol. A partir del segon capítol, el seu paper dins sa novel·la, el dels dos, es redueix de manera dràstica. Hi són, sí, però el paper d’en Sören passa a ser gaire bé igual de secundari que a sa primera novel·la de sa sèrie i n’Anna, …, n’Anna gaire bé desapareix. Molt curiós. Sa protagonista real d’aquesta segona novel·la és na Marie, una altra estudiant de Biologia, de sa mateixa Facultat, però a un camp diferent del de n’Ana Bella.

Sa novel·la torna mesclar de manera molt entretinguda sa vida personal de na Marie, sa seva recerca universitària en el camp de ses vacunes i sa vida personal den Sören (on evidentment hi ha n’Anna Bella). No vos desvetllaré tampoc res que no vos pogueu imaginar si vos dic que també hi ha algun mort, per ser novel·la negra, aquest és gaire bé un requisit indispensable. Un suïcidi? Un assassinat? En qualsevol cas sa investigació per esbrinar les causes de la mort no representen sa trama principal, juguen, un poc de sa mateixa manera que a Las ales del dinosaurio, un paper secundari.

Si vos va agradar “Las alas del dinosaurio” vos agradarà “La golondrina negra”, encara que a aquesta no surtin dinosaures. És el mateix clixé. Sa trama es semblant, sa mescla entre lo rosa i lo negre (bé, realment seria més precís si digues lo gris), ses circumstàncies personals dels personatges…, tot. He rellegit sa ressenya de Las alas del dinosaurio i podria fer un ”cut i paste” i posar-la aquí gaire bé tal qual. Vos recoman que ho faceu voltros també (llegir sa ressenya de Las ales del dinosaurio, no fer el “cut i paste”).

A mi m’ha agradat sa novel·la però m’ha faltat alguna cosa, alguna cosa original, alguna novetat. El que més ens va agradar de Las alas del dinosaurio va ser aquest aspecte original de mesclar una controvèrsia científica amb una investigació d’un crim. Però això dona per una sèrie de novel·les? Canvia sa controvèrsia científica per una altra, una mica menys engrescadora (no està malament, però hem de reconèixer que no hi ha res tan engrescador com els dinosaures) i canvia el nom del Departament del mort i ja tens sa segona novel·la.

Tenc curiositat per saber com serà sa tercera. No sé. Mmmmmm. No sé si aguantaré una altra novel·la igual un altre pic…

Anuncis

Comments on: "La golondrina negra. Sissel-Jo Gazan" (2)

  1. Un cop llegida la ressenya que ens has fet sobre aquesta nova novel.la de Sissel-Jo Gazan, he de dir que en principi se m’han atenuat una mica les ganes de llegir-la. O sigui , un nou best-seller d’ambient acadèmic amb el mateix esquema de la primera novel.la. Supós que al final me la llegiré perquè és veritat que les ales del dinosauri va engrescar els 10 membres d’aquest heterogeni grup dels llibres i amics. Per resumir, més de la meitat dels amics són de formació científica, i un d’ells és el nostre expert i actiu col.laborador en novel.la negra, d’altres són de formació humanística i ofereixen lectures d’un espectre més ampli. Són dos mons distints però gràcies a l’amistat, l’intercanvi d’opinions i aquest mateix bloc, que va néiixer com un manera de compartir lectures privadament i que després va decidir obrir-se al món, hi ha hagut més d’una interferència fructífera. I si a més hem fet nous amics que ens llegeixen, encara millor.
    Diguem-ho d’una altra manera, les novel.les de Sisel-Jo Gazan, com a mínim la primera, més que definir-nos com a grup, poden representar un lloc comú de trobada entre cultures molt diferents. Novel.la d’evasió amb transfons científic, de ritme trepidant on a més aprens coses, divulgació científica com en el cas dels dinosaures.Una novel.la molt ben documentada que ens va entretenir a tots i ens va fer aprendre coses noves sobre els dinosaures i la seva relació amb les aus actuals. Esperem que aquesta nova novel.la pugui aconseguir el mateix efecte. Només per això ja haurà valgut la pena.

  2. Primer de tot, Ti… vull dir, Thabis, enhorabona per la tornada, i per l’entrada en sí, molt completa.

    A mi sí que me segueix fent igual de ganes llegir-la, sé que això no vol dir molt: me fan ganes (quasi?) totes les novel.les amb temàtica policíaca. A més, l’ambient universitari no m’és massa estrany. D’acord, no hi ha dinosaures, un punt negatiu, però me fa ganes veure si la novel.la segueix el nivell de la primera. I, a més, a diferència d’en Benet, a mi me basta la part d’evasió, si a més aprenc qualque cosa, perfecte, però si no, també; tenguem sempre presents les anomenades llicències (en aquest cas, literàries), no ens hem de creure tot el que es conta en una novel.la, a no ser que estigui clarament establert que tot el que es diu és veritat (amb referències bibliogràfiques i tot!).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: