Per xerrar de llibres i altres coses

En Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un prolífic escriptor, conegut respecialment per la seva extensa narrativa infantil i juvenil (na Pepa ens va recomanar ja fa prop de 7 anys la seva novel.la infantil Kafka y la muñeca viajera), però també és autor d’incomptables novel.les (com a mínim, me neg a comptar-les), biografies de músics, llibres sobre història de la música, biografies no musicals, llibres de poemes i assajos (en algun lloc he llegit que la seva obra literària supera els 400 llibres, amb més de 10 milions d’exemplars venuts, visitau la seva pàgina web http://www.sierraifabra.com/2011/es_obras.php?subaction=showfull&id=1320661899&archive=&start_from=&ucat=3& i veureu de què parl).

La llista de premis i mencions especials és quasi bé inacabable; per citar-ne qualcun, l’any 2007 se li va concedir el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil per Kafka y la muñeca viajera. D’una de les obres més conegudes de l’autor, El asesinato del profesor de matemáticas (2000) se n’han fet 48 edicions (en total, en català i en castellà), encara que el llibre més vegades editat és Campos de fresas / Camps de maduixes, amb 78 edicions.

Creador de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, per ajudar a joves escriptors, i de la Fundación Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra para Latinoamérica (Colombia), amb el mateix objectiu, però traslladat als països llatinoamericans, vegeu com el propi Sierra i Fabra justifica a la seva pàgina web la creació d’aquestes fundacions, a la vegada que ens explica l’origen de la seva vocació literària:

De niño era tartamudo, mucho. A los ocho años atravesé una puerta de cristal y me dejé en el camino casi un brazo, casi la nariz, y muchas cicatrices corporales. En el hospital, vendado, sin poder leer, que era mi pasión, empecé a escribir y descubrí que escribiendo no tartamudeaba. Fue una revelación y decidí ser escritor. Ahí empezó el calvario. Mi padre no me dejaba hacerlo, me lo prohibía, lloraba si me veía escribiendo. Decía que “eso no daba para comer” y que “me moriría de hambre”. Y para postre, en la escuela, además de maltratado por mi tartamudez me ponían ceros en lengua y literatura por culpa de mi desbordante fantasía. Resistí, escribí una novela de 500 páginas con 12 años y cuando la terminé yo tenía muy claro que sería escritor, y tanto me daba ser rico o pobre, famoso o no. Escribir es algo más que eso. Mi adolescencia fue pues traumática en este sentido. Y por extraño que parezca, en estos años, y hoy mismo, las cosas no han cambiado mucho, al contrario, en un tiempo tan materialista como este, la soledad del escritor adolescente es peor. Constantemente me dicen “mi padre no me deja escribir”, o “mi padre me dice que estudie algo que me de dinero”, o “mi padre dice que puedo escribir como hobby, pero que el dinero se gana con algo que tenga salida”. Me pregunto, ¿no hay ningún padre que le diga a su hijo o hija, simplemente, que trate de ser feliz? Yo siempre he defendido que los sueños hay que lucharlos, que es mejor ganar un euro a gusto que dos a disgusto, que en la vida la libertad es esencial, tanto como estar bien con uno mismo, y que a la larga el que hace lo que le gusta llega a ganar incluso más.

Disculpau la llargada de l’extracte però, després de llegir-lo, no m’he pogut resisitir a fer-vos-ne partíceps, i vos recoman que llegiu tota la reflexió a la seva pàgina web (http://www.sierraifabra.com/2011/es_funcacion_JSF.php?subaction=showfull&id=1319468780&archive=&start_from=&ucat=13&)

Ja veis que l’autor m’ha impactat; i és que, a més de tot això (o, com a detonant de tot això), escriu espectacularment bé. La novel.la que aquí resseny, Nou dies d’abril (Nueve días de abril, 2015; Rosa dels vents, 2015; 335 pàgs.), és la sisena novel.la protagonitzada per l’investigador Miquel Mascarell (després de Quatre dies de gener, Set dies de juliol, Cinc dies d’octubre, Dos dies de maig i Sis dies de desembre). En Miquel Mascarell era un inspector de policia de l’Espanya republicana quan es va produir el cop d’estat d’en Franco; acusat de comunista, va ser condemnat a mort i empresonat en El Valle de los Caídos. Només un indult a darrera hora el va alliberar després de més de vuit anys tancat, i així va poder tornar a la seva ciutat natal, Barcelona. Des d’aleshores es dedica a investigar pel seu compte, ajudat per un posat molt seriós que fa que el prenguin per un policia del règim, malentès que ell no aclareix perquè ja li va bé.

A part de la trama policíaca en sí, m’ha agradat molt la descripció de la Barcelona de mijan segle XX (l’any en què transcorr la història és 1950), la gran ambientació en aquests durs anys de la dictadura, la contínua referència a les penúries del bàndol perdedor, al règim de terror instaurat a Espanya; en fi, es tracta d’una autèntica lliçó d’història.

Morta la seva dona fa uns anys degut a una malaltia, perdut el seu únic fill a la batalla de l’Ebre, en Mascarell ha retrobat la il.lusió de viure al costat de la seva segona esposa, una exprostituta trenta anys més jove que ell amb qui regenta una merceria. Un dia dos policies reclamen la presència d’en Mascarell a la comissaria de Via Laietana ja que el seu nom ha aparescut a l’agenda del fill d’un periodista afusellat pel règim, un bon amic d’en Mascarell. El jove ha estat acusat de la mort d’un diplomàtic espanyol i la seva mare i la seva atlota li demanen a en Mascarell que intenti demostrar la innocència del seu fill/promès; l’empresa no serà gens fàcil ja que la policia franquista no vol sentir parlar de la possibilitat que el fill d’un comunista no sigui el culpable, està totalment satisfeta amb la situació i “pressiona” el jove perquè firmi la declaració de culpabilitat. A mesura que en Mascarell investiga, el que pareixia tendir cap a un simple crim amb rerefons sentimental es va convertint en un cas de seguretat nacional, en una època en què Espanya intenta trobar aliats que la treguin de l’ostracisme internacional, i quan les dues potències mundials viuen un període de tensions creixents.

No vos sorprendré gens amb la meva conclusió: he trobat la novel.la molt bona i clarament recomanable; tot i que, per allò de la continuïtat temporal, s’hauria de començar llegint Quatre dies de gener.

Anuncis

Comments on: "Nou dies d’abril. Jordi Sierra i Fabra" (6)

  1. Bé, si tu dius que t’ha agradat i que la novel.la és bona, no seré qui t’ho discutiré, i més sense haver-la llegit. Bàsicament conec a aquest autor com a escriptor de literatura juvenil, i el que en sabia d’ell és que fa novel.les com qui fa xurros. Em sembla que parlaves de 420 obres, la qual cosa vol dir que l’home coneix l’ofici i que aplica uns esquemes que li funcionen. Em costa creure que algú tan prolífic pugui fer una novel.la per a adults sense recórrer a tòpics i llocs comuns i que hi hagi pogut dedicar prou temps, però en fi, si no el llegesc, tot el que pugui especular no té sentit, no?

  2. T’assegur que no som l’únic (ni molt menys) a qui ha agradat molt la vessant “adulta” d’aquest autor; i en cap moment no vaig tenir la sensació de llegir una obra feta “en pla xurro”, ni molt menys! Ni plena de tòpics! La qualitat és ben palesa.

    • Jaume, però que suau que ets! El tio critica l’autor sense haver-ho llegit i bassant-se simplement en que es capaç d’escriure molt i tu simplement li dius això? Da-li branca! En Benet s’ha columpiat un munter!

      • Gràcies, Thabis, ja saps que som molt educat, però aquesta vegada m’he hagut de mossegar la llengua ben de veres.

  3. Com a escriptor de novel.les per a adults, no el conec, però ‘Kafka y la muñeca viajera’ , per a mi, no té res de res de literatura barata, és molt original, és una ficció basada en una anècdota real de la vida d’en Kafka. Curiós, entretingut, “intrigant”, … recomanable.

    • Gràcies, Pepa, per la teva aportació! Sabia que mos n’havies parlat bé d’aquesta novel.la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: