Per xerrar de llibres i altres coses

Michael Connelly i Harry Bosch (Titus Welliver)

En bon castellà hi ha un refrany que diu que “el comer y el rascar, todo es empezar” (l’equivalent en català seria “la gana ve menjant“), que indica que el més difícil de certes coses és començar-les. A mi, aquest refrany em ve clavat per a aquesta entrada. Fa uns quants dies, comentava en una entrada com alguns amics, a qui feia pena per haver-me quedat sense cap Connelly que llegir, m’animaven a llegir les novel.les en l’idioma original, fins i tot (o principalment), les que encara no s’han publicat aquí. Com véreu, després de negar-m’hi molt de temps, al final vaig sucumbir. I ara… hi torn!

Ja vaig comentar en altres entrades que en Michael Connelly ha publicat en format digital reculls d’històries curtes que havia publicat prèviament en paper. Suicide Run és el primer recull (de 2011), i conté tres històries protagonitzades p’en Harry Bosch: la que dóna nom al recull, Suicide Run, publicada a Hollywood and Crime (2007); Cielo Azul, publicada a Dangerous Women (2005); i One Dollar Jackpot, publicada a Dead Man’s Hand (2007).

A Suicide Run, en Harry Bosch i en Jerry Edgar duen una temporada fent el torn de nit i ja estan farts d’aquest torn perquè, com diu n’Edgar, tots els suïcidis a Hollywood ocorren de nit. En Bosch li contesta que, de fet, a Hollywood TOT ocórr de nit. Quinze minuts abans d’acabar el seu torn, els criden per a investigar el que pot ser el tercer suïcidi en quatre nits: una dona jove ha estat trobada morta en un bloc d’apartaments, i tot indica que s’ha suïcidat. Però, a mesura que avanci la investigació, el cas es tornarà cada vegada més complicat.

A Cielo Azul, trobam en Bosch obsessionat amb un cas tancat des de fa molts d’anys, la mort d’una adolescent que, malgrat tot, mai no va ser identificada. En Harry decideix fer un darrer intent per descobrir qui era la jove assassinada i, poc abans que l’assassí, tancat en el corredor de la mort, sigui ajusticiat, torna anar a parlar amb ell amb l’esperança de convèncer-lo d’una vegada perquè li digui qui era la víctima. És tracta d’una història amb molta càrrega psicològica.

A One Dollar Jackpot, la història més llarga, en Bosch investiga l’assassinat d’una jugadora professional de pòquer, tan bona que s’ha creat molts enemics. En aquest relat, en Bosch té com a company n’Ignacio Ferras, però el coprotagonisme correspon més a una detectiu de la divisió del Pacífic, la zona on s’ha comès l’assassinat. Com a dada anècdotica i divertida, la detectiu nom Kimber, cosa que en Bosch trobaria totalment lògic si és que fos filla de policia, ja que el llinatge de la dona és Gunn (per cert, Kimber és el nom d’una companyia que fabrica armes); i, efectivament, na Kim resulta ser filla d’un antic policia del SWAT de Los Angeles. Amb la col.laboració important de na Kim, en Bosch i en Ferras acabaran resolent un cas realment complicat. Com a curiositat, al llarg del relat hi surten personatges tan coneguts com n’Eleanor Wish (exdona d’en Bosch i jugadora professional de pòquer), na Kiz Rider (anys enrera companya d’en Bosch a la policia), i en Mickey Haller (germanastre d’en Bosch i advocat defensor).

Com que es tracta de fitxers digitals en format azw3 (el de Kindle), no puc donar el nombre de pàgines de les diferents històries, ja que aquest format dóna la llargada en el que en diu “posicions”. La justificació que es dóna és que, amb un format digital, el nombre de pàgines depèn directament del tamany de la lletra i del tamany del dispositiu; per tant, no hi ha un nombre de pàgines fix. De totes formes, cercant per internet, he trobat un lloc on es comenta que una conversió aproximada és:

Nombre de pàgines = Nombre de posicions / 16,69

Així, el llibre té un total de 1932 posicions, que corresponen a 1932 / 16,69 = 116 pàgs. D’elles, 407 posicions = 24 pàgs. corresponen a la primera història, 294 posicions = 18 pàgs. a la segona, i 699 posicions = 42 pàgs. a la darrera.

A més dels tres relats, el llibre es completa amb un avanç de The Drop (Cuesta abajo), una petita biografia d’en Michael Connelly, i una llista de la seva bibliografia. Tot per 0.99 euros, no està malament, eh?

En fi, no cal que digui que el llibre és molt recomanable per a tots els fans d’en Connelly i, en particular, d’en Bosch, però també per als que no el(s) coneixen. Per posar-li un petit emperò, m’hauria agradat que l’autor hagués situat cronològicament cada relat dins de la seva extensa bibliografia, hauria estat interessant.

Anuncis

Comments on: "Suicide Run. Michael Connelly" (2)

  1. És sorprenent, amb el que et vas resistir, i el que estàs disfrutant ara, i el pitjor serà cada vegada que Connelly publiqui nova novel.la i ens la refreguis per la cara 😀 . I encara te’n deuen faltar, de relats, a que sí? A reveure.

    • I tant, crec que en té uns 10 protagonitzats p’en Bosch, i 8 més amb altres protagonistes. Sí, tenc Connelly-lectura per una bona estona, i a més ja tenc Gods of Guilt, la novel.la que tocaria publicar-se a Espanya l’any que ve.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: