Per xerrar de llibres i altres coses

Veig que, com quasi sempre, seré el primer en fer la tria de l’any, si no comptam que en Thabis, en un malabarisme difícil de catalogar, ha publicat la seva selecció, fins i tot, abans que es fes la convocatòria. Com que el segon lloc en tot està sempre adjudicat a en Benet, me consideraré el primer en fer l’entrada (després de la convocatòria).

I com sempre faig, començaré l’entrada fent un repàs de les nacionalitats dels autors que he llegit (no vull crear polèmica sobre si pertanyen a tal literatura o a tal altra).

També com sempre, el país més llegit ha estat els Estats Units, i enguany amb un avantatge difícilment superable: n’he llegit 21 novel.les! En segon lloc, la meva (i de molts de noltros) segona pàtria negra, Suècia, amb 6 llibres; amb el mateix nombre que Suècia, he llegit 6 novel.les escrites per autors de l’estat espanyol (no entraré en si es consideren o no espanyols). A aquests dos països els segueixen Gran Bretanya, amb 4 novel.les; Alemanya, amb dues; i 5 estats més, Bèlgica, Noruega, Finlàndia, Irlanda i Argentina, amb una novel.la de cada un d’aquests països.

Bé, passem a les recomanacions. L’any passat vaig utilitzar una codificació per indicar si les novel.les triades pertanyen a qualque sèrie i, en cas afirmatiu, si són la primera novel.la de la sèrie, per tal que sapigueu si es pot llegir la recomanació directament, o si primer s’hauria de llegir una altra novel.la de la sèrie. Així, he indicat amb (0) els llibres que no formen part de cap sèrie, amb (1) els que, formant part d’una sèrie, són la primera novel.la de la sèrie o la primera que s’ha publicat a Espanya i, finalment, amb (2) els que formen part d’una sèrie amb novel.les anteriors publicades a Espanya.

Millor novel.la judicial: El quinto testigo(2) (Michael Connelly), cal dir res més?

Millor novel.la negra/bestseller: El caso del anillo(0) (Michael Ridpath), per a qui li sap greu haver-se quedat ja sense Tolkiens i, a més, sent interès per la llunyana Islàndia.

Millor novel.la negra nòrdica: Hi ha un empat entre dues grandíssimes novel.les: La hora de las sombras(1) (Johan Theorin) i El leopardo(2) (Jo Nesbo).

Millor novel.la negra europea no nòrdica: Algunas heridas nunca se curan(2) (Nele Neuhaus), repeteix en aquesta categoria la bona autora alemanya.

Millor “renaixement” d’un personatge l’autor original del qual ja és mort: La rossa dels ulls negres(0) (Benjamin Black), realment ha sabut recrear l’estil Marlowe.

Millor descobriment de l’any: Música para los muertos(0) (Luis Gutiérrez Maluenda), imprescindible per als fans de la novel.la hardboiled.

Millor descobriment de l’any – segona edició: Ojos de agua(1) (Domingo Villar), realment interessant.

Millor novel.la negra no negra: El secreto(0) (Donna Tartt), la meva màxima aproximació al que algun membre destacat del blog ha anomenat en més d’una ocasió “alta literatura”.

Per acabar, el meu millor llibre d’enguany ha estat:

LA HORA DE LAS SOMBRAS, d’en JOHAN THEORIN

Nota final: Sí, ja sé que no he triat en Connelly, però és que com que ja és un autor consolidat, vull donar una empenta dins del grup a un grandíssim autor suec que ha viscut fins enguany fora del nostre blog.

Anuncis

Comments on: "La meva tria (Jaume) per a 2014-15" (2)

  1. Jaume, sa teva entrada m’ha creat un dubte. Bé, realment uns quants, però un en particular. Si a la categoria de millor novel·la negra nòrdica no has estat capaç de desempatar entre ses dues que més t’han agradat: La hora de las sombras i El leoprado. Què o qui o com t’ha permés desempatar entre aquestes dues mateixes novel·les a l’hora de decidir el millor llibre d’enguany?

    Sé que hi ha una explicació lògica i raonada al meu dubte però no ho veig. Segur que deu ser una explicació matemàtica fora del meu abast

    • Està molt clar (per a mi).

      Vegem, inicialment, aquesta convocatòria es va fer per triar un únic llibre com a millor de l’any. Molts (potser no tots, però jo segur que sí) n’hem triat sempre més d’un, inventant-mos més o menys categories per tal de diversificar les propostes, fer-ho divertit,…

      Això sí, jo sempre he intentat triar un únic llibre (sigui per seguir l’esperit inicial, o perquè m’agrada molt la competició) com a millor llibre de l’any. I enguany no ha estat cap excepció; tot i que estava empatat amb un altre en la seva pròpia categoria (perquè així don més opcions de lectura), al final de tot he triat el que, diguem, he volgut destacar per damunt dels altres.

      I, a més, enguany se dóna una altra circumstància per haver fet la tria que he fet: ningú de voltros (tenc entès) ha llegit cap novel.la d’en Johan Theorin, i sí en canvi alguns heu llegit la d’en Jo Nesbo. Aleshores he destacat el d’en Theorin amb la creença que si qualcú vol llegir un llibre dels que jo sol llegir, el més probable és que triï el que destac com a millor de l’any. I és que crec que és molt bo (com també ho són… en fi, acab).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: