Per xerrar de llibres i altres coses

Era inevitable; anam a Barcelona, visitam el temple possiblement més espectacular del món, La Sagrada Família (no només per la vessant arquitectònica, sinó també per tot el que l’envolta), i què havia de llegir? Idò, per descomptat, Los crímenes de la Sagrada Família (2012; 134 pàgs. aprox., és un Kindle), la curteta novel.la (que no novel.la curta) escrita per un autor que firma amb el pseudònim de Martín de Montesinos i a qui el llibre presenta com “un escriptor barcelonès guardonat amb els premis més prestigiosos“. He investigat, infructuosament, qui és l’escriptor que s’amaga darrera aquest pseudònim; per una vegada, no he obtingut res.

La novel.la és entretenguda, menys interessant del que m’esperava després de visitar el lloc dels fets, però es llegeix bé i la trama no està gens malament.

El personatge principal és molt atractiu, es tracta del policia nacional Juan Ventura, l’últim policia nacional que es dedica a la investigació policial a la Catalunya actual, on aquestes tasques ara ja són competència dels Mossos d’esquadra. Degut a la seva perícia com a investigador, la Generalitat ha fet una excepció amb ell i li ha permès seguir com a policia a tots els efectes. Això sí, el seu cap és un comissari dels Mossos d’esquadra a qui no fa gens de gràcia tenir un “madero” a la seva comissaria. Tot això fa que no tengui massa amics dins de la policia, ja que uns, els policies nacionals dedicats exclussivament a tasques administratives, el veuen com un privilegiat, i els altres, els mossos d’esquadra, el veuen com un vestigi del franquisme que, incomprensiblement, no s’ha erradicat. De totes formes, com que el seu percentatge de casos resolts és impressionantment alt, al final no els queda més remei que acceptar-lo, col.laborar-hi i, de fet, gaudir de la seva destresa.

En Solitario John, com se’l coneix, és un policia de la vella escola (en Charles Bronson i en Clint Eastwood són alguns dels seus ídols) que es veu obligat a actuar segons les noves normes; això sí, sempre que pot amolla alguna de les frases dels seus personatges de ficció favorits: “Alégrame el día” és la més habitual; i, la veritat, més d’una vegada es deixa dur per instints una mica primaris, cosa que fa que el seu cap l’hagi de renyar bastant sovint.

En Solitario John és l’encarregat d’investigar la mort d’un home que han trobat penjat en el pis 31 de la Torre Agbar; es tracta del director d’una empresa de subministraments de material per a la construcció de sistemes ferroviaris. A les càmeres de seguretat, moments abans de la seva mort, apareix en companyia d’un oriental d’uns vint anys qui, a punta de pistola, l’obliga a penjar-se i, després, es queda mirant fixament la càmera, somriguent mentres col.loca les palmes de les dues mans una davant de l’altra amagant els polses, de manera que queden vuit dits apuntant cap a dalt.

A mesura que investiga el cas, en Solitario John comença a sospitar que La Sagrada Família hi tendrà alguna cosa a veure, quan la mort de l’empresari no és sinó la primera d’una sèrie de crims que semblen apuntar al famós temple.

Com dic, es tracta d’una lectura entretenguda, sense més pretensions que fer-nos passar una estona agradable. Recomanada per a un horabaixa d’estiu que no tens ganes de fer res més que estar a l’ombra, fresquet, amb una beguda refrescant (amb o sense alcohol) i et vols evadir amb la lectura.

Anuncis

Comments on: "Los crímenes de la Sagrada Família. Martín de Montesinos" (2)

  1. S’ha de reconèixer que el presupòsit inicial és interessant, dóna peu per comentar què és la policia nacional i què dón els mossos. D’altra banda el personatge, com tu dius, va a part de tothom, tema clàssic en la literatura policíaca. Llàstima no saber qui és l’autor.

    • Potser qualque visitant del blog ho sap i ens ho diu. És cert que el punt de partida és molt interessant, i clàssic.

      La novel.la conté una descripció del que pensa en Solitario John (no sé si l’autor pensa el mateix) de la policia nacional, dels mossos d’esquadra i de la policia local. Sense voler fer judicis de valor, només diré que als darrers els deixa molt malament. Crec que això és habitual entre els policies no locals, ja que fa poc una persona que tracta amb els diferents cossos policials me va comentar una cosa semblant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: