Per xerrar de llibres i altres coses

Robert Galbraith, ha publicat una nova novel.la, la tercera de J. K. Rowling després de la meritòria A casual vacancy i la segona amb aquest segon nom, i jo diria que ho ha tornat a fer: la nova història de Cormoran Strike i la seva ajudant Robin,no està gens malament, més aviat està bastant bé.
Després de l’agradable sorpresa de El cant del cucut, aquesta segona novel.la no decep. He llegit a algun lloc alguna queixa sobre que aquest nou lliurament té el mateix esquema que el primer. A veure, les dues històries estan dins la tradició deductiva britànica, no hi ha grans persecucions, ni situacions amb moltes pistoles. El nostre detectiu va amb una cama ortopèdica, la història es desenvolupa al voltant de l’assassinat d’un escriptor i els sospitosos pertanyen al món editorial, què voleu? no és una novel.la de gàngsters ni de narcotraficants.

En canvi, és una novel.la amb tot de coses interessants. Per començar la parella protagonista, cadascú amb els seus propis problemes. Parlem-ne una mica.

Cormoran Strike és un veterà d’Afganistan on va perdre una cama en un atemptat, allà treballava a la divisió d’investigació de l’exèrcit i resolia casos amb tots els mitjans al seu abast. Ara s’ha de conformar amb actuar com a detectiu, vivint a la perifèria de les investigacions de la policia i sense cap autoritat per obligar a declarar els implicats a qui més aviat ha de convèncer perquè li contin coses. Igual que amb Robin, l’autora ens dóna en aquest llibre més claus del personatge. El podem veure als moments de soledat, quan sofreix per la cama amputada i com s’ha de col.locar, a vegades dolorosament, la pròtesi sota el genoll, com es mostra renuent a deixar-se veure amb crosses o els sentiments que l’inspiren el proper casament de la seva ex parella.

D’altra banda, Rowling ens mostra com, malgrat la seva corpulència i el seu aspecte intimidatori, el detectiu és interessant per ales dones “ Strike sabia per experiència que resultava atractiu per a certa classe de dones. Les característiques que aquestes dones tenien en comú eren la intel.ligència i la intensitat parpellejant d’uns llums amb els cables en mal estat.” (capítol 13)
Pel que fa a Robin, també guanya protagonisme. Com a la primera aventura, serà molt més que una secretària, gràcies a la seva eficiència, intuició i decisió, sabrem de la seva vida com per què va deixar d’estudiar psicologia i per què continua amb Strike quan podria guanyar més diners a una altre lloc. L’interès pel món de la investigació serà una font de conflicte amb el seu promès Mattew a qui li costarà d’entendre aquest comportament.

Ja vaig comentar a la primera ressenya que aquests dos personatges eren molt interessants i estaven molt ben trobats i és per això que els he volgut dedicar una mica d’espai al començament, ja és hora, però, d’anar al tema del llibre.

Després de l’èxit del seu primer cas, quan Cormoran Strike va deixar en evidència a la policia, el detectiu s’ha guanyat una clientela de marits i dones infidels que necessiten proves per als divorcis subsegüents, i també l’animositat de la policia, que no li ha perdonat els titulars que la ridiculitzaven. Quan arriba una dona amb l’aspecte de no poder pagar els seus serveis i li diu que el seu marit, l’escriptor Owen Quine, ha desaparegut i que vol que el trobi, Strike, no sap per què, mig per pena i mig per cansament dels casos de divorcis, accepta el cas. Aviat descobrirà on és l’escriptor, però el troba assassinat i amb una posada en escena molt peculiar.

Strike descobreix que ,abans de morir, Owen Quine havia escrit un llibre extremament crític i destructor amb tots els amics, la família, i el món editorial. El llibre no és encara publicat però fragments del manuscrit ja corren per tot arreu i posen en compromís molta gent. La policia té clar des del principi qui és el o la culpable però Strike no ho veu tan clar, i ja ho tornem a tenir tot embolicat.

El cuc de seda està ple de detalls. Ens mostra el món editorial de Londres, les baralles i enveges entre els escriptors, els resentiments… i tot això el nostre detectiu ho anirà veient i compilant, entrevistant-se amb uns i amb els altres. L’argument té diversos girs, el final no desmereix i el lector queda content.

544 pàgines

544 pàgines

Els escenaris, com al primer lliurament, són molt precisos. Strike viu a Dennmark Street, una travessia de Charing Cross, i qualsevol que vulgui fer turisme literari trobarà els pubs, les botigues i els carrers que es citen al seu lloc real. Per exemple, un personatge de nom Nina, cita Strike al pub Ye Olde Cheshire Cheese d Fleet Street que “ el freqüentava Dickens i Johnson, i Yeats… a mi m’encanta”. No trobau que la pròxima vegada que passem per Londres no anirem a fer-hi una cervesa? jo segur que sí.

Alguns secundaris com els que permeten la descripció del món editorial, o el germanastre de Strike, o la seva germana i la seva família o l’ex company d’Afganistan que ara treballa a la policia metropolitana són també elements que enriqueixen el fons de la novel.la i la fan més interessant.

La novel.la està ben escrita i Rowling torna a demostrar ofici en el manteniment de la trama i en la resolució final com explicava més amunt. Només us puc recomanar que llegiu aquest nou lliurament de’n Robert Galbraith i desitjar que poguem tornar a gaudir d’aquests personatges que , d’altra banda, no crec que triguin molt a arribar al cinema o a la televisió.

Anuncis

Comments on: "El cuc de seda. Robert Galbraith." (6)

  1. Què bé que has fet la ressenya d’aquesta nova entrega! … Ja no me’n recordava del pseudònim! El cant del cucut me va agradar molt. Ben entretenguda i com tu dius, els personatges molt ben trobats… Esper llegir El cuc de seda ben aviat! Gràcies!

  2. He llegit els dos llibres d’en Galbraith recentment, un darrera s’altre i estic d’acord amb el que diu en Benet. Ben escrits, els personatges molt ben treballats. L’escenari, un Londres contemporani, amb tots els indrets facils de situar amb Googlemaps i unes trames molt angleses, on tot finalment quadra i on no arrufes es nas mai per res que te pugui semblar poc creible. Uns llibres molt ben escrits. Molt recomanables.

    Però he de donar una estirada d’orelles a en Benet també (per no perdre sa costum). Sa part on destripa el final de s’anterior novel·la és totalment prescindible. Potser hauries de posar un avis a sa teva ressenya avisant d’aquest “spoiler”. Aquestes coses no fan gràcia…

    • Ui, no n’era conscient, et refereixes a la descripció que faig del primer cas? tenia la idea que només estava fent això, descriure la novel.la, no recordava que fos un spoiler. Trobau que he de suprimir aquesta referèmcia?

      • Bueno, no sé. De fet dius com acaba sa novel·la. Si això no te sembla un spoiler… 🙂 Només te falta dir qui ha estat s’assassí 🙂

      • Bé, ho he fet, trob que tens raó, he tret una frase, he deixat només que, a la primera novel·la, Strike havia deixat en evidència la policia.
        Aquest comentari serveix com a confirmació de la rectificació

  3. Realment, cada vegada me fan més ganes aquestes novel.les. Sé que si dic que les llegiré aquest estiu es demanarà la meva lapidació, o sigui que no ho faré.

    No he trobat res que, per ara, indiqui cap adaptació, però sí que he descobert que, enguany, s’ha adaptat Una vacant imprevista, en format minisèrie de 3 episodis d’una hora cadascun. Supòs que aviat arribarà per aquí (Movistar users, estau pendents, per si es fés per aquesta plataforma).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: